Un altre model en auge, la vivenda cooperativa
Tot i que solen confondre’s, ‘coliving’, ‘cohousing’ i vivenda cooperativa són models diferents que reflecteixen realitats i objectius molt diferents. A Catalunya ja hi ha 1.200 llars de vivenda cooperativa, un model en el qual l’immoble està en mans de la cooperativa i els socis en tenen dret d’ús.
Compartir està de moda. Potser perquè, per a molts joves (i no tan joves), no fer-ho significa quedar-se sense un espai on viure. En aquest escenari han sorgit diferents fórmules que prometen alleujar la pressió immobiliària sota un mateix denominador comú col·laboratiu. És un urbanisme emergent que va des del coliving fins a la vivenda social o els projectes col·laboratius, com el cohousing i la vivenda cooperativa.
El coliving és el més estès, però, per a certes organitzacions del tercer sector que lideren models alternatius de vivenda, està molt lluny de ser el que promet ser. "Darrere de l’aparent atractiu, la gestió sol estar en mans d’empreses privades o fons d’inversió que busquen rendibilitat ràpida", asseguren des de Sostre Cívic. Des del seu punt de vista, "el coliving és la versió prèmium del pis compartit i està dissenyada per maximitzar beneficis".
El cohabitatge (cohousing, en anglès) i la vivenda cooperativa en cessió d’ús parteixen d’una premissa diferent, ja que en aquests models es modifica tant el sentit de la propietat com també qui és qui pren la iniciativa de compartir els espais.
El primer, el cohabitatge, se centra en un model de convivència que combina vivendes privades –cada una amb cuina i lavabo propis– amb uns espais comuns compartits, com sales polivalents, horts o tallers. Aquest enfocament fomenta la comunitat i la col·laboració entre veïns, però no implica necessàriament un model jurídic o de propietat específics: pot estar gestionat per cooperatives, associacions o fins i tot promotors privats.
En canvi, la vivenda cooperativa en cessió d’ús és un model legalment definit en el qual la propietat de l’immoble està en mans de la cooperativa, i en què els seus socis tenen un dret d’ús sobre el seu habitatge.
Per entrar a formar part d’una cooperativa cal aportar un capital inicial, sumat al pagament d’una mensualitat, que en cap moment s’ha de comparar amb un lloguer. "És a preu de cost, sense ànim de lucre, i quan s’acaba de pagar el préstec, la quota baixa", expliquen des de l’organització. Per a noves promocions, l’aportació inicial ronda els 20.000 o 30.000 euros, mentre que en immobles ja construïts l’aportació es redueix a 3.000 i 5.000 euros.
En aquest cas no hi ha propietat individual, no es pot vendre en el mercat i la gestió és democràtica. "Ningú te’n pot fer fora i les aportacions inicials es retornen si decideixes marxar", assenyalen des de Sostre Cívic.
Un creixement sòlid
A Catalunya, el sector de la vivenda cooperativa ha crescut un 53% des del 2016, hi ha 67 edificis i quasi 1.200 vivendes desenvolupades, de les quals Sostre Cívic gestiona gairebé la meitat.
Exemples com La Balma, a Barcelona –amb 20 vivendes i més de 200 metres quadrats d’espais comunitaris–, i Cirerers, amb l’edifici de fusta més alt de Catalunya, il·lustren com la vivenda cooperativa va prenent forma. I no només ho fa a les ciutats. En l’àmbit rural s’obren pas projectes com El Turrós, a la Garrotxa, on es rehabiliten masies per a ús col·lectiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’històric bar Diego diu adeu després de 40 anys a l’Hospitalet
- El 2% dels malalts mentals greus es neguen a ser atesos
- Un mur d’afusellament a Montjuïc
- Cultura digital Els adolescents trenquen les regles de les xarxes socials i obliguen les plataformes a reformular-se
- La xarxa de la Generalitat a l’estranger Illa reformula la seva política exterior i ampliarà les delegacions catalanes per caçar inversions després del procés