La meitat de les empreses eviten contractar més grans de 45 anys

"Ens ajunten un dia i ens diuen que faran un ero. Ningú està preparat per a aquesta garrotada i, sincerament, em vaig quedar una mica en xoc", prossegueix. Berenguer, que exercia llavors com a administratiu però havia jugat gairebé tots els rols en aquesta companyia química que fabricava les conegudes pintures Bruguer, es va donar un temps per veure què feia amb la seva vida. Una decisió gens fàcil a la seva edat. I és que la meitat de les companyies reconeixen que eviten contractar persones més grans de 45 anys, segons l’última edició de l’enquesta sobre edatisme que fa cada any la Fundació Pimec.

"Tenia un matalàs amb la indemnització i li vaig dir a la meva dona que em donava uns mesos, que necessitava un temps de relax perquè vaig acabar molt desil·lusionat", afirma. Quan ell va començar a la fàbrica de pintura, l’Infojobs de l’època eren els anuncis dominicals dels diaris en paper. Avui la gran majoria d’empreses no accepten ni currículums físics per potencials vulneracions de la llei de protecció de dades.

Si durant 30 anys la fabricació de pintura havia sigut el seu ofici, el seu ús es va convertir en la seva nova ocupació. Un amic li va enviar un anunci que va veure per Instagram d’Art-W, una empresa que es dedicava a pintar miniatures de Warhammer per a aquells aficionats al modelisme que els agrada més col·leccionar o jugar que pintar les seves pròpies miniatures. "Era una afició que jo tenia des de fa temps però mai m’havia plantejat que et poguessin pagar per això. Anava una mica a l’expectativa, no estava gaire predisposat a començar una cosa nova tan ràpid, però vaig anar a provar i em van agafar. Quan l’hi explico a la gent, flipa", diu rient.

Col·lectiu prioritari

"Vaig estar dos mesos a l’atur, amb 50 anys... soc conscient que el meu cas és totalment atípic", afirma, conscient de les dificultats d’inserció que solen afrontar les persones de la seva edat, tal com evidencien investigacions com les portades a terme per la fundació Iseak.

Aquesta institució va fer fa uns anys un experiment que va consistir a enviar 1.600 currículums ficticis a 800 vacants d’ocupació publicades al portal Infojobs per a les ciutats de Barcelona, Madrid i Euskadi. Dos currículums enviats a una mateixa oferta, amb característiques similars (nivell educatiu, tipologia de treballs exercits o gènere) però amb dos perfils diferents de candidat; un, d’una persona de 35 anys i l’altre, d’una de 49 anys. Resultat: la probabilitat de rebre una resposta per part de les empreses és 50% menor per a les persones grans.

No en va, el Ministeri de Treball va rebaixar en l’última llei d’ocupació (reformada el 2023) de 50 a 45 anys l’edat d’atenció prioritària en les polítiques d’ocupació. I és que actualment, malgrat el bon moment que viu l’ocupació, la taxa d’atur entre els més grans de 50 anys supera la mitjana i voreja el 10%. Un problema més accentuat entre homes que entre dones. Berenguer ha sigut un dels beneficiaris del programa Crea Feina de Barcelona Activa, que guarda una partida de subvencions específica per incentivar que les empreses contractin perfils sèniors.

"No mirem ni el currículum ni l’edat. Una persona pot haver sigut cambrer o enginyer durant anys, però al final nosaltres l’únic que valorem a l’hora de contractar és si aquesta persona té aquesta habilitat concreta, aquesta capacitat artística de pintar i que li agradi aquest món", explica Mario Terrón, director general d’Art-W, un taller barceloní amb 12 pintors, entre ells Jordi Berenguer. "La nostra és una feina tranquil·la i els perfils sèniors hi encaixen bé. Hi ha gent jove que li agrada anar provant, no té clar que vol fer i està amb nosaltres un temps i després se’n va. Un sènior ens aporta estabilitat, no hem d’anar invertint temps a adaptar-lo a la nostra manera de treballar i que marxi poc després", afegeix Terrón.

"L’any que ve canvio de número", diu Jorge Delgado, fent referència a què al juny farà els 50. Fa un parell d’anys va ser acomiadat d’una empresa de logística on exercia de comercial, va haver de ficar-se a la complexa roda de la tasca de buscar feina i va apostar per sondejar dins del mateix gremi que portava dècades operant. "Sortia d’alguna entrevista amb bones sensacions. Tenia experiència dins del sector i durant el procés no em posaven cap pega, però no em tornaven a trucar. No et diuen que és per l’edat, però ho intueixes. ¿Quina importància té tenir-ne 49? Sembla que busquin algú de 18 que no sàpiga ni contestar a un telèfon i així li poden pagar menys. Els grans sembla que som invisibles", es queixa.

Les expectatives

"Sempre ha existit una discriminació per l’edat, però el problema és bastant més complex que els mers prejudicis de les empreses a no contractar", explica el catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la UPF, Sergi Jiménez. Segons els punts que cita l’investigador, el mercat laboral –com la societat– ha anat envellint i els treballadors joves són més escassos que els veterans, així que també estan més cotitzats. També hi ha un problema d’habilitats, ja que moltes persones que perden la feina als 45 o 50 anys són acomiadats perquè el seu lloc desapareix i la nova ocupació creada ja requereix un altre tipus d’habilitats que aquestes persones no tenen.

I després hi ha un factor d’expectatives. A Espanya la progressió salarial està molt vinculada al temps que una persona porta a l’empresa i entrar en una altra implica probablement renunciar a part del salari que aquesta persona percebia en la seva primera ocupació, una cosa que no tots els sèniors estan disposats a fer. "La teva riquesa condiciona la probabilitat d’acceptar o no una oferta de feina lluny de les teves pretensions", recorda Jiménez.

Jorge Delgado no va parar. Va insistir entre les principals empreses del sector de la logística i va aprofitar l’escassetat de professionals per aconseguir una nova ocupació en una franquícia de Nacex. "Al nostre sector és molt difícil trobar comercials amb experiència", afirma la responsable de recursos humans de la franquícia, Carmen Blanco. "Són de rendiment immediat, gairebé no has de tutelar-los, solen ser responsables, s’hi impliquen molt i miren a llarg termini. Això ens dona un extra, perquè als nostres clients els agrada interlocutar sempre amb la mateixa persona i no anar canviant cada poc temps", explica. Que des de Barcelona Activa els recomanessin el perfil de Delgado els va donar un plus a l’hora de contractar-lo, tant per l’ajut econòmic, com per la garantia que veien que hagués passat abans per les seves oficines.

Notícies relacionades

Les pujades de l’SMI sumen creixement al PIB i creen ocupació

Girona i Lleida, motors de l’economia catalana el 2024

La Fundació Pimec va posar en marxa fa quatre anys una campanya específica de sensibilització entre les empreses perquè no discriminessin perfils com Jordi Berenguer i Jorge Delgado en els seus processos de selecció i que si els agafaven o no fos per les seves habilitats i no per la seva edat. "Vèiem que les empreses no pensaven en el talent sènior a l’hora de contractar. A una persona de més de 45 anys li costa gairebé el triple trobar una feina que a un jove de 25 o 30 anys, i avui dia no té sentit, perquè a aquesta edat estàs en plena forma", explica el president de la Fundació Pimec, Josep González.

"A poc a poc això va canviant. Durant els quatre anys que portem fent una enquesta entre les empreses per veure si contracten o no aquests perfils hem vist com la situació ha millorat una mica entre les persones entre 45 i 55 anys", explica González. El repte ara és, en una societat cada dia més envellida i que projecta carreres professionals més llargues, trencar el tabú més enllà dels 55 anys. "Veiem que la dificultat d’inserció puja moltíssim, tot i que a aquesta edat encara s’està en condicions d’aportar molt a una empresa", assenyala aquest empresari.