Els bars i restaurants amb història són a BCN una espècie en extinció

Fins i tot la intel·ligència artificial s’erra al recomanar restaurants a Barcelona. Hi ha tants locals que tanquen pel pes dels lloguers, per falta de relleu generacional, per temptadores ofertes de traspàs o perquè van optar per conceptes de moda fins a esgotar-los, que les estrenes consegüents de novetats són contínues. Un tràfec que se salda amb cada vegada menys establiments amb història (només el 13,3% són anteriors a l’any 2000) i que situa l’edat mitjana dels bars i restaurants de la capital catalana en 11,6 anys, segons l’últim estudi municipal anual, amb dades del 2024. La xifra comporta 1,1 any menys que en la revisió del 2023.

Aquesta accelerada renovació de l’oferta local indica un gran dinamisme del sector (els relleus són ràpids), però també constata la dificultat de mantenir oberts els negocis en un entorn competitiu com Barcelona. Com a novetat, el percentatge de propietaris espanyols repunta fins al 63,1%, mentre que la nacionalitat següent que lidera més locals, la xinesa, baixa al 15,3%.

El sondeig sectorial fet a instàncies de l’Ajuntament –avançat per EL PERIÓDICO– mostra la creixent joventut de l’oferta gastronòmica de la metròpolis. El 70,7% va obrir entre els anys 2010 i 2023, el 29,4% de la qual ho va fer després del 2020, mentre que una quarta part va debutar entre el 2015 i el 2019.

Fer mig segle

Més enllà de les contínues notícies de tancaments de negocis amb solera i dels seus recanvis, l’oferta global de bars, bars restaurant i restaurants anteriors a 1979 a Barcelona és només el 2,9% del total. També baixen el 3,5% els veterans que van obrir entre 1980 i 1989. I queden en el 6,9% els de la dècada següent. És a dir, fer mig segle de vida amb un negoci de restauració és quasi un petit miracle, com confirmen les dades.

Com va informar aquest diari fa uns mesos, els últims cinc anys la capital catalana ha sumat 5.600 traspassos i 761 noves llicències. Per peculiaritats territorials, segons l’última revisió municipal partint d’un miler d’enquestes, Ciutat Vella és el districte amb més oferta en l’epígraf de bars restaurant, mentre que Nou Barris és qui té una proporció de bars més gran respecte a la seva oferta, i Gràcia copa el 19,4% de restaurants locals, per esmentar-ne alguns exemples.

Qualsevol zona ha experimentat l’augment de lloguers l’últim any d’una mitjana de 200 euros mensuals, fins a quedar en una renda mitjana de 1.794 euros (eliminant els casos extrems per evitar la distorsió). El tram més habitual d’arrendament és el superior a 1.800 euros. Aquest increment (només un 11,4% dels locals és de propietat) és un dels elements que compliquen la continuïtat dels negocis quan la facturació decau. S’arriba a les puntes a Ciutat Vella, amb 2.924 euros de preu mitjà.

En aquest context, no sorprèn que es busquin locals més petits. En l’actualitat el local mitjà de restauració a Barcelona fa 104,3 m2, 7,6 menys que la xifra anterior del 2023. La seva rendibilitat final té un aliat imprescindible a les terrasses, de què disposa el 72,8% d’establiments, amb una superfície mitjana de 14,7 m2, que es redueix lleugerament.

Un altre element que ha canviat en un any és la nacionalitat dels titulars dels negocis. Es manté l’ordre, però la proporció de propietaris espanyols es recupera 6 punts en dos anys, fins i tot un 63,1%, tot i que lluny del 2017, quan representaven un 71,6%. Donant mostres de la seva multiculturalitat gastronòmica però també de la forta inversió forana, la resta de titulars es distribueixen en gairebé una vintena de nacionalitats, començant per la xinesa, que copa un 15,3%. El 2022, però, va arribar a la punta del 19,7%, amb la qual cosa sembla que després de l’expansió, centrada en els bars i bars restaurant, han començat a retrocedir.

Tot seguit se situen els propietaris de nacionalitat italiana (3,9%) –sovint de procedència argentina– i a força distància els pakistanesos (1,7%), i els restants estan molt atomitzats, amb bengalís, argentins, francesos, peruans i turcs. Si es posa el focus només als restaurants, la quota nacional arriba al 70,4% del total.

Notícies relacionades

Sabadell insisteix que l’OPA del BBVA és «dolenta» malgrat la millora del preu

El BBVA eleva un 10% l’opa i evita que els accionistes del Sabadell que l’acceptin paguin impostos

Poques franquícies

Malgrat la dificultat d’arrelar a la ciutat, la majoria de negocis són independents, amb un 54,3% (a la baixa) de societats civils particulars, i un 39,2% de societats limitades (a l’alça). Només un 5,1% són franquícies, amb un mínim augment. La tendència a l’urbs, com va informar aquest diari tot i que no ho recull l’enquesta, és a la creació de grups de restauració que s’expandeixen amb nombrosos negocis i que així aconsegueixen una economia d’escala que en facilita el desenvolupament i la resistència. També l’afany d’alguns per rescatar espais que van tancar o van estar a punt de tancar. Per a la regidora de Promoció Econòmica i Comerç, Raquel Gil, aquesta baixa penetració de les franquícies en la restauració és una mostra que "l’oferta de proximitat" continua tenint un pes molt rellevant a la xarxa local de negocis d’hostaleria.