MATÈRIES PRIMERES

La recrudescència de la tensió a l’Orient Mitjà dispara el preu del petroli però els experts no veuen el barril a 100 dòlars

El cru s’ha encarit un 11%, fins a 77 dòlars, des del primer atac d’Israel sobre l’Iran

Els analistes afirmen que el risc més gran és que l’estret d’Ormuz quedi bloquejat per la guerra

La recrudescència de la tensió a l’Orient Mitjà dispara el preu del petroli però els experts no veuen el barril a 100 dòlars

EFE

5
Es llegeix en minuts

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà ha revifat també les alarmes en el mercat energètic. El barril de Brent, de referència per a Europa, s’ha encarit fins a un 11% des del primer atac d’Israel sobre l’Iran i aquest divendres rondava els 77 dòlars per unitat. «Si bé en la situació actual el mercat ja incorpora una prima de risc que ha portat el cru a prop de 79 dòlars per barril, qualsevol empitjorament de les hostilitats respecte de la situació actual, especialment l’afectació a l’estret d’Ormuz o les infraestructures de producció i exportació del Golf podria portar ràpidament els preus per sobre de 90 dòlars i fins a 120 per unitat. En casos extrems i prolongats, no es descarten preus pròxims als 150 dòlars per barril, tot i que per ara aquest és un escenari remot», explica Antonio Castelo, analista d’iBroker.

El Brent va tocar mínims a l’abril fins als 58,40 dòlars i va començar divendres una tendència ascendent després d’iniciar-se el conflicte entre Israel i l’Iran. El preu s’ha mantingut a l’alça a mesura que s’intensificaven les tensions entre els dos països després d’una setmana d’atacs creuats. S’hi unia la preocupació del mercat davant la possibilitat que els Estats Units participin de manera directa en el conflicte. Trump prendrà una decisió sobre si el país s’involucra o no en el conflicte entre Israel i l’Iran «en les pròximes dues setmanes». Els analistes coincideixen a assenyalar que la por més gran en els mercats passa per un bloqueig de l’estret d’Ormuz a causa del conflicte.

Aquest punt geogràfic connecta el golf Pèrsic amb Oman i és una de les artèries clau per al transport d’energia pel qual transita una cinquena part del subministrament mundial de petroli. Els analistes consultats asseguren que qualsevol incident que en limiti l’operativitat tindria un impacte immediat en l’oferta global petroli, provocant una reacció en cadena als mercats energètics. «Quan va començar el conflicte, acompanyat de declaracions bel·ligerants i la retòrica d’alts caps, es va desencadenar immediatament el típic ritual en els mercats de matèries: analistes i operadors van estudiar riscos de bloqueig de l’estret d’Ormuz van avaluar possibles sancions massives i tampoc van faltar previsions que auguraven un petroli per sobre dels 120 o fins i tot 140 dòlars per barril de manera immediata», exposa Castelo.

Aquesta situació d’incertesa arriba en un moment de preocupació per als països importadors, especialment Àsia i Europa, davant la possibilitat que els costos energètics tornin a pressionar la inflació i alenteixen la moderació dels preus. Tant governs com companyies energètiques segueixen de prop l’evolució dels esdeveniments mentre reforcen els seus plans de contingència. De moment, les principals potències internacionals han fet una crida a la moderació, tot i que els mercats es mantenen volàtils davant la incertesa.

El preu del gas natural també es desboca pel temor d’un bloqueig a Ormuz

El preu del gas natural TTF s’ha disparat més del 15% aquesta setmana, ja que el megawatt hora (MWh) de gas costava 36,17 euros dijous (abans del conflicte) i aquest divendres cotitza a 41,62 euros, segons les dades recopilades per Bloomberg. Fins i tot, durant aquesta setmana, ha arribat a tocar un màxim en els 41,72 euros.


Un bloqueig de l’estret d’Ormuz posa en perill el trànsit del 20% de la producció mundial de gas natural i tenen ja en guàrdia els barcos de càrrega que naveguen la zona. Malgrat l’increment de l’ús d’energies renovables a la Unió Europea, el gas natural continua sent una peça fonamental en el mix energètic. De fet, Espanya n’ha incrementat l’ús després de l’apagada del 28 d’abril.

L’alça en el preu de l’energia ha avivat la por a un augment de la inflació, cosa que ha contribuït a pressionar les polítiques monetàries dels bancs centrals. El Banc d’Anglaterra ha decidit mantenir els tipus d’interès en el 4,25% davant el persistent risc d’inflació al Regne Unit, a causa de la política aranzelària dels Estats Units. El banc va indicar al seu informe que «la incertesa mundial continua sent elevada», amb els preus de l’energia a l’alça per l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà. «El comitè es mantindrà atent a l’evolució de l’entorn econòmic i geopolític i continuarà vigilant de prop els riscos de persistència de la inflació», va assegurar.

Un dia abans, el president de la Reserva Federal nord-americana (Fed), Jerome Powell, va mantenir també sense canvis els tipus d’interès, i ha assenyalat una incertesa «inusualment elevada» i va apuntar que les expectatives d’inflació a curt termini han pujat. Aquest divendres es va conèixer que la inflació ha pujat al Japó, i s’ha situat per sisè mes consecutiu per sobre dels tres punts percentuals, a causa de l’encariment de l’energia i l’alimentació.

Contenció del conflicte

No obstant, en aquesta ocasió els temors entre els analistes per un increment sobtat del preu del petroli s’han dissipat després de les declaracions de Trump en les quals ha assenyalat que tardarà dues setmanes a decidir si atacarà directament posicions de l’Iran. «Tot i que els iranians han realitzat exercicis militars i llançaments de míssils als voltants, cap infraestructura crítica, ni barcos cisterna ni plataformes d’extracció, s’han vist afectades de moment. L’historial recent demostra que, tret d’atac directe, els mercats descompten el risc amb una prima limitada. La presència reforçada de flotes navals de coalició i els patrullatges constants a la zona han elevat la percepció de seguretat en el trànsit de vaixells, mitigant el temor d’un bloqueig efectiu. En conjunt, optimisme mesurat: els operadors descompten el perill, però no assumeixen un tall imminent del flux de subministraments per Ormuz», explica Castelo

Notícies relacionades

«Hi ha raons per esperar una contenció del conflicte. Els Estats Units han indicat que estan informats de l’atac israelià sense recolzar-lo i Trump ha mostrat la seva voluntat de reprendre les converses amb Teheran per frenar el programa nuclear, per la qual cosa podria exercir pressió diplomàtica sobre les dues parts per apaivagar la tensió. Les reaccions mesurades de les altres potències regionals suggereixen que l’episodi actual no es percep de moment com un canvi en el paradigma de seguretat i, per tant, donen motius per esperar que les tensions no s’estenguin a l’Orient Mitjà en el seu conjunt», expliquen els analistes Michaël Nizard, responsable de multiactius i ‘overlay’, i Nabil Milali, gestor de multiactius i ‘overlay’ a Edmond de Rothschild AM, en una nota enviada als mitjans.

«L’elevadíssim nivell d’incertesa obligarà a mantenir una prima de risc geopolític més gran en els preus durant les pròximes setmanes, però podria evitar-se un repunt del Brent fins a nivells que podrien debilitar l’economia mundial o desencadenar una nova onada inflacionista si l’OPEP, i l’Aràbia Saudita en particular acorden augmentar la producció», consideren els analistes d’Edmond de Rothschild AM.