El negoci del gelat impulsa les grans operacions corporatives

Magnum surt a borsa i Froneri, segon fabricant més gran del sector i controlat per Nestlé i PAI Partners, desperta l’interès de Goldman Sachs

Davant ‘snacks’ més calòrics, el producte es considera un caprici «energèticament eficient»

El mercat mundial del gelat va moure 75.000 milions el 2024; el 2029 es preveu que arribi a 90.000

helados The Magnum Ice Cream Company Unilever

helados The Magnum Ice Cream Company Unilever

7
Es llegeix en minuts

És un negoci que es mou gràcies a les temperatures sota zero, però, en realitat, el mercat internacional del gelat treu fum. El sector està en plena ebullició per dues importants operacions corporatives protagonitzades pels dos gegants mundials del sector: la multinacional angloholandesa Unilever i Froneri, una companyia participada al 50% per Nestlé i pel fons de capital risc PAI Partners. Aquestes transaccions se sumen a la recent compra del grup gelater espanyol Helados Alacant per part del fons inversor italià Investindustrial i a l’adquisició de la també espanyola Ice Cream Factory Co-Maker (ICFC), hereva de l’antiga Avidesa, efectuada pel grup familiar italià Ferrero, amo de Kinder Bueno, Nutella i Ferrero Rocher.

De les dues grans operacions que actualment hi ha sobre la taula la més avançada és la decisió d’Unilever de segregar el seu negoci de gelats, que inclou marques líders com Frigo, Magnum i Ben & Jerry’s, en una nova companyia que es preveu que surti a borsa al novembre. Batejada com a The Magnum Ice Cream Company, serà el fabricant de gelats més gran del món, amb una xifra de negoci d’uns 8.000 milions d’euros i presència en més de 80 països.

En paral·lel, ha transcendit l’interès del conglomerat financer Goldman Sachs per invertir en Froneri, una operació que suposa valorar aquesta companyia en 15.000 milions d’euros, inclòs el deute. Propietària de marques de gelats com Maxibon, Pirulo, Nuii, La Lechera, Extreme, Oreo, Milka, Toblerone i Häagen-Dazs (només als EUA; a Europa la marca és de General Mills), Froneri va néixer el 2016, quan Nestlé va segregar la seva divisió de gelats i la va fusionar amb R&R, un altre líder del sector productor de marques blanques. En lloc de treure a borsa aquesta spin-off (com farà Unilever amb Magnum), Nestlé va apostar per aliar-se al capital risc i va crear Froneri al 50% amb el fons francès PAI Partners. Des d’aleshores, la mida del segon actor global més gran del mercat del gelat s’ha més que duplicat, i ha passat d’uns ingressos de 2.600 milions d’euros el 2019 a 5.531 milions el 2024, quan va guanyar 345 milions.

Amb presència en 25 països i 12.000 empleats, Froneri és el líder del sector en marques blanques per a supermercats i una de les seves fortaleses són els acords de llicència per fabricar gelats de marques com Cadbury, Oreo, Lotus Biscoff, Milka i Toblerone.

El primer president i gran impulsor de Froneri va ser un executiu català, Luis Cantarell, que va pilotar amb èxit els primers anys del grup després d’una trajectòria de 40 anys com a alt executiu de Nestlé, on va arribar a ser vicepresident i director de totes les seves filials a Europa, l’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica. Cantarell va deixar Froneri el desembre del 2020 i avui presideix la farmacèutica catalana Uriach.

Fons de continuació

Segons va avançar Financial Times, en les pròximes setmanes podria canviar l’accionariat de Froneri, ja que Goldman Sachs preveu aconseguir part de la participació que té PAI Partners, mentre que Nestlé es mantindrà com a propietari de l’altre 50%. La idea de PAI és crear un fons de continuació, que permet a les gestores estendre el període de permanència d’una companyia a la seva cartera. Així, en lloc de vendre l’empresa participada, es traspassen les accions a un nou vehicle, cosa que permet als inversors existents recuperar la seva inversió o reinvertir en el nou fons. És en aquest fons secundari en què invertiria Goldman Sachs, interessat a posicionar-se en un mercat que ha experimentat un creixement constant en els últims 10 anys i que s’espera que segueixi a l’alça a un ritme d’entre el 3% i el 4% anual.

Segons Euromonitor, el mercat mundial del gelat va moure 75.000 milions d’euros el 2024. Les expectatives són que aquesta xifra escali als 90.000 milions el 2029 gràcies a la seva resiliència i a diversos vents de cua, com el bon moment que viuen els productes d’indulgència, l’augment de les ocasions per gaudir d’un snack, l’accessibilitat i la multiplicitat de canals de venda, la innovació i la premiumització dels productes de gran consum. A més, es considera que el gelat, en comparació amb snacks més calòrics (com llaminadures, patates fregides, barretes de xocolata, brioixeria...), són un caprici "energèticament eficient", cosa que n’afavoreix el consum.

"El mercat del gelat és ampli, de ràpid creixement i molt atractiu, amb un enfocament creixent en moments de consum de més valor", destaca el president de Froneri, Patrice Bula, en la memòria anual del grup. Segons l’executiu, el segment de l’snacking és el més atractiu del sector del gran consum i avança, especialment, gràcies al llançament de productes de gamma més alta, però assequibles per al gran públic. "Els snacks prèmium han sigut el principal impulsor del creixement de Froneri en els últims 12 mesos. Nuii és fonamental per recolzar la nostra ambició en aquest segment, i l’augment de la inversió en màrqueting converteix el 2024 en un any decisiu per a la marca", explica el segon fabricant més gran del sector. Per la seva banda, la nova The Magnum Ice Cream Company indica que, en els mercats més desenvolupats, els gelats prèmium ja generen el 77% dels seus ingressos, gràcies a marques com Magnum i Ben & Jerry’s.

És en aquest context de bones expectatives en el qual Unilever ha decidit crear aquesta nova companyia, que es prepara per sortir a cotitzar a les borses d’Amsterdam, Londres i Nova York en l’últim trimestre de l’any. Sota el lema Life tastes better with ice cream (la vida té més bon gust amb gelat), The Magnum Ice Cream Company (TMICC) ja funciona com una empresa independent des de l’1 de juliol, i aglutina totes les marques de gelats d’Unilever, amb un volum de negoci que el 2024 va assolir els 7.947 milions d’euros i un ebitda ajustat de 1.300 milions. Amb seu als Països Baixos i una xarxa de 30 fàbriques, el nou grup és líder mundial en la venda de gelats tant en supermercats (quota del 21%) com en el canal d’impuls (tres milions de cofres congeladors) i de consum fora de la llar gràcies al fet que té algunes de les marques més importants del sector, com Magnum, Cornetto, Calippo, Carte d’Or o Ben & Jerry’s, a més de potents marques locals, com Frigo en el cas d’Espanya o Wall’s al Regne Unit, les dues conegudes pel famós logo vermell amb forma de cor. Europa genera el 39% de les vendes de l’empresa i Amèrica aporta un 36% més. Peter ter Kulve, que treballa en la divisió de gelats d’Unilever des de 1988, és el conseller delegat.

‘Pure players’

La creació de pure players o grans empreses que estan especialitzades en un segment de mercat fruit de l’escissió d’un gran conglomerat és una de les principals tendències del mercat mundial d’operacions corporatives. Es considera que, moltes vegades, les parts per separat valen més que juntes, de manera que s’opta per segregar-les, cosa que permet a la firma matriu focalitzar-se en el seu negoci principal, guanyar eficiència i maximitzar el seu valor.

Notícies relacionades

En el cas d’Unilever l’operació té un sentit tant estratègic com operatiu. El grup, que és l’amo de marques tan conegudes com Skip, Mimosin, Dove, Axe, TRESemmé, Rexona, Hellmann’s i Knorr, ha optat per focalitzar-se en el seu negoci de productes de la llar i de la cura personal i separar la seva divisió de gelats, molt més afectada per l’estacionalitat i la climatologia i amb baixes sinergies amb el seu negoci principal. L’àrea dels gelats va generar el 2024 el 13% de la xifra de negoci global d’Unilever, de 60.800 milions. El gruix de la facturació l’aporten les altres grans divisions del grup: bellesa i benestar (13.200 milions), cura personal (13.600), cura de la llar (12.300) i alimentació (13.400).

A més de Nestlé amb Froneri, altres gegants del gran consum han dut a terme operacions similars, com Kraft, que es va dividir entre Kraft Heinz i Mondelez (Milka, Oreo, Fontaneda, Príncepe, El Caserío); i Sara Lee, que va apostar per crear un pure player del cafè: JDE Peet’s, propietària de marques com L’OR Espresso, Jacobs, Senseo, Tassimo i Marcilla.

Temes:

Nestlé Espanyol