Desconnexió digital
«Contesta, només és un whatsapp» o «fins que no l’acabis no te’n vas»: 5 abusos laborals que no has d'acceptar aquestes vacances
El dret a la desconnexió digital protegeix els treballadors per rebutjar trucades o missatges durant les vacances, si bé no sempre la normativa s’acaba aplicant

«Sé que estàs de vacances, però podries aclarir-me un dubte sobre...». «Part de l’equip està fora de l’oficina, però farem la reunió igualment i que es connectin una estona en remot». «Això és urgent, ho necessito resolt i a la meva taula abans que te’n vagis». Són algunes de les frases que es repeteixen de manera recurrent just quan les oficines i altres centres de treball estan a punt de buidar-se abans de l'èxode de vacances. I totes reflecteixen abusos laborals que atempten contra la desconnexió digital dels professionals i que, en última instància, poden contribuir a generar estrès, ansietat i un quadre complet de ‘burnout’.
Per més que hi hagi qui pensi que les vacances estan “sobrevalorades”, lanormativa laboral espanyola reconeix el dret als treballadors a no respondre comunicacions fora del seu horari laboral, la qual cosatècnicament s’ha batejat com a ‘dret a la desconnexió digital’. “No deixa de ser una forma nova de parlar del dret al descans, que ha existit tota la vida”, segons explica l’advocat Pere Vidal.
No poden obligar-te a respondre ni missatges ni trucades

“El treballador en període de vacances té un dret fonamental reconegut legalment: el dret a la desconnexió digital. Aquest dret garanteix el descans, la privacitat personal i familiar, i ha de ser respectat tant per l’empresa com per tots els treballadors, inclosos companys i superiors jeràrquics. Per tant, un treballador de vacances no està obligat a respondre ni atendre comunicacions laborals, independentment de si el contacte prové d’un company o d’un superior”, explica el professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Jaume I i ‘Of Counsel’de Laborea Abogados, Francisco Trujillo.
Algunes empreses ja han integrat en les seves polítiques internes protocols per evitar aquests contactes personal de lliurences. D’una banda, hi ha companyies que veten l’accés als aplicatius a aquells empleats de vacances, és a dir, no poden entrar a veure si els han escrit, així com tampoc enviar correus. Un altre mecanisme és autogenerar missatges programats de l’estil‘out office’, que alerten l’emissor que el receptor no hi és i no podrà veure allò que se li està enviant fins que torni a estar disponible.
Trujillo recorda que enviar missatges a treballadors de vacances o de baixa pot suposar sancions per a les empreses que ho facin, l’incentivin o ho aconsegueixin; així com sancions disciplinàries per a aquells empleats que vulnerin els protocols de desconnexió de l’empresa.
No poden convocar reunions, tampoc virtuals

Tots els treballadors assalariats tenen garantit per llei un mínim de 30 dies naturals, tal com estableix l’Estatut dels Treballadors. Tot i que poden ser més, si el conveni col·lectiu ho millora. El que no estableix l’Estatut –i sí que pot concretar el conveni– és quan pot o deu el treballador disfrutar d’aquestes vacances.
No tothom estiueja al llarg del mes d’agost i hi ha professionals que lliuren en dates en què la majoria de la plantilla ja s’ha reincorporat, especialment en aquelles companyies que entre el paquet de beneficis inclouen la flexibilitat horària. Que una majoria dins de l’equip ja s’hagi reincorporat no és motiu suficient per obligar una persona de vacances a connectar-se a una reunió i la coordinació dels equips no passa per sobre del dret a la lliurança.
No poden sobrecarregar-te de feina abans d’anar-te’n

En empreses de serveis, com consultores, gestories o bufets d’advocats, és habitual deixar feina avançada per quan el client es reactivi al setembre i així ja tingui aquests documents que havia demanat abans de tancar per vacances. És per això que les setmanes prèvies al període vacacional poden derivar en pics de feina que no sempre es poden atendre completament durant la jornada ordinària.
És un clàssic entre els oficinistes que ja expliquen les hores per calçar-se la camisa hawaiana i desaparèixer unes setmanes és que sobre la taula caigui una carpeta amb la paraula «urgent» remarcada en vermell. «Exercir la desconnexió digital no ha de ser a costa d’excessos de jornada», avisa Vidal.
Les empreses tenen l’obligació legal de planificar el treball i dimensionar-lo en conseqüència, tot i que això dicta la teoria i “moltes vegades no es gestiona”, reconeix el jurista. El professional té dret a negar-se a realitzar hores extra per poder complir amb els temps que li reclama l’empresa, tot i que “és més fàcil dir-ho que fer-ho”. El consell d’aquest advocat és reclamar les tasques per escrit i deixar clar que un no es veu capacitat per assumir-lo en el temps disponible, ja que d’una altra manera la companyia pot sancionar l’empleat. I que en cas d’excessos horaris, també es deixi per escrit de quant temps es tracta i reclamar recuperar-lo més endavant.
No et poden exigir tornar abans de vacances

«Em vindria molt bé que et reincorporessis uns dies abans». Aquesta és una petició que alguns caps poden traslladar empleats de lliurança i que vulnera el seu dret a la desconnexió digital i al descans. El calendari de vacances és una cosa que ha d’estar consensuat entre empresa i treballador. Una vegada aprovat, la companyia no pot modificar-lo si falten menys de dos mesos per al primer dia de llibretes. L’única excepció seria una causa de força major, que la direcció hauria de poder justificar i posteriorment compensar l’empleat.
«Una força major seria que, durant una dana com la que va patir València, reclamessin a un sanitari o a un bomber que es reincorporés abans», explica el secretari d’acció sindical d’USO, Ángel Cotayna. «En el cas d’un operari de manteniment, el qual fos imprescindible perquè funcionés una fàbrica perquè ell és l’únic que coneix el mecanisme, podria considerar-se força major. Però no aplica per als treballs d’oficina, tenir llest un informe per a un client no és força major, si l’empresa necessita més mans, que contracti», afegeix.
No poden pagar-te per no fer vacances

El dret a les vacances és irrenunciable i l’empresa no pot proposar al treballador no lliurar un any i rebre una paga doble per quedar-se a pescar. Tampoc és legal tot i que sigui el mateix empleat qui ho plantegi, per molt que necessiti els diners i hi hagi acord entre les parts. «Serà nul tot pacte pel qual el treballador renunciï al gaudi de les vacances a canvi d’una compensació econòmica», va recordar recentment el TSJ d’Andalusia en una sentència relativa a un conflicte col·lectiu sobre el tema.
L’Estatut dels Treballadors, la normativa laboral més bàsica, estableix l’obligació de disfrutar d’un mínim de 30 dies naturals a l’any i aquests només podran ser intercanviats per diners en cas que l’empleat sigui acomiadat o renunciï i l’ empresa , llavors sí, li pagui l’equivalent a les vacances generades aquell any però no disfrutades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’últim bulo de les xarxes que s’ha fet viral: "La síndria deshidrata"
- LALIGA Els motius de fons que porten el Madrid a carregar contra el Vila-real-Barça de Miami
- Investigació oberta Mor una dona gran en l’incendi del seu domicili a Terrassa
- Cost de la vida La moderació de preus dels aliments frescos contribueix a contenir en el 2,7 % l’IPC del juliol
- L’arma de la nul·litat