L’Estat realitzarà una segona venda limitada de CaixaBank per mantenir la seva participació en el 18,1%

El FROB, així, ja va vendre una mica més de 16 milions d’accions de CaixaBank entre el gener i el desembre per 85,9 milions d’euros per mantenir la seva participació en el 18,109% després de l’anterior programa de recompra d’accions del banc. Paral·lelament, la Fundació La Caixa, a través del seu braç inversor Criteria, també es va desprendre l’any passat de més de 154 milions de títols per 736,3 milions d’euros amb 19,5 milions de minusvàlues. En conseqüència, la seva participació va baixar al 31,22%, més a prop del nivell fixat pel Banc Central Europeu (BCE) perquè pugui votar els consellers independents en les juntes de CaixaBank (31%). 

La principal derivada d’aquests moviments paral·lels de l’Estat i La Caixa és que la seva participació conjunta a CaixaBank no ha arribat a superar el 50%. Després de l’absorció de Bankia el març del 2021, es va situar en el 46,128% i, a causa de les recompres d’accions portades a terme pel banc des d’aleshores, va arribar al 49,563% al tancament del 2022. Les vendes de Criteria a partir de la segona meitat del 2023 van evitar que continués pujant fins a superar la meitat del capital social, una cosa a la qual des del desembre passat també estan contribuint les desinversions del FROB. En aquesta línia, és possible que Criteria també realitzi noves vendes en els pròxims mesos per mantenir-se entorn del 31%.

Evitar el 50%

Oficialment, no hi ha cap pacte entre l’Estat i La Caixa ni cap limitació que els impedeixi superar el 50% del capital de CaixaBank. No obstant, hi ha diversos motius que ho fan aconsellable, tant econòmics (menor afectació a la cotització del banc) com institucionals (els supervisors bancaris preferirien que el sector públic sortís de l’accionariat del primer banc del mercat espanyol i que La Caixa reduís el seu pes en aquest, com va proposar el Banc d’Espanya a l’exvicepresidenta Calviño fa uns anys). Els indicis, així, apunten que podria existir una certa entesa més o menys tàcita entre els dos accionistes.

L’Estat i La Caixa, així, han anat augmentant el seu pes en el capital social de CaixaBank des de la seva fusió amb la nacionalitzada Bankia, però no perquè hagin elevat la inversió, sinó perquè des d’aleshores el banc ha recomprat en borsa i amortitzat més de 975 milions d’accions pròpies, el 12,09 % de les inicials. Es tracta d’una via indirecta de remunerar els accionistes, habitual en el sector en els últims anys: al reduir el nombre de títols en circulació, el valor comptable de la resta augmenta, cosa que anima la seva cotització borsària. Una conseqüència és que els accionistes que es mantenen, com el FROB i Criteria, tenen un percentatge més alt del capital social del banc al desaparèixer els títols recomprats. 

El pes de l’Estat en el capital de CaixaBank, en aquesta línia, va passar de l’inicial 16,119% al 18,109% a què va arribar al novembre. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va avançar llavors que aquest últim és el percentatge que el Govern vol mantenir i va anticipar que «a partir d’ara, si hi ha processos addicionals de recompra d’accions, l’Estat entrarà per mantenir la seva posició constant». Dilluns passat, precisament, CaixaBank va comunicar que començava el seu sisè programa de recompra dels últims anys, que havia anunciat a finals de gener. Per això el FROB ha començat a preparar una petita desinversió.

Sense impacte en dèficit i deute

Notícies relacionades

La recrudescència de la tensió a l’Orient Mitjà dispara el preu del petroli però els experts no veuen el barril a 100 dòlars

L’arribada de viatgers tot l’any empeny l’ocupació lligada al turisme, que creix un 20% en dos anys

CaixaBank ha encarregat la recompra de les seves accions a Goldman Sachs, que la desenvoluparà en els pròxims fins a sis mesos amb adquisicions diàries en borsa. El FROB pot anar realitzant petites vendes al mercat mentre duri el procés. L’any passat, va contractar Bank of America perquè realitzés aquestes operacions. El programa de recompra ascendeix a 500 milions d’euros, de manera que per mantenir la seva participació en el 18,109% al FROB li correspondria vendre per valor d’uns 90,5 milions. És una xifra aproximada, la real dependrà del preu que obtingui al mercat per les seves accions. Però sigui al preu que sigui, no tindrà impacte en el deute i el dèficit públics.  

Tot i que té un cert valor simbòlic que l’Estat hagi tornat a desinvertir per primera vegada en anys, les operacions no tenen res a veure –ni per motivació ni per dimensió– amb les dues úniques vendes que es van realitzar de Bankia, aprovades pel Govern de Rajoy (un 7,5% el 2014 per 1.304 milions d’euros i un altre 7% el 2017 per 818 milions). Com ha deixat clar el ministre Cuerpo, l’estratègia de l’actual Executiu és mantenir la posició a CaixaBank per beneficiar-se de la seva pujada en borsa i del pagament de dividends, amb l’objectiu últim de maximitzar la recuperació dels 24.069 milions d’euros de capital injectats en el seu dia pels Executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. De fet, com va avançar aquest diari al febrer, el Govern ha ampliat en dos anys –fins al desembre del 2027– el termini legal perquè l’Estat vengui la seva participació en l’entitat.