La Generalitat i el Govern invertiran 1.000 milions enel sincrotró Alba

Un estímul majúscul a la recerca científica. La Generalitat i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats van segellar ahir un acord per invertir més de 926 milions d’euros en la posada en marxa de la quarta generació del sincrotró Alba, un dels acceleradors de partícules més avançats d’Europa. El compromís, escenificat a la seu d’aquesta infraestructura científica estratègica a Cerdanyola del Vallès, amplia l’aliança entre el Govern i l’Estat per al període 2025-2038 i estableix la constitució del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS), l’organisme que s’encarrega de la seva supervisió.

El president Salvador Illa i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, van ser els encarregats de signar l’ampliació d’un conveni amb què volen actualitzar aquest complex d’acceleradors d’electrons perquè segueixi l’avantguarda de la recerca cientificotecnològica mundial. Generalitat i Govern van concebre aquest ambiciós projecte a finals dels anys 90 i finalment va ser inaugurat el 2010, si bé no va ser operatiu fins al 2012.

Morant va afirmar que amb aquest acord Govern i Generalitat redoblen el seu compromís i el pressupost anual del sincrotró Alba, i Illa va destacar que aquest conveni "és un exemple del país" que es vol construir posant la tecnologia i la innovació al servei de la ciutadania i amb l’objectiu de situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores d’Europa.

L’invisible a l’ull humà

Abraçat per un campus de 408 hectàrees, el sincrotró Alba és un dels principals laboratoris cientificotecnològics de Catalunya, Espanya i Europa. A les seves entranyes metàl·liques hi allotja un accelerador de partícules que, a través d’una llum similar a la dels rajos X, es converteix en un microscopi per explorar l’invisible a l’ull humà, com ara les proteïnes o els àtoms.

Un accelerador de partícules és una infraestructura circular que se serveix de camps electromagnètics per impulsar electrons i fer-los anar cada vegada més ràpid fins que voregen la velocitat de la llum. Aquest complex procés d’acceleració genera –en el cas del sincrotró Alba– fins a 14 línies de llum que permeten als científics observar amb una nitidesa increïble què passa dins de molècules subatòmiques sense necessitat de destruir-les i desxifrar així l’estructura i les propietats de la matèria.

Notícies relacionades

La tornada del Mundial Bar: un viatge en el temps

Puig guanya 247 milions en el primer semestre, un 4% més

A l’efecte pràctic, el sincrotró obre la porta a un gran nombre de descobertes i innovacions científiques com ara el desenvolupament de nous medicaments, emmagatzemar energia d’una manera més eficient o dissenyar complexos microxips que donen vida a l’electrònica de consum, des del televisor fins a l’ordinador o al telèfon intel·ligent. Més de 3.500 investigadors fan servir anualment la tecnologia avançada del sincrotró Alba per explorar camps tan diversos com ara la biomedicina, la nanotecnologia, la química, l’energia i la física de materials.

"En un temps ple de llums i ombres, nosaltres triem la llum, la llum de la ciència, la llum de la col·laboració. Davant aquesta ombra amb què hem de coexistir, que és el negacionisme o la llei del més fort, elegim la llum i triem apostar pel talent del sincrotró Alba", va remarcar la ministra en la intervenció, en què també va destacar que el sincrotró és una "estructura científica de referència internacional".