El Govern defensa ampliar el Prat en la seva estratègia per a la productivitat

Paneque assegura que «cada euro de recurs públic» es destinarà al creixement i al benestar social / La inversió de la Generalitat pujarà fins als 3.000 milions el 2025, anuncia Romero

El Govern defensa ampliar el Prat en la seva estratègia per a la productivitat
3
Es llegeix en minuts
Sabina Feijóo Macedo
Sabina Feijóo Macedo

Redactora informació econòmica

ver +

El Govern va situar la productivitat i les infraestructures al centre de la seva estratègia econòmica per afrontar un escenari de tensions geopolítiques, canvi climàtic i costos energètics a l’alça. L’ampliació de l’aeroport del Prat, el reforç de l’eix logístic del Mediterrani i el pla de 50.000 vivendes públiques fins al 2030 són algunes de les apostes que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va vincular directament amb el benestar ciutadà, en una agenda que busca més cohesió, resiliència i autonomia. Ho va fer en el marc de les Jornades Empresarials que van tenir lloc ahir a s’Agaró, organitzades per EL PERIÓDICO, Activos i el Diari de Girona. "Cada euro de recurs públic anirà destinat a cobrir dues prioritats: fomentar el creixement econòmic i reforçar el benestar social", va assegurar.

En aquest context, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va ressaltar l’increment notable de la inversió respecte als pressupostos dels últims anys, amb el qual la Generalitat vol tancar l’exercici del 2025. "El 2025 augmentarem la inversió de la Generalitat fins als 3.000 milions d’euros, i el nostre objectiu és que continuï creixent en els pròxims anys", va anunciar.

La injecció s’estructurarà en quatre eixos d’actuació. El primer serà reforçar infraestructures estratègiques –aeroports, ports i xarxes de transport–, essencials per millorar la competitivitat. El segon, l’impuls a la innovació i al desenvolupament tecnològic, amb l’objectiu de traslladar el coneixement generat a les universitats i els centres d’investigació al teixit productiu.

Reforç a les pimes

El talent serà el tercer pilar. "És imprescindible impulsar el capital humà, tant en la formació universitària com en la formació professional, per donar resposta a la manca de perfils tècnics que reclamen les empreses", va remarcar Romero. I, tenint en compte que l’ecosistema català és un "mar de pimes i de micropimes que representen el 70% del teixit empresarial", el quart eix se centrarà a augmentar la dimensió d’aquestes companyies. Per a això, l’Institut Català de Finances (ICF) desplegarà instruments de finançament i fons de capital destinats a reforçar-ne la dimensió.

Amb aquest plantejament, el Govern pretén aturar la bretxa que existeix actualment entre el creixement de l’economia catalana i l’estancament del PIB per càpita. "Si bé el PIB català creix a bon ritme, el segon està aturat. Es produeix per una baixa productivitat", va assenyalar Romero. "Les pimes i micropimes són més vulnerables a les crisis internacionals i necessiten guanyar múscul per competir en un mercat globalitzat".

Però la resposta no només passa per reforçar la productivitat, sinó també per garantir unes polítiques de benestar i situar al centre la ciutadania. Lluny de contradir-se, va defensar Romero, "amb l’ampliació del Prat tenim un exemple d’aposta per la creació d’ocupació, la prosperitat i la millora de les infraestructures". En aquest sentit, va citar també el pla per construir 50.000 vivendes públiques fins al 2030, l’aposta per les energies verdes o la millora de la qualitat de les aigües.

Així es perfila l’estratègia del Govern a mitjà termini per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya dins d’Espanya i projectar-la en la primera línia europea. Davant els més de 150 representants del món econòmic, acadèmic i polític que l’escoltaven, Romero va remarcar, a més, la necessitat de mantenir la col·laboració publicoprivada com a condició imprescindible per accelerar la transformació del model productiu.

Notícies relacionades

Les apostes beuen d’un context econòmic i geopolític marcat per la incertesa global. "Davant d’un món que transiciona cap a noves formes de relació, tendències inversores globalitzades i una innovació accelerada, és imprescindible agafar les regnes i actuar. El destí el decidirem ara –va advertir Paneque– i dependrà de les nostres decisions polítiques i dels vostres moviments econòmics".

Amb aquest missatge van arrencar les Jornades Empresarials de s’Agaró, en paral·lel al nou cicle polític d’un Govern que ha d’encarar grans reptes. La jornada va comptar amb el patrocini de Quantica, Endesa, Accés Ràpid (Manusa), Neorg, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Easiploy, Cajamar i la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de Codorníu.