El xoc pels impostos bloqueja la pròrroga de l’apagada nuclear

Iberdrola i Endesa només demanaran ampliar la vida de les plantes si els rebaixen els impostos / L’Executiu rebutja carregar costos al consumidor

La central nuclear de Trillo, a 145 quilòmetres de Madrid. | ÓSCAR DEL POZO CAÑAS / AFP

La central nuclear de Trillo, a 145 quilòmetres de Madrid. | ÓSCAR DEL POZO CAÑAS / AFP / OSCAR DEL POZO CANAS

2
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +

La gran apagada de l’abril va intensificar el debat sobre si és necessari ajornar el tancament de les centrals nuclears a Espanya. Però l’intent de les grans d’explorar activament amb el Govern un canvi ene l calendari de clausures dels reactors ha entrat en una situació de bloqueig. Les posicions de partida de les dues parts s’han enquistat amb vetos recíprocs i condicions prèvies que allunyen la possibilitat d’iniciar una negociació real sobre el futur del parc nuclear nacional.

L’Executiu i les companyies energètiques propietàries de les plantes (Iberdrola i Endesa com a socis majoritaris en les diferents centrals i amb Naturgy i EDP amb participacions minoritàries en algunes) es van enrocar i es mantenen ferms en les seves posicions maximalistes sobre les quals s’han de negociar. I, en aquesta situació de paràlisi anticipada, ningú s’ha assegut a negociar formalment un canvi en el calendari de tancaments, que preveu clausures esglaonades entre 2027 i 2035 i que va ser pactat per les energètiques fa sis anys.

El Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen, descarta iniciar un diàleg real sobre la revisió de les dates de tancaments fins que les companyies propietàries emetin una proposta concreta, formal i consensuada entre totes les empreses. Iberdrola, Endesa i Naturgy estan alineats sobre la necessitat de revisar les dates de tancament, però en aquest consens mínim sorgeixen diferències de matís. Una vegada que les elèctriques articulin una posició comuna, el Govern exigeix que la proposta que traslladin compleixi també amb unes línies vermelles per tramitar-la.

Va ser el president del Govern, Pedro Sánchez, qui al maig es va mostrar disposat a estudiar una ampliació de la vida de les centrals nuclears si ho demanen les elèctriques, però només si la sol·licitud garanteix la seguretat de les centrals, si l’ampliació de la vida serveix per assegurar la seguretat de subministrament elèctric i, sobretot, si no implica una pujada del preu de la llum al reflectir en la factura una part dels costos que ara assumeixen les elèctriques. L’Executiu s’obria a estudiar canvis en el calendari però sense traspassar aquestes línies vermelles fèrries. Una posició que no ha canviat en aquests tres mesos.

Notícies relacionades

Paràlisi total

L’exigència governamental que la proposta de les elèctriques no impliqui incrementar el rebut de la llum és la que ha condemnat fins ara a una paràlisi total el procés per intentar ajornar el tancament de les nuclears espanyoles. I és que, per a les elèctriques propietàries dels reactors, és imprescindible una rebaixa dels impostos que paguen les centrals per plantejar-se una ampliació de les operacions i ajornar la seva clausura. Si no hi ha una revisió de les condicions de fiscalitat i econòmiques de les plantes nuclears, les companyies diuen que no estan interessades a seguir amb elles perquè no són rendibles. És la seva línia vermella.