Endesa es mou per ajornar al 2038 el tancament de les nuclears

Endesa mira d’articular una posició comuna amb les altres grans elèctriques propietàries de les plantes nuclears –Iberdrola i Endesa són socis majoritaris en les diferents centrals i Naturgy i EDP tenen participacions minoritàries en algunes d’elles– amb objectius ambiciosos per negociar amb el Govern un canvi en el calendari de tancament de les centrals. El plantejament d’Endesa és aconseguir que totes les centrals nuclears ajornin tres anys el seu tancament en relació amb la data prevista i amb això retardar l’apagada nuclear total a Espanya del 2035, com està programat ara, fins a l’any 2038.

El conseller delegat d’Endesa, José Bogas, va aprofitar una conferència amb analistes per defensar la necessitat de posposar el tancament de les plantes nuclears espanyoles, esgrimint fins i tot que "és el més probable que passi" finalment a conseqüència de "raons tècniques" que fan necessària la continuïtat de l’energia nuclear més enllà del previst.

El plantejament que defensa Endesa és ajornar tres anys la clausura de totes les centrals nuclears espanyoles, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de la proposta de la companyia. El pla passa per retardar el primer tancament previst, el de la central Almaraz, del 2027 al 2030, i ajornar les dues últimes clausures, Vandellòs II i Trillo, del 2035 al 2038.

Iberdrola i Endesa van enviar al Ministeri per a la Transició Ecològica fa un mes una primera proposta. La carta només estava firmada per les dues elèctriques espanyoles més grans, però no per Naturgy ni EDP. La declaració d’intencions remesa llavors plantejava retardar el tancament entre dos i tres anys només d’algunes centrals (Almaraz I i II, Ascó I i II, i Cofrents), però mantenia la data de l’apagada nuclear total el 2035.

Rebaixa d’impostos del 60%

Notícies relacionades

La Cambra de Comerç urgeix l'Estat a accelerar els projectes d'ampliació de l'autopista AP-7

El Govern central llança la tramitació per via urgent del reial decret amb mesures per reforçar el sistema elèctric

Entre impostos, taxes i altres prestacions, l’electricitat produïda per les nuclears paga 28,2 euros per megawatt hora (MWh). D’aquest import, uns 17 euros per MWh corresponen a impostos i taxes tant estatals com autonòmics, i als quals s’afegeixen 10,36 euros més per tal de finançar els costos que l’Estat gestioni els seus residus radioactius i executi el seu desmantellament futur.

Endesa planteja que els 17 euros per MWh d’impostos i taxes que es carrega a l’electricitat que produeixen les nuclears es rebaixi almenys 10 euros, amb una retallada del 60% de la càrrega fiscal actual.