El Suprem aclarirà la validesa d’un milió d’hipoteques amb IRPH

El desembre de l’any passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar que no pot descartar-se que hi hagi mala fe en aquests préstecs pel simple fet que sigui un índex oficial, i que les clàusules en qüestió poden ser abusives si es va incomplir el requisit de transparència.

Segons indica el TJUE, l’avaluació de si les clàusules són abusives s’ha de fer cas a cas i tenint en compte si es va comercialitzar amb transparència, a més de comparar els tipus d’interès resultants de la clàusula amb què s’aplicaven en aquell moment al mercat.

Juan Ignacio Navas, soci director del bufet Navas & Cusí, va assenyalar que "cap contracte compleix aquestes exigències". L’IRPH va començar a ser discutit entre 2013 i 2016, quan es va estabilitzar entorn del 2%, mentre que l’euríbor, el més utilitzat, cedia a terreny negatiu, de manera que molts consumidors van decidir recórrer-lo perquè el consideraven abusiu.

En sentències prèvies, el TJUE va aclarir que els jutges nacionals han d’examinar en cada cas si es va comercialitzar amb transparència o si hi va haver abús, però no va declarar nul ni il·legal l’índex en si.

El possible desequilibri en detriment del consumidor no depèn del propi índex de referència, sinó del tipus d’interès que resulta efectivament de la clàusula, assenyala la institució europea.

Navas va assenyalar que les audiències provincials i tribunals d’instància ja resolen amb el criteri del TJUE i, tot i que "la contingència és de quasi 16.000 milions d’euros, no es pot apel·lar a l’ordre econòmic" quan hi ha prop d’un milió d’afectats en tot Espanya.

Sentències favorables

Notícies relacionades

Pau Vila: "Cal abraçar la sostenibilitat com a repte transversal"

La inflació escala dues dècimes més al setembre i es col·loca en el 2,9%

Cada cop hi ha més sentències favorables al consumidor, i entre les més recents destaca la del Jutjat de Primera Instància número 1 d’Eivissa, que l’1 de setembre va declarar nul l’IRPH per falta de transparència i va condemnar l’entitat financera a tornar les quantitats cobrades de més, amb interessos i costes, en una sentència guanyada pel bufet Martínez Blanco Abogados. Les associacions de consumidors confien que el Suprem "ratifiqui" el que s’apunta des d’Europa, que el mètode de càlcul de l’IRPH va fer que se situés per sobre d’altres tipus de préstecs del mercat.

Es tracta d’un índex que "es va vendre com més estable que l’euríbor quan la realitat, com demostren les corbes, el situa sempre per sobre, ja que contribueix a encarir les hipoteques en una forquilla sistemàtica d’entre 200 i 300 euros al mes", diu Asufín.