La llei tributària dificulta el blanqueig de capitals als salons de bellesa

Alguns casos poden alimentar aquesta idea. El 2023, la Guàrdia Civil va executar l’Operació Praesleón a Cadis, desarticulant una xarxa vinculada al narcotràfic que utilitzava gimnasos, llicències de taxis i centres d’estètica per blanquejar diners. En l’esmentada operació, les autoritats van confiscar béns per valor superior a 14 milions d’euros. En concret, van decomissar 40 immobles, 42 vehicles, 54 comptes bancaris, i 190.000 euros en metàl·lic. Els diners il·lícits, procedents del narcotràfic, eren injectats en diferents negocis: gimnasos, centres llicències de taxis i botigues de roba, entre d’altres. Un d’aquests negocis, que a més va ser decomissat per les autoritats, era un centre d’estètica.

La legislació espanyola

L’opció dels salons de bellesa, però, no és tan atractiva per a un blanquejador com sembla. Tal com posa de manifest José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), la legislació tributària dificulta que aquests negocis siguin els elegits per cometre il·lícits financers.

Aquest tipus de negocis, normalment petites empreses, tributen pel sistema de mòduls. En aquest sistema, la Hisenda Pública estableix que els salons de bellesa poden tenir contractades com a màxim sis persones, inclòs l’amo del negoci. A més, per acollir-se a aquest règim, el volum d’ingressos de l’any anterior no ha de superar els 250.000 euros. "Pel tipus de negoci que són aquests salons, és difícil que puguin servir per blanquejar. Pel règim de mòduls i les limitacions de contractació, deixaria molt rastre", detalla Mollinedo. "Si, per contra, es creés una estructura empresarial fictícia per blanquejar, aquesta opció seria encara més cara, pel cost anual de contractar prou personal i les despeses de cada saló", remarca el secretari dels Tècnics, per la qual cosa aquesta estructura seria encara menys atractiva.

Malgrat les traves legislatives, els centres d’estètica tenen una particularitat que augmenta exponencialment el risc de blanqueig: l’ús intensiu de diners en efectiu en les seves transaccions. Segons un estudi elaborat pel Centre per a la Investigació Econòmica i Sobre Polítiques (CEPR), Espanya és el tercer país europeu amb una economia submergida més gran, amb una taxa del 24% de PIB, només superada per Grècia (36%), i Itàlia (31%).

Aquest tipus de negocis poden no ser l’opció ideal per blanquejar grans quantitats de diners, a causa de la fèrria legislació a què s’acullen. No obstant, quan es tracta de quantitats menors, la predominança dels pagaments en metàl·lic, i especialment la falta de control financer que això comporta, representen una finestra idònia perquè l’economia submergida proliferi.

Així ho explica Juan Berberian, director de Prevención de Blanqueo de Capitales de Summons Abogados: "Els negocis amb ús intensiu d’efectiu són molt difícils de poder controlar. No és gens senzill determinar la quantitat de clients, ni el valor dels serveis que ofereixen". A més, brinden "un nínxol atractiu per al blanqueig", perquè és difícil de constatar als papers els moviments d’estoc necessaris per al desenvolupament de l’activitat".

De fet, l’Anàlisi Nacional de Riscos de Blanqueig de Capitals elaborat pel Tresor Públic admet que "l’efectiu reuneix les característiques claus de l’àmbit criminal; és anònim, no és traçable i és fàcilment transmissible, circumstància que el caracteritza com l’instrument tradicional, més estès i present en la majoria dels formats criminals".

A més, la legislació reconeix que l’ús intensiu d’efectiu és un factor de risc. El reial decret 304/2014, que regula la prevenció de blanqueig, estableix que una situació "sospitosa de blanqueig de capitals" es produeix quan un mateix compte rep, sense justificació, nombrosos ingressos en efectiu de diverses persones o de la mateixa persona.

Altres alternatives

Notícies relacionades

El BBVA registra un benefici rècord i descarta intentar altres compres

La inflació puja el 3,1% per la llum, malgrat la caiguda de la gasolina

Segons explica el secretari dels Tècnics d’Hisenda, per als blanquejadors són molt més atractives un altre tipus d’activitats, com al seu dia van ser els bitllets de loteria premiats. En aquest sentit, el Tribunal de Comptes va retreure a la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) l’any passat haver repartit, des del 2016, almenys 2.000 milions en premis a persones no degudament identificades, per la qual cosa pot existir un risc de blanqueig de capitals.

Així mateix, els sectors identificats amb més risc de blanqueig són uns altres, entre els quals destaquen els negocis de criptoactius, les immobiliàries, les galeries d’art o les botigues de joies i antiguitats. Tots aquests sectors solen operar amb elevades sumes de diners, a diferència dels centres d’estètica, que es caracteritzen per ser empreses petites.