La crisi climàtica amenaça de reduir entre el 25% i el 40% la producció agrícola espanyola

La investigació, liderada per un consorci internacional d’experts i encapçalada per l’investigador Solomon Hsiang, es basa en l’anàlisi empírica de més de 12.000 regions agrícoles de 54 països que, en total, produeixen fins a dos terços de les calories conreades al món. Segons expliquen els científics que han liderat aquest treball, l’estudi s’ha focalitzat en els sis cultius més estesos a escala global (blat de moro, soja, arròs, blat, iuca i melca) per entendre, d’una banda, l’impacte directe de l’augment de temperatures sobre la producció d’aquests aliments i, d’altra banda, l’efectivitat del desplegament de mesures d’adaptació davant els extrems climàtics. Els resultats d’aquest treball mostren que, en cas de continuar així, un augment extrem de les temperatures podria afectar els cultius de bona part del planeta i obligaria a desplaçar molts cultius de les zones fins ara habituals.

Cultius mediterranis en risc

L’estudi assenyala l’arc mediterrani com una de les zones més afectades per aquest fenomen, ja que, tal com assenyalen molts treballs, es tracta d’una de les regions on més està avançant l’escalfament global. L’anàlisi assenyala que als països europeus es troben, paradoxalment, entre els més amenaçats per aquest fenomen perquè, a diferència d’altres regions que fa dècades que conviuen amb alts nivells d’estrès tèrmic, «els sistemes agrícoles europeus estan dissenyats per a climes temperats que ja estan desapareixent». Sobretot per l’augment de la temperatura mitjana, l’increment de dies en què els cultius estan per sobre dels 30 graus, l’avenç de l’estrès hídric i les sequeres i l’augment de fenòmens meteorològics com les tempestes, les inundacions i els episodis de calamarsa.

Les anàlisis indiquen que Espanya es troba entre els països europeus amb més pèrdues projectades tant a mitjà termini (2050) com a llarg termini (2100). Segons apunta aquesta anàlisi, els cultius espanyols de soja es podrien reduir fins a un 50% en les pròximes dècades. L’arròs, especialment cultivat en zones com el delta de l’Ebre o l’Albufera valenciana, podria patir pèrdues pròximes al 40% per a finals de segle. El blat podria reduir el seu rendiment fins a un 25% durant aquest període. I el blat de moro podria fer-ho fins al 40% en gran part de la península Ibèrica, especialment al sud del país, mentre que podria guanyar lleument terreny a la franja nord. L’impacte d’aquest fenomen s’estén a tota la geografia espanyola, des dels camps catalans fins a regions com Andalusia, Castella-la Manxa o Múrcia. També hi ha estudis que apunten a efectes similars a les vinyes i oliveres, els altres grans pilars del camp espanyol.

Notícies relacionades

Els homes i les dones posen sal als plats per motius diferents, segons un estudi

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

La bona notícia és que, tal com conclou aquest estudi, l’impuls de mesures d’adaptació permetria reduir un 23% de les pèrdues projectades per al 2050 i fins a un 34% cap al 2100. És a dir: tot i que l’impacte del canvi climàtic sobre l’agricultura és profund i generalitzat, encara hi ha marge per evitar els pitjors escenaris. Però aquest marge requereix acció immediata i estructural. En aquest sentit, els experts reclamen «repensar per complet el model agrícola» i, per exemple, replantejar des de la política agrària fins a la recerca en cultius resistents, la reforma dels sistemes de reg i el reforç de les assegurances agràries. «L’adaptació no s’ha de limitar a ajustaments tècnics, sinó que ha d’anar acompanyada de reformes econòmiques i institucionals que permetin als productors accedir a recursos, informació i finançament, especialment a petits i mitjans agricultors», conclouen els experts.

En aquests moments, segons adverteix la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), el canvi climàtic ja produeix pèrdues equivalents al 6% del valor de la producció agrícola espanyola i que, en total, sumen més de 550 milions d’euros a l’any.