L’alta velocitat empeny l’interès immobiliari per ciutats perifèriques de Madrid i Barcelona

No és l’únic exemple. A Toledo, amb trens que en 35 minuts connecten amb Madrid, l’habitatge arriba als 1.050 euros el metre quadrat. Tot i que és un 11% més que l’any passat i la dada més alta des del 2012, el cost d’adquirir habitatge és molt més baix que a Madrid. El primer AVE connectat amb la capital va arribar el novembre del 2005. En el cas de Valladolid, que disposa de línia d’alta velocitat que connecta amb Madrid des del 2007, el metre quadrat de l’habitatge se situa en 1.391 euros, gairebé el 6% més que l’any passat i el més alt des de finals del 2021. Si es tria Segovia, que des de finals del 2007 compta amb alta velocitat amb Madrid, el preu és de 1.242 euros, el 8,8% més, i el més alt des de finals del 2011.

«A Castella i Lleó hi ha grans diferències de preu en funció de la província. A Valladolid el preu de l’habitatge s’ha incrementat fins a un 14% en l’últim any i a Àvila prop d’un 15%. Precisament, aquestes són dues localitzacions pròximes a Madrid. No obstant, a Burgos tan sols ha crescut un 0,8% mentre que a Sòria s’ha mantingut estable», exemplifica Beñat del Coso, portaveu del portal Idealista.

A Guadalajara, que està a 25 minuts amb tren de Madrid, l’habitatge va arribar entre gener i març als 1.560 euros, l’11,3% més que en el mateix període de l’any anterior i l’import més elevat des de començaments del 2011.

«Les millores en mobilitat, especialment gràcies a transports públics ràpids i amb preus competitius, com és el cas de l’alta velocitat ferroviària, generen noves realitats metropolitanes que poden tenir un notable efecte en el mercat de l’habitatge», exposa María Martos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa. «Aquest fenomen –argumenta–, marcat per les ràpides connexions de tren combinades amb grans diferències de preus de compravenda, obre moltes possibilitats. Per exemple, els habitants d’aquestes capitals de província de l’entorn de Madrid que treballin a la capital d’Espanya, però no vulguin o no puguin assumir el cost de l’encariment del mercat de l’habitatge, o bé els madrilenys que optin per mudar-se a ciutats amb preus més assequibles. La generalització d’aquestes dinàmiques podria contribuir a destensar una mica els preus de l’habitatge a la capital, traslladant part de la demanda a la regió metropolitana».

Aquesta dinàmica també es reprodueix en el cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana. A la ciutat comtal el preu del metre quadrat és un 8,3% més alt que el 2024 i ja registra el preu més alt de la sèrie històrica. Això contrasta amb el cost de 1.190 euros per metre quadrat que es pot trobar a Lleida, que està a una hora en alta velocitat de Barcelona.

No obstant això, els preus de Lleida s’han incrementat un 6,4%, fins a arribar al nivell més alt des de començaments del 2012. A Tarragona, a poc més d’una hora amb tren i amb alta velocitat des del desembre del 2006, l’habitatge costa 1.580 euros per metre quadrat (un 7,4% més), el més alt des de finals del 2011. En el cas de Girona, a uns 45 minuts, ronden els 1.943 euros el metre quadrat, el 8% més que un any abans i els més cars des de finals del 2010. Si s’opta per una ciutat fora de Catalunya, com Saragossa, on l’alta velocitat connecta amb Barcelona en prop d’hora i mitja, l’habitatge costa una mitjana de 1.642 euros, el 12% més i el preu més elevat des de mitjans del 2011.

Tendència en l’últim lustre

Les capitals de província que més han acusat la pujada de preus des del 2020 han sigut les de la Comunitat Valenciana (+80,77%), Màlaga (+79,72%), Madrid (+77,50%), Alacant (+75,84%), Palma de Mallorca (+71%) o Santa Cruz de Tenerife (+70,4%), segons un recent informe de la plataforma Pisos.com.

Notícies relacionades

Les 57 rutes intercontinentals del Prat fan preveure un any de rècord

Naturgy revèn un 5,5% d’accions pròpies arran de l’autoopa

A Barcelona i Madrid, on el preu mitjà d’un immoble de 90 metres quadrats és de 498.617 euros i 609.944 euros, respectivament, comprar un habitatge en un municipi de l’extraradi és fins a un 50% més barat: a Montcada i Reixac o Coslada no arriba ni als 230.000 euros.

«L’increment sostingut del preu de compravenda a les capitals ha generat un desplaçament de la demanda cap a les perifèries, i ha impulsat al seu torn l’encariment, cosa que derivarà en un problema d’accés a l’habitatge als extraradis», vaticina Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com.