Rugbi, el Tibu-Ron de Castelldefels i Luis Suárez: tot el que hi ha darrere de Chalito i els 22 milions que facturarà aquest any

Va voler la fortuna que aquell parell de restauradors juguessin al rugbi amb Asier Echarri i Juan Manuel Lema, els amos dels també conegudíssims restaurants de platja Tibu-Ron i Solraig, a qui van comentar la idea. No va fer falta gaire cosa més perquè decidissin obrir, els quatre junts, un xiringuito de platja dedicat a les milaneses i a la resta de productes de Chalo. El van anomenar el Chalito. Gairebé una dècada després, aquell concepte té 21 restaurants oberts, està a punt d’aconseguir un local al centre de Madrid que serà la seva nau capitana a la capital, somia ja ser present a l’estranger i ha facturat, en aquesta primera meitat del 2025, el mateix que va ingressar en tot el 2024.

«A la gent li va encantar el concepte, així que vam anar a la rambla de Catalunya, on vam muntar el primer Chalito fora del nostre nucli», recorda Lema, que veu, en aquest restaurant, el principi de tot. Continua sent, de fet, l’establiment que més factura de tot la seva xarxa.

Que el futbolista Luis Suárez –client des de feia temps– decidís embarcar-se com a inversor en el projecte (és amo de la meitat del capital, la resta se’l divideixen els quatre socis fundadors) va ajudar. I, encara que sembli contradictori, també ho va fer la pandèmia de covid. Setmanes abans que es decretés el primer confinament, havien signat el lloguer d’un local que només s’encarregaria de gestionar les peticions de ‘take away’ i ‘delivery’. «Es va crear un nou hàbit de consum i ens vam adonar que el nostre producte és increïblement demanat en ‘delivery’», expliquen.

Tenen un acord exclusiu amb Glovo que ha facilitat que avui una tercera part del que ingressen vingui d’aquest canal. La resta són els restaurants convencionals, una xarxa que ja suma 21 locals, amb l’obertura aquest mes d’un establiment a Platja d’Aro, la seva primera incursió a Girona. Chalito té locals en diversos centres comercials de Barcelona, en carrers que consideren clau, ara a Platja d’Aro i a Madrid, on també han anat a situar-se en centres comercials. Allí, després d’un any i mig de recerca, estan a punt d’aconseguir el local que esperen que sigui l’equivalent de la rambla de Catalunya, però a Madrid. Només avancen que està molt al centre de la ciutat.

Pla d’expansió en marxa

D’aquesta manera són ja, en total, uns 430 treballadors, una vintena dels quals són a les oficines de Castelldefels. Tenen, també, una fàbrica de 1.000 metres quadrats a Gavà, on fan postres artesanals, la massa de les seves pizzes i empanades, el seu farcit, i l’arrebossat de les milaneses. Als locals les fregeixen, els posen l’assaonament i les enfornen. El pla és mantenir l’operativa concentrada al Baix Llobregat, tot i que comencin a créixer a Madrid.

Notícies relacionades

El Govern espanyol consolida l’embargament «total» d’armes a Israel i veta la importació de productes israelians fabricats en territoris palestins ocupats

L’OCDE també eleva la seva previsió de creixement per a Espanya i la situa en el 2,6%

Tot això forma part d’un pla d’expansió que van començar a dissenyar el 2023 i que van executar a partir del 2024. En aquest any i mig han passat de menys d’una desena d’establiments a superar la vintena. Això explica que, des del començament del 2025, ja hagin facturat els mateixos 14 milions d’euros que van ingressar en tot l’any passat. La seva estimació és que acabaran l’any per sobre dels 22 milions d’euros.

En qualsevol cas, el pla d’expansió continua el 2026. Esperen plantar bandera en una tercera ciutat encara per definir i acabar l’any amb més de 30 negocis en funcionament. «Tenim molta curiositat amb la internacionalització: hem aconseguit molt bona acceptació de la milanesa a Barcelona i Madrid, i ara hem de provar a veure si als països veïns també funciona», admet Lema, que té algunes idees: Portugal, França... Sense pistes encara de si la idea arrelarà, el que sí que tenen clar és que la seva proposta té per a estona a Espanya: el que han aconseguit fins ara «ratifica» –diu– que no són una moda. «El nostre menjar ha vingut per quedar-se», conclou.