L’anunciat tancament de les nuclears faria pujar el preu de la llum

El 2027 és l’any. Després d’un debat de dècades, serà llavors quan arrencarà el desmantellament de les plantes nuclears que hi ha a Espanya, en un procés que s’estendrà fins al 2035. La primera serà la central d’Almaraz 1 (Càceres), en un pas previst per al 2027, seguida d’Almaraz 2 (2028). Després arribarà el torn d’Ascó 1 (Tarragona, 2030), Cofrents (València, 2030) i Ascó 2 (2032). Les últimes a deixar de funcionar serien les centrals de Vandellòs 2 (Tarragona, 2035) i Trill (Guadalajara) aquell mateix any.

Aquest calendari ha sigut qüestionat per partits, patronals i les mateixes companyies elèctriques, en un debat que va tornar a agafar força amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i la dràstica pujada del preu de la llum, en un fenomen que va disparar la inflació i va impactar en la butxaca dels ciutadans. Durant l’any 2024, l’energia nuclear va ser la segona font de generació d’electricitat a Espanya, amb un 20% del total, només al darrere de l’energia eòlica (23%) i al davant de la solar fotovoltaica (17%). Els cicles combinats de gas (13%) i la hidràulica (13%) van completar el mapa de la generació elèctrica. I, en vista de la possibilitat que la segona font de generació de llum acabi desapareixent, sorgeix la pregunta sobre com afectaria al preu de l’electricitat aquest procés.

Sistema de subhastes

Hi ha diversos informes que han analitzat aquesta qüestió. El més esmentat pels detractors del tancament de les nuclears data d’aquest mateix any i l’ha elaborat la consultoria PwC. Aquest estudi recorda que «com més gran és la generació de les tecnologies de baix cost variable [renovables i nuclear], més baix és el nombre d’hores en què el preu és determinat per tecnologies tèrmiques, cosa que es tradueix en un preu més baix, també, del mercat elèctric». S’ha de recordar que el preu es determina per un sistema de subhastes en què són contractades primer les fonts de generació elèctrica més barates i s’hi van afegint després diverses procedències fins que s’aconsegueix cobrir la demanda d’energia. En aquest sistema, l’última tecnologia que entra (la més cara) determina el preu a què es paga tot el conjunt. L’informe de PwC afirma que el tancament de nuclears a Espanya tindria un «impacte» en la sobirania energètica, ja que augmentaria la «dependència» de les importacions de gas natural, produiria un augment de les emissions i hi hauria un augment del preu de l’electricitat que situaria el país «a nivells fins i tot superiors als d’Alemanya després del seu tancament nuclear».

L’estudi conclou que l’energia nuclear estalvia uns 8.000 milions d’euros a l’any i que sense el parc nuclear «la factura elèctrica augmentaria un 23% per al sector domèstic i les pimes i un 35% per a la indústria». Aquest encariment es produiria perquè serien els cicles combinats, que funcionen amb la combustió de gas natural, els que assumirien «pràcticament tota» la pèrdua de generació de les nuclears. Aquest 23% d’encariment, però, no és el pitjor escenari que es presenta per a la butxaca dels ciutadans entre tota la sèrie d’informes que s’han fet públics durant els últims anys. La Fundació Civisme eleva aquest impacte a un 36%, en un informe en què també adverteix de la pèrdua de recaptació que implicaria el tancament, xifrada en més de 1.000 milions d’euros anuals.

Paper de les renovables

Notícies relacionades

Les energètiques propietàries posen la central d’Almaraz en mode tancament

Enagás guanya 176 milions gràcies a les plusvàlues per vendes

Més prudent és l’estimació de Fedea. El think tank de la patronal CEOE, a partir d’un informe de l’analista Javier Revuelta, situa l’encariment de l’energia en el 9% a causa d’un augment de la producció dels cicles combinats del 46%. Aquests estudis també s’han elaborat en l’àmbit internacional. El 2023, investigadors del Massachusetts Institute of Technology (Estats Units) van arribar a la conclusió que el tancament de totes les plantes nuclears del país comportaria no només un augment de les emissions de CO2, sinó també un important impacte econòmic. Malgrat això, hi ha diverses veus del sector que apunten que existeix la possibilitat que fossin les renovables les que cobrissin aquest espai. Com que el seu preu és inferior al de l’energia nuclear i està molt per sota dels cicles combinats, aquest escenari abaratiria la factura de la llum.

També és rellevant el fet que si el cost de l’electricitat d’origen nuclear és baix és perquè les inversions que s’han fet a les centrals ja estan amortitzades, però els seus preus es dispararien en cas que es construïssin noves centrals.