El 85% del lloguer social comprat per la Generalitat era de Divarian, Inmocaixa i el BBVA

L’aclaparadora majoria de pisos pertanyents a aquestes tres entitats s’explica per la important compra a Divarian de 743 pisos al febrer, al qual l’Agència de l’Habitatge va destinar 72 milions. També per l’adquisició, en el cas de l’Incasòl, de 450 immobles a finals del 2024 a Inmocaixa, que és la immobiliària de Criteria (que, al seu torn, té CaivaBank com a principal accionista) per 30,4 milions. Tant aquesta última operació, anunciada ja per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, com la resta de compres menors, se circumscriuen al pla del Govern d’aconseguir 50.000 noves vivendes de lloguer protegides el 2030.

Noves operacions al juliol

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, en les pròximes setmanes es podrien anunciar dues noves grans operacions per part de l’Executiu de Salvador Illa. Són adquisicions d’una desena de promocions d’edificis propietat també d’Inmocaixa, com ja va fer l’any passat, que podria sufragar l’Incasòl i que sumaria més de 400 pisos al parc social. Fonts de l’empresa pública recorden que aquestes compres es poden realitzar gràcies als dipòsits de les fiances, que el 2023 van arribar als 121 milions d’euros nets. La llei permet que l’Incasòl es gasti aquests imports (excepte el 5% del total de les fiances) tant en construcció com també en adquisicions de vivenda pública.

Les mateixes fonts admeten que "constantment es reben propostes, però moltes vegades cal desestimar-les perquè no encaixen per situació, nombre de vivendes en un bloc o preu d’explotació, i el treball tècnic és buscar que les condicions encaixin". Ara mateix des del Govern tenen una radiografia bastant fidel de la situació del mercat immobiliari, però les negociacions són contínues amb les entitats bancàries o els fons d’inversió, considerats grans tenidors. Amb el pressupost de la Generalitat prorrogat, no hi ha gaire marge de maniobra.

En el cas de l’Agència de l’Habitatge, s’utilitza el dret d’adquisició preferent per part de l’administració en els processos de tanteig i retracte, com el de Divarian a l’abril, que va permetre garantir la vivenda de famílies que l’havien perdut per execucions hipotecàries i que ara continuava residint-hi de lloguer, emparats pel programa Reallotgem. "Intentem trencar amb l’especulació de béns que havien pertangut a persones vulnerables i que certs fons volien adquirir", descriu la secretària d’Habitatge de la Conselleria de Territori, Lídia Guillén.

La responsable d’aquestes polítiques assegura que la compra de pisos, tant de manera independent com en blocs d’edificis, varia en funció de la capacitat econòmica de les dues entitats: "Com més pressupost tens, millor i abans pots negociar". A més, afegeix, es tracta d’una "política d’efectes immediats", ja que són actius que ràpidament es poden posar a disposició de les famílies, perquè la construcció de noves promocions públiques té terminis més llargs.

Amb els més de 400 nous pisos que probablement entraran en la cartera de la Generalitat durant les pròximes setmanes, ja haurà adquirit més de 2.000 habitatges entre 2024 i 2025. Durant aquest any, l’Incasòl encara no havia fet efectiva cap operació, mentre que el 2024 es va gastar 34 milions d’euros, 30,4 dels quals van ser per a Inmocaixa, al a qual va comprar blocs sobretot a Vic (78 pisos), a Salou (77) i a Girona (72).

Barcelona, Terrassa i Girona

Notícies relacionades

Cap a la formació perfecta: estudis i feina

Formació Professional Dual, una aposta segura per al futur laboral

No obstant, una anàlisi detallada de les dades facilitades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Incasòl sobre els 1.966 pisos adquirits majoritàriament a Divarian, Inmocaixa i BBVA, permeten confirmar que Barcelona, amb 133 immobles, Terrassa, amb 120, i Girona, amb 109, són les tres ciutats catalanes on s’han portat a terme més operacions, sumades les transaccions tant de l’Agència de l’Habitatge com de l’Incasòl. Quant al pressupost més elevat, coincideix aquest rànquing, més d’11 milions d’euros van ser destinats a la capital catalana i 9,3 milions per a la cocapital del Vallès Occidental.

Fonts de l’Agència expliquen que la majoria dels immobles que adquireixen estan situats en zones tensionades, sobretot a la demarcació de Barcelona, i, tot i que la Generalitat és la que té prioritat en el tanteig i retracte, moltes vegades cedeixen la compra a ajuntaments o bé a entitats del tercer sector.