Catalunya planeja invertir 4.500 milions en la indústria fins al 2030

L’equip del conseller Miquel Sàmper accelera per poder tancar abans de final d’any el que ha de ser el full de ruta renovat de la indústria catalana per al pròxim lustre. Una recopilació d’actuacions que està consensuant amb les patronals i sindicats més representatius i a la qual també vol afegir una majoria parlamentària. La segona part no és pas fútil, ja que aquests gairebé 4.500 milions d’euros d’inversió durant els pròxims cinc anys comporten un gran asterisc: seran possibles si el Govern de Salvador Illa pot anar aprovant nous pressupostos. Fet que, avui dia, no està ni de bon tros assegurat.

El principal objectiu del nou PNI –una manera d’articular les inversions públiques que ja van posar en marxa els executius anteriors de Carles Puigdemont (2016-2020) i de Pere Aragonès (2021-2025)– és reforçar el múscul fabril català. Aquest múscul s’ha anat encongint durant les últimes dècades, en la línia del que ha passat en altres economies europees, a causa de l’auge dels serveis i la deslocalització de molts processos productius al sud-est asiàtic. Actualment, la indústria representa el 17,3% del total del producte interior brut (PIB) de l’economia catalana.

La Generalitat dissenya la seva nova estratègia i posa el focus en sectors que considera clau en el futur, com ara els semiconductors, la intel·ligència artificial, el sector agroalimentari, l’automòbil i la construcció industrialitzada d’habitatges. En aquest sentit, aquests gairebé 4.500 milions d’euros d’inversió pública fins al 2030 agrupen mesures de diversa índole, des de partides recollides a l’acció ordinària dels departaments de l’Administració catalana fins a nous plans específics.

En l’elaboració del PNI, que encara està per acabar de definir i pot experimentar canvis arran de la negociació amb els agents socials i els grups parlamentaris, hi han participat més de 40 direccions generals de diverses conselleries i ens del sector públic.

Transició energètica

En edicions anteriors dels PNI una part dels implicats han criticat l’absència de mesures extraordinàries que actuïn com a palanca i no es limitin a figurar en el PNI després d’un copiar i enganxar de les actuacions d’altres departaments. En aquest sentit, en la primera proposta hi figuren actuacions ja existents, com els Projectes Singulars, als quals es compromet a invertir 59 milions els cinc anys vinents, les beques per a doctorats industrials, una iniciativa que finança la Generalitat des del 2012 i per a la qual es compromet a aportar 30 milions més fins al 2030, i subvencions per incubar empreses emergents, com gairebé 10 milions per finançar spin offs o 15 milions per crear o consolidar empreses deeptech.

Un altre bloc de mesures incorporades en el pla estan enfocat a ajudar a transitar a sectors actualment amenaçats pels canvis energètics o tecnològics. La indústria manufacturera disposarà de 144 milions d’euros en ajudes per renovar maquinària. S’hi sumen 175 milions en ajudes o crèdits per cobrir fins al 49% d’inversions industrials en sectors estratègics i 25 milions més per a empreses al caire del tancament.

Més oficines a l’estranger

El PNI també recull promeses polítiques recents del Govern que ara agafen cos. Per exemple, la voluntat de reforçar les oficines de la Generalitat a l’estranger, finalitat per a la qual l’Administració catalana invertirà 102,5 milions d’euros durant el pròxim lustre. O promoure que les empreses catalanes guanyin dimensió. Sàmper ambiciona guanyar 1.500 empreses de 50 o més empleats d’aquí al 2030, un ritme de creació o expansió de les societats sis vegades superior al que es va registrar entre el 2019 i el 2024. I habilitarà ajudes per valor de 50 milions d’euros.

Notícies relacionades

Una possible segona opa al Sabadell condiciona la recta final de la primera

Les elèctriques volen negociar amb la ministra el calendari de l’apagada nuclear

La indústria del futur necessitarà treballadors amb habilitats diferents i perquè sigui així la Generalitat es proposa incrementar les places de formació professional, d’FP dual, els graus universitaris STEM i desplegar el model d’universitat dual, sense acabar de concretar quantes places reforçarà el circuit públic. On sí que hi ha més concrecions és en l’apartat de formació d’aturats i reciclatge de persones amb ocupació però en sectors que necessitaran reinventar-se.

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà més de 180 milions per a programes de formació per a desocupats, sigui per mitjà de programes propis o d’entitats locals, amb plans específicament dissenyats segons les necessitats d’un territori. Per exemple, a la Garrotxa necessitaran perfils més industrials i al Pallars més de l’àmbit agroalimentari.