El Govern crea un fons de 23 milions per als petits municipis

El tercer suplement de crèdit pactat pel Govern i ERC per saldar la falta de pressupostos de la Generalitat conté un buf d’aire financer per als municipis de Catalunya aquest 2025. Molt especialment per als petits i rurals, el gruix de serveis dels quals depenen dels consells comarcals. L’executiu de Salvador Illa llança un fons extraordinari de 22,7 milions d’euros per pal·liar l’agonia econòmica que s’ha cronificat en les administracions locals, segons pot avançar EL PERIÓDICO. La tramitació de la injecció econòmica es vehicularà per decret llei, fórmula jurídica precisament pensada per a casos excepcionals, amb la previsió que pugui abonar-se als ens cap al mes de novembre.

Aquesta dotació extraordinària se sumarà als 146,3 milions ja previstos en els prorrogats Pressupostos del 2023 com a Fons de Cooperació Local, eina ideada perquè la Generalitat financi, a càrrec dels seus ingressos tributaris, els recursos dels governs locals catalans. Que, al seu torn, poden destinar-los al que autònomament considerin, tant a sufragar despeses com a realitzar inversions en el marc de les seves competències. El focus està primordialment en les entitats comarcals perquè, al no comptar amb ingressos propis –dels quals sí que gaudeixen els ajuntaments–, depenen en bona mesura d’aquest fons per sufragar les seves despeses d’estructura.

L’aportació extra suposarà un increment del 20% del finançament que van rebre el 2023 els 41 consells comarcals catalans i el Consell de l’Aran –uns nou milions més, que se sumaran als 44,5 milions de 2023–, un altre tant per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i una pujada del 5% per a les denominades entitats municipals descentralitzades, com Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) o Valldoreix (Sant Cugat del Vallès).

Els municipis en general afegiran a la seva partida del 2023 (98,5 milions) 13,4 milions més, distribuïts en funció de la població: els pobles de menys de 500 habitants gaudiran d’un 20% més; els d’entre 500 i 2.000 habitants, d’un 15% extra; i les urbs de més de 2.000 habitants, d’un 10% suplementari. S’ha de recordar que el 40% dels 947 municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants.

"Cohesió territorial"

El conseller de la Presidència del Govern, Albert Dalmau, emmarca el nou fons extraordinari en la "preocupació del Govern per la cohesió territorial". "Catalunya té àrees urbanes però també grans extensions territorials que necessiten estar cohesionades amb serveis públics de qualitat", apunta Dalmau. El conseller assumeix no obstant que la partida "no és suficient" per afrontar els "dèficits històrics acumulats" pels ens locals, per la qual cosa l’Executiu treballa per "consolidar-la" en els pressupostos que espera tirar endavant el 2026.

La injecció econòmica ha sigut consensuada entre el Govern i les entitats municipalistes, la Federació Catalana de Municipis (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), pròximes a socialistes i independentistes respectivament.

"La nostra valoració és molt positiva perquè els Consells Comarcals tenen problemes molt greus de finançament", explica a aquest diari l’alcalde de Mataró i president de la FMC, David Bote, que considera que "el Govern està escoltant les reivindicacions del món local". Bote esmenta el servei d’atenció domiciliària dels consells comarcals com un dels que es podran veure beneficiats pel finançament català. El conseller Dalmau remarca també competències comarcals com la recollida de residus, les depuradores d’aigua o el servei de transport escolar.

La presidenta de l’ACM i alcaldessa de la Garriga, l’exconsellera Meritxell Budó, observa en el Govern "voluntat política" per emprendre el "col·lapse" financer de les entitats locals. "Els Consells Comarcals estan a l’uci financerament parlant", lamenta Budó. L’ACM va presentar a la Conselleria de Presidència una proposta per millorar el finançament local, especialment dels ens comarcals. "Ens van escoltar i benvingut sigui", conclou Budó, que no obstant considera que el fons "no és suficient per resoldre el problema estructural del finançament".

El forat financer

El forat financer de les administracions locals –una tempesta perfecta de lleis anquilosades, assumpció de competències impròpies, caiguda d’ingressos de la plusvàlua i dependència de l’impost sobre bens immobles (IBI) preparada amb la inflació– porta anys en el centre del discurs polític de nombrosos alcaldes catalans.

L’ACM va publicar fins i tot a finals del passat 2024 un observatori per visibilitzar l’"injust model de finançament local". En aquest context, els consells comarcals –el del Barcelonès va ser suprimit pel Parlament–, avalats per una llei catalana de 1987, són l’entitat local catalana amb una solució per a l’infrafinançament més complexa al no comptar amb ingressos propis.

Notícies relacionades

Competència convoca una reunió ambles grans elèctriques

Nescafé es bolca en la investigació per garantir el subministrament de cafè

Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat, assegura que el Govern treballa en això amb un estudi de la despesa dels ens comarcals que cobreixen les transferències de l’Administració autonòmica pels denominats contractes-programa, començant pel de Serveis Socials. "La problemàtica existeix però és molt heterogènia: cada consell comarcal és un món", assenyala Amor. Hi ha qui s’ha arribat a animar amb propostes creatives per resoldre el dèficit financer de les comarques, com l’economista Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques en la Universitat de Barcelona i expert en hisendes locals. En una publicació de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern del 2023, Solé suggeria la creació d’un recàrrec propi per als consells comarcals sobre la base imposable de l’IBI, semblant al tribut metropolità que excepcionalment recapta l’AMB. Tot i que això, assumia Solé, requeriria suprimir la prohibició d’aquest tipus d’impostos estipulada en la llei estatal d’hisendes locals.

El nou fons extraordinari català de 22,7 milions d’euros s’emmarca en el full de ruta del Govern per reforçar els petits municipis de Catalunya. En la línia del doblement dotat Pla Únic d’Obres i Serveis; del nou Pla de Barris; de l’Estatut de Municipis Rurals; i de la convocatòria de places per aturar el dèficit d’interventors, secretaris i tresorers. "L’increment atén l’estratègia d’atendre les necessitats dels municipis: volem alleujar la tresoreria a curt termini i estudiar alternatives profundes a mitjà i llarg termini", conclou el secretari Amor.