L’operació tira endavant

El BBVA no podia fer marxa enrere i no ho ha fet. Per prendre la decisió de seguir endavant amb l’opa hostil sobre el Banc Sabadell, el seu president, Carlos Torres, havia de justificar i convèncer el consell d’Administració del banc, no sense una prèvia anàlisi de les conseqüències de l’altre escenari possible: retirar-se. En cas d’haver-ho fet, catorze mesos després d’haver llançat l’opa, hi havia un risc molt més difícil per quantificar que el financer: el reputacional i la continuïtat del mateix Torres i de l’equip directiu que lidera. És millor perdre la batalla en el moment de la veritat, quan els accionistes del Sabadell hagin de decidir si accepten o no l’oferta, que retirar-se malament i tard. Fonts del BBVA indiquen que la decisió s’ha pres amb el suport absolut del Consell i d’un 96% dels accionistes.

El 24 de juny passat, el Consell de Ministres dictaminava una sèrie de condicions per portar a terme l’operació, que s’afegien a les limitacions ja anunciades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El Govern exigia al BBVA mantenir, almenys durant tres anys i prorrogables a dos més, l’autonomia en la gestió del Sabadell, amb "personalitat jurídica i patrimonis separats". El dictamen citava les quatre àrees on s’ha de preservar aquesta llibertat d’acció en el cas del Sabadell: finançament i crèdits, recursos humans, xarxa d’oficines i serveis bancaris i obra social.

En resum: els dos bancs podrien continuar competint entre ells a l’espera de la seva futura fusió. ¿Significa aquesta divisió que el mur serà total entre les dues entitats? No. Si el BBVA aconsegueix més del 50,01% de les accions del banc català tindrà la capacitat de poder nomenar la majoria del seu consell d’Administració, incloent el president. Com a referència del passat: el Santander i el Banesto van funcionar com a bancs separats des del 1994 (en aquesta data, el Govern va atorgar en subhasta el Banesto al Santander) fins al 2013. Del 2002 al 2010 va presidir el Banesto Ana Botín, filla d’Emilio Botín que lavors presidia el banc càntabre.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

La decisió del BBVA d’ahir va coincidir amb l’anunci que el Sabadell havia rebut ja l’oferta de compra de TSB, la seva filial britànica, del Santander per 2.690 milions, segons informava l’agència Reuters. Al llarg d’aquest dimarts podria anunciar-se l’existència de més ofertes. La possibilitat que, abans de la formalització davant la CNMV de l’opa per part del BBVA en les pròximes setmanes, el Sabadell vengui TSB pot generar un canvi en la valoració de les accions de l’entitat que presideix Josep Oliu o una garantia de pagament de dividend extraordinari als accionistes del banc. Juntament amb aquesta incògnita, l’altra: l’opció que el BBVA pugui acabar augmentant l’oferta a última hora.

Seran els accionistes del Sabadell qui, ara sí, tindran l’última paraula. Els arguments financers i d’estratègia econòmica dels dos bancs pesaran ja més que els polítics, socials i identitaris. Les expectatives del valor futur de les accions és el que valdrà.