Com preveure la jubilació: estalvi automatitzat, planificació patrimonial i noves fórmules financeres

La jubilació és cada cop més activa i prolongada, amb noves necessitats econòmiques. Tanmateix, estalviar per a la jubilació no és un comportament intuïtiu ni senzill. “Des de l’economia conductual sabem que estalviar costa. No té una recompensa immediata i sovint s’ajorna. Comprar alguna cosa dona gratificació instantània; guardar diners per d’aquí 20 o 30 anys, no”, explica Juan Manuel Mier, expert de l’àrea de pensions de BBVA. Per resoldre aquest obstacle, proposa mecanismes automàtics que desviïn una part de la nòmina o ingressos extraordinaris cap a l’estalvi, generant així l’hàbit de manera progressiva.

Aquesta perspectiva coincideix amb la de José Ignacio Conde-Ruiz, sotsdirector de Fedea, qui defensa un model més estructurat i obligatori d’estalvi: un segon pilar de pensions de capitalització, com ja passa al Regne Unit o Irlanda. En aquests països, es reté automàticament un 5% del salari al treballador per invertir-lo en un fons privat, llevat que aquest manifesti expressament la seva voluntat de no participar-hi. “El 93% dels treballadors al Regne Unit manté la retenció. És més difícil decidir deixar d’estalviar que començar a fer-ho”, destaca.

Plans individuals

El límit d’aportació de 1.500 euros, en vigor des de la reforma fiscal de 2021, ha fet que els plans individuals de pensions hagin perdut atractiu enfront dels plans d’ocupació i altres productes com els fons d’inversió o els plans individuals d’estalvi que ofereixen les asseguradores i les entitats financeres.

En el moment de fer-les, les aportacions a plans individuals redueixen la base imposable de l’impost sobre la renda. Per exemple, una persona en un tram del 30% que aporti 1.500 euros podria estalviar-se uns 450 euros a la declaració. Tanmateix, el rescat tributa com a rendiment del treball, cosa que pot elevar llavors la base imposable si no es planifica bé.

De manera alternativa, els plans individuals d’estalvi són un producte d’estalvi i inversió a llarg termini: els diners aportats de forma periòdica s’inverteixen en fons, i en arribar a la jubilació, es poden rescatar en forma de capital o renda vitalícia. En aquesta darrera opció, els rendiments generats estan exempts de tributació.

Com complementar la pensió

Davant la incertesa sobre la sostenibilitat futura del sistema de pensions, CaixaBank ha dissenyat una estratègia de planificació financera adaptada a cada etapa vital. A través del seu programa Generació +, ofereix assessorament personalitzat per fomentar l’estalvi des d’edats primerenques —idealment, assenyalen, a partir dels 40— i garantir ingressos complementaris durant la jubilació.

Entre els productes més rellevants destaca precisament la renda vitalícia, un instrument que transforma part de l’estalvi acumulat en una renda periòdica garantida fins al decés del titular. “És especialment útil per a aquells que desitgen complementar la seva pensió sense deixar de banda la possibilitat de deixar part del seu patrimoni en herència”, explica Ramon Faura, el director Proposta de Valor Banca Retail a CaixaBank, que gestiona el 70% d’aquests productes a Espanya. L’entitat compta ja amb 730.000 clients amb rendes vitalícies, i 1.700 persones de més de 100 anys entre els seus titulars.

També existeixen assegurances de protecció sènior, fons d’inversió i carteres gestionades, que permeten modular el nivell de risc segons les necessitats de cada persona.

L’habitatge com a actiu

En un país amb un altíssim percentatge de propietaris d’habitatge, el patrimoni immobiliari representa una font potencial de liquiditat. Tanmateix, per ara gairebé no s’aprofita, constata Faura. Hi ha diverses fórmules perquè el propietari pugui transformar el seu habitatge en renda sense necessitat de vendre’l de manera immediata. Una d’elles és la hipoteca inversa, que permet rebre una renda mensual usant l’habitatge com a garantia, conservant-ne la propietat fins al decés. Una altra opció és la venda de la nua propietat, mitjançant la qual es transmet la titularitat de l’immoble a canvi d’una renda vitalícia, però se’n manté l’ús i gaudi de per vida.

També hi ha solucions intermèdies com l’avançament de lloguers, pensat per a qui necessita sufragar una residència: el banc avança els ingressos esperats pel lloguer, que després es regularitzen amb els hereus.

Canvi de comportament

Notícies relacionades

Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE

El 50% de les assegurances a Espanya es contracten a través de mediadors

Malgrat el seu potencial, moltes persones grans desitgen conservar l’habitatge per deixar-lo en herència, encara que el seu valor real sigui baix, especialment en zones rurals. En aquest punt, Mier destaca que la manca de planificació patrimonial genera conflictes: la majoria de persones no ha fet testament, o l’ha redactat de manera genèrica, cosa que complica després la distribució del llegat entre diversos hereus.

Tanmateix, s’observa un canvi de comportament generacional: mentre que pares i avis donaven prioritat a l’herència, alguns jubilats actuals prefereixen gaudir de tot el patrimoni acumulat, de manera que cada cop més es decideix optar per productes com les rendes vitalícies.