Nanosatèl·lits creats a la Gran Vía madrilenya

La nova versió de la guerra inaugurada en la invasió d’Ucraïna es teixeix amb una triada: més lleuger, més petit, més barat. També són els elements amb què es treballa al pis de la Gran Vía, un racó desconegut de la indústria dual, civil i de defensa. L’objectiu és tenir una constel·lació de 80 petits satèl·lits en òrbita LEO, la més baixa, a uns 500 quilòmetres de distància de la Terra. A aquesta franja de vol ja hi té 20 nano i picosatèl·lits: de màquines de 5 quilos a aparells no més grans que el palmell de la mà, una part dels quals ja han reentrat a l’atmosfera.

El pla del desplegament inicial és oferir internet a petits terminals a la Terra útils per a la indústria, el sector energètic, l’agricultura o la ramaderia. Alhora, també pretén detectar tot un catàleg de senyals electrònics, una habilitat que introdueix els petits satèl·lits en l’àrea d’interès de la defensa.

Rastre de la guerra

Un mapa d’Europa en un monitor del pis és la mostra. Una llum taronja s’encén en un punt de Rússia a prop de la frontera nord d’Ucraïna. És la traducció lluminosa de l’activitat del radar d’una bateria, segurament de míssils, que s’ha activat. "Qualsevol activitat electrònica produeix un senyal, un rastre que és susceptible de ser captat des de l’espai", diu l’enginyer madrileny Vicente González, cofundador de la firma.

La detecció permet a l’usuari fer intel·ligència de senyals: quantificar-los, estudiar-los, classificar-los. I aquesta és una activitat avui estratègica per a la guerra i per a les tasques policials de vigilància: la geolocalització i seguiment dels anomenats dispositius no col·laboratius, ja sigui un radar enemic, un motor, una trucada des d’una pastera, l’emissió per interferir comunicacions d’un batalló de guerra electrònica o el sistema de punteria d’un llançador de coets antiaeris que pot transportar i disparar un sol soldat.

"Podem oferir gravacions de senyals des dels nostres satèl·lits, que després poden ser processats per identificar-ne la procedència, el tipus de senyal i el contingut, per part d’agències i entitats d’intel·ligència", assenyala Julián Fernández, conseller delegat de Fossa i membre de la fornada espanyola més jove d’enginyers. Quan va començar el projecte va haver de menester un permís especial, ja que era menor d’edat. Aquesta capacitat per a la intel·ligència de senyals ja la van explicar els tècnics de la firma a experts dels ministeris de Defensa i d’Interior, si bé a l’empresa no volen fer cap mena de comentari sobre això.

Hi ha un camp d’innovació tecnològica pel qual camina l’equip que lideren aquests dos enginyers, González i Fernández, de l’especialitat aeroespacial el primer i de telecomunicacions el segon, sortits de la Universitat Carlos III i de la Rei Joan Carles, respectivament. Es tracta del terreny de la internet de les coses (IoT). I d’aquí en surt avui una veta de mercat calenta davant el rearmament a Europa. L’anomenen Internet of battle things ( IoBT), la connexió online entre drons, plataformes, torres autònomes disparadores, míssils guiats, mules robòtiques: les màquines que intervenen en l’acció militar. En aquest camp ara també hi habita la petita empresa que van constituir formalment el 2020 aquests joves enginyers.

Aquesta veta toca de ple una carència crítica per a la seguretat de l’Estat. A Fossa l’anomenen accés sobirà. Sobre disposar-ne o no disposar-ne en saben molt a Ucraïna, quan Elon Musk els apaga el servei de la seva constel·lació de satèl·lits Starlink, i queden cecs i muts els sistemes d’observació, comandament i control de la defensa ucraïnesa. Comptar amb comunicacions i una xarxa espacial de sensors propis ha esdevingut una necessitat urgent des que Donald Trump ha fet trontollar la confiança dels aliats europeus en les intencions dels EUA. "Europa ha de tenir sistemes espacials propis per una mera qüestió de sobirania", afirma Fernández.

A les taules del pis hi ha plaques de circuits, ordinadors amb dissenys tridimensionals o maquetes, ben a prop d’una sala neta en la qual operaris amb granotes aïllants fan el muntatge final. Tots els components semblen molt lleugers, petits, manejables.

Notícies relacionades

Espanya suma 31.000 ocupats en el millor setembre en 4 anys

Culmia negocia amb MEAG la venda de 1.743 pisos de lloguer assequible

Fossa ha llançat els satèl·lits amb els coets Falcon de SpaceX. Fa 20 anys, el preu de col·locació d’un aparell a l’espai estava en 50.000 euros el quilo; avui, en canvi, oscil·la entre els 5.000 i 7.000.

"Som els més accessibles", apunta Fernández. Es tracta de proporcionar ràdio en llocs sense cobertura, com el Sahel, o tan electrònicament degradats com el Donbàs. I fer-ho simple i fàcil. "Busquem una petjada logística molt reduïda, aparells de 400 grams per comunicar-se per veu, que pugui portar a sobre fàcilment un soldat", indica González.