A la recerca del paisatge tardoral

Es va acabar l’estiu, o almenys així ho testifiquen les pluges i la baixada de temperatures que han espatllat els plans de la Mercè. Els pròxims mesos seran una de les millors èpoques per als excursionistes: boscos plens de colors, rierols carregats d’aigua i temperatures perfectes per pujar cims i no acabar amb l’esquena banyada de suor. Apunta-ho bé: a continuació et presentem una bona tirallonga de recomanacions per a aquesta tardor aptes per a qualsevol pixapins.

El clàssic de la tardor: la fageda d’en Jordà es tenyeix cada tardor i que és de les excursions més famoses a Catalunya, no només pel bosc tan frondós, sinó perquè es pot complementar amb les visites als volcans de la Garrotxa. Fàcil, fotografiable i molt accessible. I no, la d’En Jordà no és l’única fageda de Catalunya. Hi ha aquests altres boscos, que també ofereixen els mateixos colors i frondositat: fageda de Santa Fe (Montseny), fageda de la Grevolosa (Osona), fageda de Gresolet (Berguedà), fageda de Carlac (Vall d’Aran) i fageda del Retaule (Montsià).

Notícies relacionades

Propostes en platges, parcs i rius

La Cerdanya en esquí nòrdic i raquetes

Més enllà de fagedes, també és molt recomanable (i bikefriendly) l’Espai Rural Gallecs. Situat a Mollet del Vallès, a la frontera nord de la ciutat, aquest espai protegit té rutes per a tots els nivells, des de circulars d’encara no una hora fins a passejades amb bici de més de sis hores que et porten per tots els municipis de la zona (Mollet, Palau-solità i Plegamans o Caldes de Montbuí). En pàgines web d’aficionats a l’excursionisme, com Alltrails, hi ha indicades caminades per disfrutar en tota la diversitat del Gallecs i de les seves estampes dignes de stories.

Finalment, si no et fa mandra fer una bona tirada amb cotxe, passa per Durro, situat en un dels racons més privilegiats de Catalunya: la Vall de Boí. Aquesta vall és famosa per l’arquitectura romànica, única de la regió, i pels pobles de pedra emmarcats en boscos i natura. De tots els pobles de Boí, es diu que Durro és el que conserva més bé l’esperit medieval que els caracteritza i el que garanteix unes millors panoràmiques de revista.