Sílvia Paneque: "Activarem més de 2.000 milions d’euros de l’ICF per a habitatge públic"

Hi ha algunes qüestions sobre les quals potser no podem dir que hi ha un gran pacte d’Estat, però sí grans línies en què tots estem d’acord, un fet que no era evident fa un any, possiblement també per l’impuls rebut de la Comunitat Europa. Ara estem d’acord que cal construir un nou parc d’habitatge públic. Recordo que en el debat d’orientació de política general, el primer que vam tenir al Parlament, quan vam parlar del pla per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 no tothom hi estava d’acord. Durant aquest any, la coincidència política sobre el fet que cal dimensionar el parc de lloguer assequible al creixement demogràfic que hem viscut ha sigut ben evident.

La llei del sòl està aturada al Congrés i se suposa que és una de les eines que haurien d’ajudar a solucionar el problema. ¿Quan en podran disposar?

És veritat que algunes tramitacions legislatives vinculades al Congrés tenen aquestes dificultats del moment polític i d’arribar a grans consensos. Mentrestant, a Catalunya, a l’arribar a la conselleria, la primera pregunta que vaig fer va ser: ¿quants solars tenim a disposició per començar a construir? En aquell moment, la resposta no era evident, i es va iniciar un estudi que ens va permetre adonar-nos que el problema no és la falta de sòl, sinó la gestió d’aquest sòl. Estimem que amb els solars que teníem a disposició era possible construir aquests 50.000 pisos, però també que calia gestionar per generar nous solars. A més, amb els 670 solars que ens han arribat en la primera convocatòria podem veure un mapa de Catalunya ple de punts en creixement. No tot està concentrat a les grans àrees metropolitanes, que també hi està, sinó que comencem a veure un creixement orbital a Catalunya que és molt interessant, vinculat als plans de mobilitat per anar a aquesta Catalunya de més equilibri territorial i més ben connectada. Fins que no arribi la llei estatal, la gestió del sòl que tenim a Catalunya, la planificació a llarg termini i els solars a disposició ens permeten aconseguir els objectius que ens hem marcat.

¿Hi ha alguna Administració més responsable que d’altres o que pugui facilitar el camí més que les altres?

És bo treballar conjuntament. D’aquests 670 solars que tenim, pràcticament la meitat ens ha arribat amb un promotor adjudicat pels ajuntaments. Això vol dir que estem en disposició que l’any vinent aproximadament 14.000 habitatges d’aquesta meitat de solars ja puguin estar en promoció i que es construeixin. Per a nosaltres és molt important que els ajuntaments s’hagin situat en el costat de la solució. En el Govern ajudem amb la gestió del decret llei per accelerar la tramitació de les llicències urbanístiques per no allargar la solució. Alguns alcaldes ja han aconseguit reduir a quatre mesos la tramitació d’una llicència. El Govern d’Espanya ha presentat el Pla Estatal de l’Habitatge i ens acompanya amb recursos econòmics. I si les institucions europees també activen mecanismes de finançament, totes les administracions estarem alineades.

Una altra dada rellevant de l’Observatori Social de l’Habitatge és que la inquietud de la ciutadania sobre aquest tema arriba a un nivell de 8,6 sobre 10. ¿Políticament la preocupació és la mateixa?

La ciutadania és en un nivell de preocupació elevat. El Govern, conscient d’aquesta situació des del primer dia, va marcar les polítiques d’habitatge com un fet estructural i prioritari i va activar mecanismes per treballar-ho per primera vegada amb línies d’actuació que inclouen la cadena del problema: construcció, rehabilitació i ajudes al lloguer. Ajudem 60.000 famílies a Catalunya que necessiten un complement per pagar el lloguer. Hem activat programes d’ajudes de 250 euros mensuals per a joves, persones grans i famílies amb rendes baixes. Mentre no tinguem el parc d’habitatge públic és important que aquestes famílies es puguin mantenir a les llars on viuen. També abordem el Pla de Barris i polítiques de rehabilitació. Som la comunitat que més recursos destinarem a polítiques d’habitatge: 1.100 milions d’euros a l’any. De fet, amb els primers solars ja haurem d’activar més de 2.000 milions d’euros de l’Institut Català de Finances (ICF, la banca pública de promoció de la Generalitat) per assegurar la rendibilitat d’aquestes promocions i la bonificació dels tipus d’interès. I esperem que amb el Pla Estatal d’Habitatge puguem rebre fons.

¿Què passava fins ara?

Els agents privats que havien de construir aquest parc d’habitatges interpretaven, i realment era així, que no tenien la rendibilitat assegurada. Tal com ho hem estructurat a través de l’ICF, bonifiquem el tipus d’interès d’aquests préstecs, fem cessió d’ús a 75 anys i assegurem la rendibilitat, des del preu del lloguer fins al cost de construcció. En el Govern estem segurs que vam entendre el missatge de la ciutadania i hem articulat una política que, si es manté en el temps, ens permetrà tenir en el futur un parc d’habitatge públic del 15%.

Una altra de les opinions és que fa falta més habitatge públic. ¿Quan començarem a veure que aquest parc d’habitatge públic incideix en el mercat?

Dels fons Next Generation, veurem d’aquí al juny del 2026 3.000 habitatges acabats. Al llarg de l’any que ve s’inicien i s’activen uns 7.500 pisos més. Si a això hi afegim una política intensa de compra, de tempteig i retracte d’adquisició, podem dir que el 2026 tindrem en marxa 10.000 habitatges del pla de 50.000 en diverses fases.

Notícies relacionades

Vuit negocis inspiradors

Sílvia Paneque: "El límit en el lloguer ha fet baixar fins a un 9% les rendes a BCN"

¿En quina situació està l’habitatge públic de Catalunya?

El parc d’habitatge públic de lloguer assequible és al voltant del 3,7%. Les ciutats europees que més bones dades tenen han arribat a un 15% i és el percentatge que ens hem marcat.