L’ocupació frena amb l’inici de l’estiu i deixa el juliol més fluix des del 2012

L’atur, per la seva banda, va baixar, però també va registrar un descens nimi, de només 1.357 persones menys apuntades al Sepe que al juny i va tancar el mes en 2,4 milions d’aturats, segons les dades d’afiliació i atur publicats ahir pels ministeris d’Inclusió i Treball.

El mes de juliol històricament es veu llastat pels acomiadaments al sector educatiu. Tanquen escoles, acadèmies i altres centres fins a setembre i part dels seus treballadors –des de monitors, fins a treballadors de menjador, passant per bidells i d’altres– veuen el seu contracte liquidat fins després de les vacances.

Aquest any no ha sigut una excepció i el sector educatiu ha perdut 123.000 assalariats. No obstant això, altres anys la resta de sectors productius van compensar en gran part aquest tradicional forat que deixa l’educació i aquest 2025 no ha sigut així. L’agricultura tampoc va deixar bons registres, amb una pèrdua de 43.190 d’ocupats respecte al mes anterior.

En aquest sentit, el mercat laboral, malgrat que ha guanyat estabilitat des de la reforma del 2021, continua tenint un fort caràcter estacional. Com a mostra, les fluctuacions registrades el 31 de juliol, dia en què la Seguretat Social va registrar un saldo negatiu, entre altes i baixes, de 185.277 persones. Tot això provoca que, de tots els juliols en què s’ha creat ocupació (el 2022 i el 2024 se’n va perdre, per exemple), aquest any ha sigut el més fluix des del 2012.

En un mes en què la frenada va ser transversal a tot Espanya, hi va haver autonomies que van aconseguir salvar la cara –com va ser el cas de Catalunya, les Balears i Galícia– i d’altres es van veure arrossegades als números vermells –com va ser el cas de Madrid, els territoris interiors del nord i Andalusia–.

Des de l’aprovació de la reforma laboral els patrons segons els quals evoluciona l’ocupació han canviat. Si bé històricament el juliol podia ser un bon mes, des del 2021 acostuma a ser un mes discret. Les contractacions s’avancen a mesos anteriors i hi ha més estabilitat, cosa que deixa variacions menys voluminoses.

No obstant això, dins de la discreció dels recents exercicis, aquest 2025 ha sigut el més moderat. Sense que això enteli una inèrcia del mercat laboral clarament positiva. No en va, en termes absoluts, Espanya es troba en màxims històrics d’ocupació. I és que durant l’últim lustre ha sigut una de les economies d’Europa que més nous llocs de treball ha generat, malgrat les successives distorsions internacionals, des de la guerra d’Ucraïna, fins a la crisi inflacionista i ara la guerra comercial desencadenada pels Estats Units.

Notícies relacionades

Les 57 rutes intercontinentals del Prat fan preveure un any de rècord

Naturgy revèn un 5,5% d’accions pròpies arran de l’autoopa

Consolidació a Catalunya

L’ocupació va aconseguir salvar a Catalunya els números vermells al juliol i poc més. Si bé és habitual que aquest mes es creï menys ocupació que al juny, aquest any el mercat laboral català, igual que el de tot Espanya, ha deixat un dels registres més fluixos de l’última dècada. Les dades publicades ahir revelen un increment de l’ocupació a Catalunya de 6.887 persones respecte al mes precedent, fins a un total de 3,91 milions de catalans donats d’alta a la Seguretat Social. L’increment li serveix per consolidar aquesta xifra dels 3,9 milions d’ocupats que ha guanyat fa poc i que pugnarà per no perdre en la recta final de l’any.