La concessió d’hipoteques augmenta fins a nivells no vistos des del 2011

La concessió d’hipoteques va arribar en els primers sis mesos de l’any a la seva xifra més alta des de fa 14 anys. En total, entre gener i setembre, la banca va concedir 243.257 crèdits amb una vivenda com a garantia, gairebé un 25% més que en el mateix període de l’any 2024 i en línia amb el nombre assolit i mai superat el 2011, quan es van atorgar 243.632 préstecs. Només el mes de juny es van atorgar 41.834 hipoteques, la xifra més gran aquest mes des de l’exercici 2022, segons les dades difoses ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Entre el 2003 i el 2011, anys del gran boom del totxo, la mitjana d’hipoteques concedides durant el primer semestre va ser de 496.900. La xifra es va reduir dràsticament després de l’esclat de la bombolla, que es va traduir en una reducció massiva del crèdit bancari en el sector immobiliari. Sense anar més lluny, la mitjana dels dos primers trimestres entre el 2012 i el 2020 va ser de 146.841 hipoteques. Superada la pandèmia, el mercat ha tornat a registrar un nou boom que s’ha vist traduït en un creixement dels préstecs, que supera els 200.000 crèdits semestrals –excepte el 2024 (quasi 195.000)–, tot i l’abrupta pujada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) el 2022.

Segons Juan Villén, director general del broker hipotecari del portal immobiliari Idealista, "les dades d’hipoteques registrades sobre vivendes el mes de juny continuen la bona ratxa del sector". "Continua el fort creixement en la concessió de crèdits, amb un increment notable en el seu import mitjà a causa de la tensió en els preus de la compravenda. Durant els pròxims mesos és més que probable que, amb el ritme de compravenda i les dades econòmiques actuals, les xifres del mercat hipotecari continuïn creixent en positiu", afegeix.

En la mateixa línia, Ricard Garriga, conseller delegat de Trioteca, un altre broker hipotecari, desenvolupa: "De cara al segon semestre, el sector espera que l’activitat hipotecària continuï a l’alça. Una possible baixada addicional de l’euríbor després de l’estiu podria situar-lo per sota del 2%, cosa que, unida a un IRS (Interest Rate Swap, un altre índex de l’interès hipotecari), a 15 anys més baix, abaratiria encara més les hipoteques fixes i reforçaria la tendència de creixement en la firma d’operacions. Ens trobem davant d’un any excepcional en termes d’activitat hipotecària. Tot apunta que tancarem el 2025 amb xifres rècord".

Segons l’estadística de l’INE, el tipus d’interès mitjà en els préstecs per a habitatge es va situar al juny en el 2,99%, lleugerament per sobre del 2,91% registrat el mes anterior, tot i que per sota de la barrera psicològica del 3%, on acumula ja cinc mesos. El tipus mitjà va aconseguir trencar aquesta xifra al febrer per primera vegada en gairebé dos anys. "Les entitats financeres ja s’han adaptat al nou ritme marcat per l’euríbor i competeixen amb ofertes cada vegada més atractives per als que necessiten finançament. En aquest context, la banca, amb més marge per ajustar les seves propostes hipotecàries, no només atrau un més gran nombre de sol·licitants, sinó que consolidarà un repunt significatiu en les seves vendes per la positiva concessió de crèdits durant l’any", comenta María Matos, directora d’Estudis i portaveu del portal Fotocasa.

El termini mitjà de les hipoteques residencials ha sigut de 25 anys el sisè mes del 2025, mentre que l’import d’aquestes va pujar un 15,5% interanual durant el mes de juny, fins arribar als 168.363 euros, i el capital prestat va augmentar un 52%, fins als 7.043 milions d’euros. "El risc més gran per al creixement del sector immobiliari continua sent el fort encariment de la vivenda, cosa que es reflecteix en l’augment de l’import mitjà de les hipoteques concedides, i que pot deixar fora del mercat de compra col·lectius rellevants, en particular joves amb reduïts nivells d’estalvi a les regions on més s’han tensat els preus (costa mediterrània i canària, Madrid i voltants i algunes grans capitals). Les dificultats a l’accés del mercat de compra d’habitatge poden agreujar-se segons que s’estabilitza l’euríbor a 12 mesos després de la seva moderació durant l’últim any i mig, ja que el cost financer deixarà de ser un alleujament en l’augment dels preus", analitza Santiago Martínez Morando, cap d’Anàlisi Econòmica i Financera d’Ibercaja.

Notícies relacionades

L’hotel que mira a la immensitat de Barcelona

El ‘boom’ dels fixos discontinus polemitza les estadístiques de l’atur

Més a tipus fix

En l’últim mes, només el 28% de les hipoteques es van constituir a tipus variable, mentre que el 72% ho van fer a tipus fix, el percentatge més elevat des d’agost del 2022. "Les hipoteques a tipus fix continuen sent les més demanades, ja que en els últims mesos han sigut desincentivades per les caigudes de l’euríbor i ara mostraran una competitivitat més elevada, especialment si les condicions del mercat continuen millorant. A més, les subrogacions també estan a l’alça, impulsades per l’interès de molts hipotecats a millorar les seves condicions i aprofitar la conjuntura favorable", conclou Matos, de Fotocasa.