Criteria posa el cartell d’"es ven" als seus habitatges protegits

InmoCaixa, filial immobiliària de Criteria, braç d’inversió de la Fundació La Caixa, manté amb el cartell d’"es ven" en la seva cartera d’habitatges protegits, que explota en règim de lloguer i se situa principalment a Catalunya i al País Valencià. Durant els últims mesos, el hòlding accionista de referència de CaixaBank, Telefónica o Naturgy ja ha tancat importants operacions a les dues regions esmentades i manté una estratègia de sortida d’una de les activitats històriques de referència de la fundació.

L’estiu passat, la Fundació La Caixa va vendre a l’Institut Català del Sòl, dependent de la Generalitat, un lot de més de 400 habitatges situats als municipis de Girona, Lleida, Reus, Salou, Vila-seca, el Vendrell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Vic. Prèviament, el maig de 2024, Criteria va entrar en l’accionariat de Colonial a través d’una ampliació de capital de 622 milions. Una part d’aquesta injecció va ser en espècie i el hòlding va traspassar a la cotitzada de l’Ibex-35 cinc edificis d’habitatges de lloguer a diverses localitats espanyoles, entre les quals hi ha Madrid, Saragossa o Màlaga, amb una taxació que llavors es va elevar per sobre de 160 milions.

Preu per sota de mercat

Una altra gran operació l’ha signada amb la socimi Ktesios, consistent en el traspàs de 134 pisos protegits a València, transacció que ha despertat molt d’interès per haver-se fet a una mitjana de 67.000 euros per immoble, molt per sota del preu de mercat, motiu pel qual el consistori de la localitat ha anunciat que exercirà el dret de tempteig. L’última compravenda ha sigut amb el Govern basc, a qui ha traspassat 148 pisos a Arrasate (Guipúscoa), després que l’Administració pública exercís el dret de tempteig i retracte.

Darrere d’aquestes operacions, segons assenyalen les diverses fonts consultades, hi ha diferents motivacions. D’una banda, el risc de patir crisis reputacionals derivades de la gestió dels immobles, que en alguns casos implica la no renovació dels contractes, pujades en els preus o, fins i tot, desnonaments, quan el retorn que ofereix és mínim i poques vegades supera el 5% o 5,5%.

Tota aquesta situació també ha coincidit amb un reenfocament en l’estratègia d’inversió cap a altres actius més estables i fora del soroll mediàtic, com ara el mercat d’oficines.

Des del 2021, la filial immobiliària en aquest segment ha protagonitzat importants adquisicions, com per exemple la històrica seu de CaixaBank al número 51 del passeig de la Castellana, a Madrid, o, més recentment, un immoble a Barcelona i un altre a Màlaga. Sense anar més lluny, un dels inversors va licitar en la venda de la seu de Planeta a la capital catalana, un procés en què es va acabar imposant Pontegadea, braç inversor d’Amancio Ortega. Fonts d’InmoCaixa van declinar fer comentaris sobre aquesta informació.

Més de 1.500 milions

Segons revela a la seva pròpia web, InmoCaixa disposa d’una cartera d’actius immobiliaris valorada en llibres en més de 1.500 milions d’euros: aproximadament el 28% són actius destinats a la venda, el 40% estan llogats a llarg termini i el 32% són promocions en desenvolupament. A més de la VPO o els edificis d’oficines, el hòlding és propietari d’Infinitum, un megaprojecte en forma de resort privat a la Costa Daurada que inclou la promoció de 2.350 habitatges, hotels de cinc estrelles i diversos camps de golf.

Els últims anys, alguns dels grans fons i institucions nacionals i internacionals han reduït l’exposició en el sector residencial després de les diverses regulacions aprovades, especialment des de la pandèmia. Així, l’Executiu ha implantat límits a les renovacions dels lloguers, a banda de l’aprovació de la llei d’habitatge, que també preveu limitacions als preus, que fins ara solament s’han aplicat de manera massiva a Catalunya.

Notícies relacionades

Cap a la formació perfecta: estudis i feina

Formació Professional Dual, una aposta segura per al futur laboral

Això ha obligat el capital en molts casos a moure fitxa: per exemple, els últims mesos el gegant alemany Patrizia va explorar la venda d’una part rellevant dels 1.500 pisos que va comprar el 2022 per 600 milions d’euros sense despertar gairebé gens d’interès en el mercat. També el megafons nord-americà Blackstone, que, després de l’esclat de la bombolla del 2007, es va adjudicar nombroses carteres d’habitatges per mitjà de les seves diferents estratègies, ha anat desinvertint d’una manera gradual els seus immobles pel fet de trobar-se una regulació contrària a l’hora de crear un gegant del lloguer residencial.

Per això, a poc a poc el vehicle ha anat desinvertint i col·locant en el mercat immobles a la venda de manera unitària.