El menú del dia a BCN puja un 6,3% en un any i arriba als 14 euros

Els barcelonins que consumeixen en aquests establiments hauran percebut sobretot l’evolució dels populars menús, la corba dels quals s’eleva visiblement en l’últim lustre, després d’haver resistit fins al 2018 entorn dels mítics 10 euros. Però el 2023 ja van escalar fins a 13,1 euros, mentre que ara estan en gairebé 14. Tenint en compte, com passa amb les mitjanes, que la ciutat integra tant locals que amb esforç donen dinar per uns 12 euros (sobretot en barris perifèrics) com d’altres que pel seu emplaçament resulten més cars. En la categoria de restaurant (només ho són el 8,1% dels establiments de la ciutat), arriba als 17 euros de mitjana, mentre que els bars i els bars-restaurants són més econòmics.

Es pot matisar, en síntesi, que la diferència d’epígrafs es basa en el fet que el bar pot tenir una planxa per escalfar, una fregidora i un microones (per fer un entrepà calent, per exemple, però no preparar una paella). El bar-restaurant afegeix una mica més de cuina, però també té barra; mentre que el restaurant serveix menjars però no fa de bar perquè no té barra.

Les dades, obtingudes a través de sondejos en profunditat a un miler d’establiments, detallen també que els refrescos s’han encarit un 5,7% fins a arribar a 2,3 euros. En el cas d’un article estrella com és el cafè, la progressió ha sigut suau i continuada des de fa una dècada, quan rondava l’euro. El mateix passa amb la cervesa, que es va elevar per sobre dels dos euros el 2020, mentre que el 2023 ja van ser 2,27 euros, fins a arribar als 2,4 de finals del 2024, quan es va fer l’enquesta.

Menys entrega a domicili

Els empresaris fan càbales per ser rendibles al configurar els necessaris menús, dels quals cada local serveix una mitjana de 47 coberts al dia. Les xifres més altes les té l’epígraf de bar-restaurant (gairebé la meitat de l’oferta actual), al servir una mitjana de 51. Com ja ve sent habitual, continua caient la quota de clients que paguen en efectiu (només un 21,3%), que en el cas dels restaurants es queda en un 11,5%. Per ampliar el negoci, un 52% accepten comandes per telèfon i un 17,4% disposen d’entrega a domicili, tot i que aquesta tendència es replega després del boom de la pandèmia, al caure 4 punts en un any.

La gran qüestió són les seves previsions en matèria de preus de venda al públic per al "futur immediat". S’imposen amb un 47,8% els hotelers que creuen que pujaran, davant el 44,5% que opinen que es mantindran. De manera que és previsible que el 2025 acabi amb nous pics.

Les sensacions, no sempre objectives, dels propietaris de bars i restaurants contrasten de vegades amb els resultats de caixa. Així, diuen estar "molt o bastant satisfets" de la marxa del negoci un 46,8% dels empresaris (lleugerament per sota de l’any anterior), davant el 28% d’insatisfets (cinc punts menys que el 2023 i la xifra més baixa de la dècada) i la resta amb valoració neutra. En canvi, creixen fins al 45,4% els que van guanyar menys diners el 2024, i els que diuen que el seu negoci va progressar es queden en un 29,2%, molt per sota dels dos anys previs, però similar a la prepandèmia. Aquest fet s’explica per l’eufòria de consum que va seguir la crisi de la covid, que actualment tendeix a normalitzar-se.

En el cas dels que van millorar, el volum de negoci va créixer una mitjana de 18,6%. Els que van perdre pistonada van veure disminuir la seva caixa una mitjana del 27,3%. De cara al futur, el 35,1% creuen que la cosa millorarà (sobretot motivat pel seu "servei, dedicació i treball"), gairebé empatats amb els que mantenen que s’estabilitzarà. En qualsevol cas, sis de cada deu han fet canvis als seus establiments, sobretot per modernitzar-los (gairebé el 50%), però també per introduir xarxes socials i web. Una quarta part diuen haver alterat horaris, i una altra quarta part, haver ampliat la plantilla.

La veu dels restauradors també és un baròmetre del que passa a la ciutat. A l’identificar els problemes més importants dels establiments, en primer lloc (11,4%) esmenten la dificultat de trobar personal i la seva falta de qualificació, seguit per la poca venda, les despeses i impostos i d’altres. Les terrasses, després d’una etapa convulsa, cauen en la llista de preocupacions, al passar a ser esmentades per un 7,8%.

Notícies relacionades

Sabadell insisteix que l’OPA del BBVA és «dolenta» malgrat la millora del preu

El BBVA eleva un 10% l’opa i evita que els accionistes del Sabadell que l’acceptin paguin impostos

La regidora de Promoció Econòmica, Raquel Gil, destaca l’esforç que s’està fent per millorar la formació en el sector, amb exemples com la nova ESHOB, per facilitar l’accés a estudis especialitzats. Creu que elevar la qualificació professional és clau per incentivar les vocacions i la fidelitat de les plantilles. Però també incideix en el fet que el conveni col·lectiu del sector –en negociació– ha d’avançar en aquest sentit "millorant les condicions laborals". Actualment, la mitjana de treballadors per negoci és de sis persones, perquè inclou des de petits bars familiars fins a restaurants amb grans plantilles.

I entre els factors que podrien influir-los positivament, fan referència a fer ampliacions, oferir nous serveis, disposar de terrasses i millorar la professionalitat. En canvi, els aspectes negatius els atribueixen a problemes a la zona on s’ubiquen (gairebé un 20%), a l’augment de preus i a la pèrdua de clients, sobretot.