Els riscos i la gran oportunitat d’Iberdrola als EUA de Trump

Un nou full de ruta que anticipa un esforç inversor històric (58.000 milions en quatre anys, un 30% més), que consolida el camí de sumar beneficis rècord any rere any i que promet als seus accionistes una pluja de milions en dividends (amb gairebé 20.000 milions fins al 2028). I un programa, també, que reajusta l’ordre de prioritats de l’empresa per focalitzar-se en el negoci regulat i més estable de les xarxes, per contenir l’expansió en noves renovables després d’anys de creixement accelerat, i per abocar el creixement al Regne Unit i els Estats Units, identificats per la companyia com els països amb marcs regulatoris més previsibles i atractius.

«Ens estem convertint en una companyia anglosaxona. Creixement anglosaxó, aquest és el nostre pla», va proclamar la setmana passada davant dels inversors el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán. I, de fet, malgrat la incertesa que generen l’onada proteccionista i les batzegades reguladores en la nova ‘era Trump’ en algunes àrees crucials per a aquesta companyia espanyola-anglosaxona, el grup revalida la seva aposta pels EUA com a mercat clau per al futur.

Però, precisament per aquests canvis regulatoris, els EUA s’erigeixen en el paradigma clar de la nova estratègia d’Iberdrola. A mig camí entre la necessitat i la virtut, Iberdrola abocarà en el mercat nord-americà l’esforç inversor i les seves grans aspiracions en el seu negoci de xarxes (que ja representa el 80% de la seva activitat al país), i optarà per la contenció i la prudència per sumar nous projectes de renovables (malgrat ser ja un dels grans operadors locals d’energies netes).

Els plans d’Iberdrola passen per executar als EUA inversions per 16.000 milions d’euros els pròxims quatre anys, gairebé un terç de l’import total previst en la seva estratègia fins al 2028 i gairebé un 60% més que en l’anterior versió de la guia estratègica (que recollia un objectiu de 10.200 milions al gegant americà). Però el repartiment i l’evolució entre les dues grans potes de negoci de la filial nord-americana Avangrid és molt desigual, amb12.000 milions destinats a la millora i ampliació de les xarxes (un 26% més que en el pla previ) i amb una aposta relativament modesta de 4.000 milions per arenovables (pràcticament el mateix que en la versió anterior i gairebé tot per desenvolupar projectes ja en construcció).

La companyia energètica aposta en el seu nou pla per un enfocament molt més selectiu per aprovar inversions en nous projectes renovables a escala global. Però en el mercat nord-americà aquesta prudència en relació amb les grans ostentacions verdes d’abans es fa més acusada pels dubtes sobre la intensitat de les polítiques antirenovables que pot acabar executant Donald Trump en el seu reeditat (i alarmantment més descontrolat en tots els àmbits) mandat presidencial.

Amenaça antirenovable

Els atacs contra les renovables i la defensa de les energies fòssils han sigut sant i senya del discurs trumpista, en una combinació de negacionisme climàtic i proteccionisme populista per justificar la seva hostilitat a tot el que tingui un caire verd. Amb la arenga «Drill, baby, drill» com a baluard, l’animadversió cap a les renovables és als antípodes de la política de generosos avantatges fiscals de l’Administració Biden, que preveia ajuts de 270.000 milions de dòlars per impulsar les energies verdes i que va servir per engreixar els plans futurs de les companyies energètiques (també els d’Iberdrola).

Des de la direcció d’Iberdrola s’havien mostrat confiats que no hi hauria un terratrèmol en el sector després del relleu presidencial, i insistien que la companyia ja havia conviscut durant les dues dècades d’operacions al país amb administracions dels dos partits, inclosa la del primer mandat de Trump. Però aquest segon capítol està sent diferent. La nova Administració ultraconservadora ha posat el focus de manera especial a qüestionar l’expansió de l’eòlica marina al país, precisament el negoci en què Iberdrola pretén (o pretenia) focalitzar una part important dels seus objectius de creixement renovable als Estats Units.

El mateix Trump ha dit de l’eòlica marina que es tracta d’una energia «lletja, cara i poc fiable», i poc després d’haver pres possessió va signar una ordre executiva per paralitzar la concessió de noves llicències a projectes a les seves costes. Ara l’Administració nord-americana s’està mobilitzant per retirar els permisos a projectes ja autoritzats. I, entre aquests, l’Executiu prepara un cop a dos dels projectes d’eòlica marina (offshore, segons l’argot sectorial) que té Iberdrola al país.

L’Administració federal, en una aliança contranatura amb moviments ecologistes locals, aparentment està maniobrant per paralitzar dos grans parcs (New England Wind 1 i 2) a les costes de l’estat de Massachusetts, que comptaven amb una inversió prevista de prop de 7.000 milions i amb una potència conjunta d’uns 1.800 MW. Iberdrola continua sense rebre cap notificació oficial sobre l’aturada dels projectes, però internament es dona per fet.

Els analistes, en qualsevol cas, coincideixen a minimitzar l’impacte real per al grup que es materialitzi el bloqueig d’aquests dos parcs, ja que es troben en una fase molt inicial i l’empresa no hi havia executat encara grans inversions. I tampoc han donat més transcendència els mateixos inversors, atesa la nul·la reacció en borsa de les accions d’Iberdrola després de conèixer-se els moviments de l’Executiu de Trump.

«Podríem fer més coses»

«Als Estats Units tenim una cartera de projectes renovables, i podríem fer més coses. Però hem de ser realistes», va admetre Galán amb referència a les eventuals traves regulatòries amb què pot topar-se el grup per créixer en energies netes. «Si hi ha projectes als EUA que ens ofereixen oportunitats i bons retorns, els analitzarem. No tancarem els ulls. Farem bons negocis allà, però sent realistes», va insistir.

De moment, l’estratègia de la companyia passa per acabar les instal·lacions que ja estan en cartera i per tenir més escrupolositat per sumar nous projectes verds, especialment en el cas de l’eòlica marina. «Serem prudents i avançarem només quan estiguem segurs que aporta valor. Esperem a veure què ofereix el futur», explica José Antonio Miranda, conseller delegat d’Avangrid.

En espera que es confirmi el bloqueig d’aquests dos parcs que estaven encara en una fase molt primigènia, Iberdrola reivindica la seva nau capitana en l’eòlica offshore nord-americana, que no és un projecte, sinó ja una realitat. El parc Vineyard Wind 1, també davant les costes de Massachusetts, ja està produint electricitat en una primera fase i espera completar les obres abans de final d’any, després d’executar inversions per uns 2.700 milions.

Una paralització eventual d’aquest parc per part de l’Administració sí que suposaria un cop per a Iberdrola. Però des de l’alta direcció de la companyia s’ha traslladat a analistes i inversors en trobades privades la convicció que el projecte té garantida la seva plena legalitat i que, en cas que el Govern decidís bloquejar-lo, els tribunals acabarien donant la raó a l’energètica i només es tractaria d’una aturada temporal.

Tot i que des de diferents cases d’anàlisi s’admet que la nova política trumpista, singularment entorn de l’eòlica offshore, suposa un dels riscos per al negoci de la companyia, el cert és que des del mercat algunes veus temen que Iberdrola pugui estar pecant de massa conservadorisme en els seus objectius a mitjà termini sobre generació verda en el mercat nord-americà. «Les preocupacions sobre l’energia eòlica marina als Estats Units podrien no materialitzar-se», contraposen els analistes d’RBC Capital Markets davant l’alarma generalitzada. «La nova Administració nord-americana podria tenir un impacte més lleu de l’esperat impedint el desenvolupament de l’energia eòlica marina», apunten.

La companyia compta actualment amb gairebé 10.000 megawatts (MW) operatius de generació renovable als EUA i el seu nou pla estratègic preveu sumar només entre 1.500 i 1.800 MW verds més al país fins al 2028. «Ateses les perspectives cada vegada més favorables per a la demanda energètica als Estats Units, aquesta xifra ens sembla baixa», adverteixen des del banc d’inversió Jefferies, que tem que la companyia s’hagi passat reduint la seva ambició en aquest camp. «Veiem marge per a un potencial més ampli de creixement», sostenen.

Els dubtes sobre l’escenari regulatori que acompanyarà les renovables i la delimitació dels avantatges fiscals de les que se n’estaven beneficiant sí que han tingut conseqüències directes en alguns dels plans d’Iberdrola en el mercat nord-americà. Com a part de la seva estratègia de rotació d’actius i de recerca d’aliances amb grans socis financers, la companyia havia explorat la venda parcial de dues grans carteres de plantes i projectes d’energies netes al país amb objectius d’ingressos milmilionaris. Aquests processos han quedat en suspens pels dubtes dels inversors potencials a causa de la incertesa sobre el potencial futur del sector.

Saltar amb xarxa

Iberdrola situa els EUA entre els mercats amb marcs regulatoris «predictibles», «estables», «ben definits», amb «visibilitat», amb «retorns atractius»... I tot això malgrat Trump. I és que l’estabilitat i l’alt potencial que la companyia identifica en el mercat nord-americà es refereix al negoci de les xarxes elèctriques, la regulació del qual depèn gairebé en exclusiva de cadascun dels estats i només de manera residual de l’Administració federal. Si l’evolució futura de l’eòlica marina s’ha convertit en un risc i en motiu de tensió per a la companyia, el negoci regulat de les xarxes s’erigeix en oportunitat i en la gran aposta.

Notícies relacionades

La Rioja, un destí que combina negoci, cultura i experiències úniques

Carlos Torres: "El Sabadell està dificultant que els seus accionistes acceptin l’opa"

Iberdrola pretén concentrar inversions per 12.000 milions en quatre anys per ampliar i millorar la seva ja enorme malla de xarxa al país (ja amb més de 170.000 quilòmetres), segons es recull en el nou pla estratègic. I aspira a elevar-los fins als 20.000 milions fins al 2030, segons va traslladar el mateix Galán directament al Govern dels EUA en una trobada amb el secretari d’Energia, Christopher Wright, fa uns mesos.

Iberdrola s’agafa a la urgència de modernitzar unes infraestructures que majoritàriament van ser dissenyades fa mig segle i d’ampliar-les per atendre la demanda elèctrica creixent (amb un increment previst del 2% anual a mitjà termini), i celebra una renovada carcassa regulatòria renovada o a punt de renovar-se a tots els estats on ja opera Avangrid (i que anticipa uns molt alts retorns de capital del 9,5% i el 10,6% per a les xarxes de distribució i de transport, respectivament). El nou pla estratègic «pretén transformar el perfil d’Iberdrola cap a una empresa més regulada, amb les xarxes com a vector clau de creixement»,va proclamar el president de la corporació, i els EUA seran la gran plataforma per executar aquest gir de prioritats per l’entorn favorable.