El BBVA manté l’opa tot i la vendade la filial britànica del Sabadell

"Una vegada analitzats els acords adoptats i considerant la informació disponible, el BBVA ha decidit no desistir de l’oferta per aquesta causa i, per tant, es manté vigent d’acord amb el que preveu la normativa aplicable", va informar en un comunicat. Fonts de l’entitat van reiterar que el banc "actualitzarà i publicarà tota la informació rellevant una vegada obtingui, previsiblement a principis de setembre, l’aprovació del fullet" per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per explicar la decisió de no renunciar-hi, així mateix, van recordar les declaracions recents del seu conseller delegat, Onur Genç: "El nostre focus és la creació de valor. Invertim capital només si té sentit des d’aquesta òptica de creació de valor".

El missatge de fons, per tant, és que el BBVA continua pensant que la compra té sentit econòmic, a més d’industrial, per més que els gestors del Sabadell ho posin en dubte. Precisament, la venda de TSB, que ha permès a l’entitat catalana el pagament d’un dividend extraordinari a principis de l’any que ve als accionistes que no acudeixin a l’opa, busca restar possibilitats d’èxit a l’opa, tot i que els seus directius no puguin reconèixer-ho per raons legals. Al Sabadell, en tot cas, hi havia la convicció que amb l’aprovació de totes dues mesures per part de la seva junta d’accionistes no n’hi hauria prou per fer desistir el seu rival.

Segona oportunitat

El grup d’origen basc tampoc es va fer enrere en l’altra oportunitat recent que va tenir de fer-ho: quan el Govern li va imposar la condició que, en cas que triomfés l’opa, tots dos bancs no es podran fusionar durant un mínim de tres anys, ampliable en dos exercicis més. El BBVA, en aquest sentit, havia jugat les últimes dues setmanes amb la idea que es podria retirar. Però l’anunci que manté l’operació sembla confirmar que es tractava d’un moviment estratègic per rebaixar l’actual prima negativa de l’operació. El Sabadell val en borsa un 6,4% més del que ofereix el seu competidor, quan a l’anunciar-se l’oferta el maig del 2024 cotitzava un 30% per sota.

Aquesta prima negativa va arribar a ser de prop del 15%, però el BBVA ha aconseguit retallar-la les últimes setmanes després d’anunciar per sorpresa una remuneració rècord als seus accionistes fins al 2028 i coquetejar amb la idea que podria retirar la proposta. Ara que aquesta possibilitat ha quedat descartada, cal veure l’efecte que tindrà en la prima quan les accions de tots dos bancs avui tornin a cotitzar a la borsa. A més, la prima esmentada tornarà a deteriorar-se automàticament (al 10,4%, si s’apliqués la cotització d’aquest dilluns) quan el Sabadell pagui el 29 d’agost el seu primer dividend a compte dels resultats de l’any.

En l’entorn de l’operació i en el sector financer, en aquest sentit, predomina la idea que l’entitat ha d’apujar l’oferta com a única via perquè tingui èxit. Fa mesos que els gestors del BBVA ho rebutgen, però això pot ser veritat i pot no ser-ho, perquè aquesta mena de millores no s’anticipen mai en les operacions corporatives. El dubte és en el marge que té l’entitat per millorar el preu sense que els inversors percebin que assumeix un risc excessiu i en penalitzin la cotització en borsa.

Algunes estimacions financeres afirmen que, sense millora, el grau d’acceptació de l’oferta podria vorejar el 40% del capital social, sense arribar al 50% dels drets de vot necessaris. Segons aquests càlculs, no acceptarien l’oferta els accionistes que no solen ser actius en la gestió dels seus títols (al voltant del 25% del capital, extrapolant la participació de la junta del Sabadell de la setmana passada); la majoria dels minoritaris que sí que són actius; els accionistes més pròxims al consell (com la companyia d’assegurances Zurich, i que en conjunt representen prop del 10% del capital), i una bona part dels fons indexats, que reprodueixen l’evolució dels índexs borsaris i decideixen sobre les opes en funció del desenllaç que estimen més probable (al voltant del 15% del capital).

Diferents opcions

Notícies relacionades

Caps sense lligar en la recta final de l’operació

La gigafactoria de Tesla a València entra en punt mort

Tot això pressiona el BBVA a millorar l’oferta si vol tenir més opcions d’èxit. L’entitat té l’opció d’entregar més accions pròpies per les del Sabadell (la seva junta va autoritzar el juliol de l’any passat a emetre un màxim d’una mica més de 1.126 milions de títols nous per pagar l’opa, però si no millora l’oferta li valdria amb un xic més de 905 milions); elevar el pagament en metàl·lic (en el mercat es fan anar des de fa temps xifres entre 2.000 i 2.500 milions), o una combinació de tots dos (per exemple, pot deixar a zero la prima negativa donant més títols i afegint una part en efectiu).

Per fer-ho, el banc disposa d’un excés de capital sobre el seu objectiu autoimposat del 12% de 5.187 milions, que podrien superar 7.000 milions a final d’any gràcies a decisions supervisores que ha pres el Banc Central Europeu (BCE). El seu problema és que qualsevol millora del preu redueix els beneficis econòmics que espera obtenir amb la compra, al seu torn ja retallats per les condicions fixades a l’opa per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el Govern. En aquesta tessitura, també podria mantenir l’opa sense canvi de preu i defensar que només té raó de ser en les seves condicions actuals, i jugar amb la por que podria provocar en els accionistes del Sabadell la possibilitat que la seva cotització baixi si l’oferta no tira endavant.