La construcció marca rècord i els preus continuen a l’alça

El 2024, es va iniciar la construcció de més 136.000 vivendes i es van acabar les obres de gairebé 101.000 més. Suposa les xifres més altes des del 2009 i el 2012, respectivament, segons les dades fetes públiques pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. Malgrat ser dades rècord en més d’una dècada, són inferiors a la creació de llars, barem que s’utilitza per nombrosos agents com la demanda potencial de nova vivenda que necessita Espanya anualment, que en l’últim exercici va ser de més de 183.000. És a dir, en el millor any per al sector promotor, els números assolits han sigut insuficients per a la demanda existent.

No només això, sinó que en els últims anys, aquesta demanda insatisfeta i embassada ha anat augmentant. Des del 2021, les primeres dades que ofereix l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya s’han entregat un total de 374.000 cases, període en què es van crear prop de 958.000 llars, generant un dèficit de prop de més de 583.000 unitats. En el seu últim informe, el Banc d’Espanya va xifrar l’escassetat de vivenda entre les 400.000 i les 450.000 unitats: "Aquest desajust és significatiu a les cinc províncies que concentren una mica més del 50% d’aquest diferencial: Madrid, Barcelona, València, Alacant i Màlaga".

En aquesta línia, CaixaBank Research, casa d’anàlisi econòmica de l’entitat financera, va explicar en el seu últim informe que, tot i que "els indicadors d’oferta estan començant a repuntar", l’increment és "insuficient per satisfer la forta demanda i tancar el dèficit acumulat", que en part es veu impulsada, a més de per la creació de llars, pel creixement de la població, que "continua sent molt significatiu, tan sols una mica inferior que el 2022-2023", i Espanya ja supera els 49 milions d’habitants. El principal símptoma de la gran demanda existent és el volum de compravendes, que van superar les 640.000 transaccions, xifra només superada el 2022 i el 2007.

Preus disparats

Precisament, els diferents experts situen aquest gran desequilibri entre oferta i demanda com el principal causant de les imponents pujades en els preus. Segons el Col·legi de Registradors, el preu mitjà per metre quadrat se situa a prop dels 2.150 euros, per sobre dels màxims assolits abans de l’esclat de la bombolla del 2007, i acumula una revalorització del 52% des dels mínims registrats el 2014. Aquesta pujada és més significativa en l’obra nova –que amb prou feines suposa actualment un 20% del mercat–, on el cost d’adquisició s’ha disparat gairebé un 175% en els últims deu anys, segons la plataforma especialitzada Brains Real Estate. Mentrestant, els preus de la segona mà encara estan en termes nominals i reals per sota del rècord històric.

"La conseqüència immediata d’aquest context de forta demanda i oferta limitada és la pujada dels preus. Tot i que els nivells actuals encara no arriben als pics històrics previs a la crisi del 2008, la tendència és clarament ascendent. A les grans ciutats i zones costaneres, on l’espai és més limitat, el turisme potencia el creixement econòmic i la demanda compta amb l’impuls addicional dels estrangers i les segones residències, es registren les pujades més elevades. Això no només té impacte en les persones que busquen comprar, sinó també en les que lloguen, ja que els preus de l’arrendament han augmentat fins i tot amb més força", resumeix Félix Lores, economista en cap de BBVA Research.

La situació de tensió del mercat de la compra de vivenda és idèntica –o, potser, més acusada– en el lloguer.

Tensió en els lloguers

Notícies relacionades

Acceleració dels preus pel creixement econòmic

Ramón Mateo : "Necessitem un debat informat per poder prendre decisions eficaces"

En aquest cas no hi ha una font oficial de dades actualitzada. Si es donen per bones les xifres dels diferents portals immobiliaris, que aglutinen tots els pisos anunciats, la pujada en els preus s’acosta al 115% en els últims deu anys i gairebé del 14% en els últims dotze mesos, d’acord amb les xifres recopilades per Brains Real Estate.

La raó d’aquests augments és la mateixa: no hi ha tants pisos com es necessiten. Segons l’Observatorio del Alquiler, una iniciativa de la Fundación Alquiler Seguro i la Universitat Rey Juan Carlos, per cada vivenda que s’anuncia a Idealista o Fotocasa s’hi interessen 141 persones. Aquesta xifra es dispara fins als 437 interessats en el cas de Barcelona, ciutat amb més pressió de tot Espanya, que triplica les xifres de Las Palmas (141), Balears (127), Alacant (126), Girona (112), Àlaba (111), València (107) o Madrid (106).