La Comissió Europea i el BCE xoquen per les criptomonedes

La Unió Europea (UE) fa passos en la mateixa direcció. D’acrd amb el que va avançar el diari Financial Times al mes de juny, la Comissió Europea té previst publicar unes directrius que permetran tractar les stablecoins emeses a l’estranger, principalment als EUA, com si fossin emeses al bloc comunitari. Això permetrà a les criptoempreses llançar conjuntament tokens tant a la UE com a països tercers.

El reglament sobre mercats de criptoactius (MiCA), en vigor des del 30 de desembre del 2024, ajuda a normalitzar el sector cripto pel fet d’establir unes garanties per als consumidors així com un seguit d’obligacions per als operadors, com ara disposar d’una llicència.

Amb referència a les stablecoins, la regulació pionera europea fixa normes estrictes que en regeixen l’emissió —com ara reserves i capital que s’han de mantenir en bancs amb seu a la UE— i garanteix que aquestes es puguin canviar en qualsevol moment per diners fiduciaris, amb un valor avalat per la confiança en l’autoritat que l’emet. Encara no hi ha stablecoins oficialment autoritzades d’acord amb el MiCA.

"Els moviments als EUA derivaran en el fet que Europa flexibilitzi la normativa, que fins ara ha sigut molt restrictiva i limitadora, i obre una gran oportunitat a bancs i institucions financeres", explica Paula Pascual, directora executiva del congrés MERGE Madrid i exresponsable de cripto i blockchain a Banco Santander.

Malgrat això, la posició abraçada per l’Executiu d’Ursula von der Leyen xoca frontalment amb les advertències del Banc Central Europeu segons la qual aquests actius podrien desestabilitzar els bancs i l’economia en períodes de volatilitat del mercat. "Plantegen riscos per a la política monetària i l’estabilitat financera; per tant, s’han de regir per normes sòlides, especialment quan operen a través de fronteres internacionals", ha suggerit recentment la seva presidenta, Christine Lagarde.

El BCE també ha alertat Brussel·les que el canvi podria portar titulars de stablecoins estrangers a sol·licitar reemborsos a la UE, tensar les reserves europees i provocar un corralito: una retirada massiva de fons dels bancs que, davant la falta de liquiditat per respondre a aquestes demandes, força una immobilització dels dipòsits. "Els emissors poden propagar els sotracs als bancs tradicionals. Es tracta de posar el control remot de les criptodivises europees en mans dels nord-americans", ha alertat Andrea Resti, professor de banca i finances a la Universitat Bocconi de Milà, en declaracions a Politico. Aquest temor és compartit per legisladors europeus de diverses sensibilitats ideològiques.

Risc de cursa

La Comissió, però, defensa que el BCE té poder per bloquejar els emissors que plantegin riscos. Els experts consultats tampoc es posen d’acord sobre si amb la regulació n’hi haurà prou. "El MiCA ha posat llum en el paradís cripto per protegir l’inversor amb més transparència i control regulatori, però, tot i que intenta cobrir qualsevol casuística, no crec pas que pugui eliminar completament el risc d’una cursa", valora Olivia López-Ibor, advocada de López-Ibor DPM.

Pascual discrepa i assenyala que no hi ha un "temor real" que això passi. "Cal anar cas per cas i fixar més restriccions per a les stablecoins que provinguin de regulacions més laxes", indica. "L’objectiu de la norma és precisament evitar riscos sistèmics d’aquesta mena, així que si s’aplica amb rigor el resultat serà un entorn més segur i predictible", coincideixen des del proveïdor de criptoserveis Bitpanda.

Tot i que el MiCA busca protegir la sobirania i autonomia monetària de la UE, la decisió de la Comissió podria erosionar el pes internacional de l’euro, adverteix el BCE. Més del 99% del volum global de stablecoins es mou en dòlars. "Aquesta asimetria té conseqüències geopolítiques i monetàries. Emissors com Tether, per exemple, inverteixen les reserves en deute públic nord-americà, fet que no solament reforça la liquiditat en dòlars, sinó que contribueix a finançar el dèficit fiscal dels EUA", explica Rubén Ayuso, cogestor del fons Criptomonedas de A&G Global Investors, que demana a Brussel·les fomentar el desenvolupament de stablecoins en euros.

Conscient d’aquesta oportunitat, l’Administració de Trump pretén fer servir el domini dels EUA en el comerç electrònic i les xarxes socials per promoure les stablecoins i així "reforçar la supremacia" de la seva divisa, segons ha explicitat el secretari del Tresor, Scott Bessent. Un estudi recent encarregat pel Parlament Europeu ha anomenat aquesta estratègia com a "criptomercantilisme".

Notícies relacionades

Hisenda ajorna Verifactu fins al 2027 i dona un respir a més de 3,5 milions de pimes i autònoms

El Govern aprova aquest dimarts la pujada del 2,5% per a aquest any dels funcionaris

Ignorant aquest avís, Brussel·les maniobra ara per actualitzar les normes del mercat financer i donar així cabuda a les stablecoins, cada vegada més populars. Avui hi ha més de 260.000 milions de dòlars d’aquests actius en circulació, segons CoinMarketCap. L’èxit d’empreses emissores com Circle –amb unes accions que s’han revaloritzat més d’un 600% des que va sortir a borsa al juny– il·lustra un optimisme que ha portat analistes com Citibank a predir que el mercat pot arribar a un valor entre 500.000 milions i 3,7 bilions el 2030.

Ideades el 1989, les criptomonedes van néixer com un projecte llibertari i desregulat per operar fora del sistema financer. La realitat actual és una altra: gegants com PayPal, CaixaBank, BBVA o el Banc Santander estudien llançar les seves pròpies criptomonedes estables. Si les criptomonedes "han vingut per quedar-se", el sistema també vol treure’n profit.