Sánchez trasllada a l’OTAN que es plantarà davant la pujada de la despesa

El cap de l’Executiu apel·la al sosteniment de l’Estat del benestar per oposar-se a la mesura

Sánchez trasllada a l’OTAN que es plantarà davant la pujada de la despesa
3
Es llegeix en minuts
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Govern central xoca amb l’OTAN i els EUA, mentre intenta amb això lligar la majoria d’investidura enmig de l’escàndol pel cas Cerdán i enviar un missatge de la seva determinació per estirar la legislatura amb un canvi de rumb a l’agenda. El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha transmès per carta al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que Espanya no assumirà el compromís per apujar la despesa en defensa al 5% del PIB, com es plantejarà a la cimera de la setmana vinent a la Haia, per la qual cosa demana quedar exclosa de la declaració amb aquest objectiu de despesa. "Vull assegurar-li que Espanya continuarà complint el seu deure en els pròxims anys i dècades, i continuarà contribuint activament a l’arquitectura de seguretat europea. No obstant, Espanya no pot comprometre’s en aquesta cimera amb un objectiu específic de despesa en termes de PIB", manifesta el cap de l’Executiu a la missiva.

El Govern central s’aferra al 2% actual i amenaça així de trencar la unanimitat d’una decisió per la qual pressionen tant el secretari general de l’OTAN com els EUA. Per a Espanya, argumenta Sánchez, "comprometre’s amb un objectiu del 5% no sols seria desraonat, sinó contraproduent, ja que ens allunyaria de la despesa òptima i dificultaria els esforços actuals de la UE per enfortir l’ecosistema de seguretat i defensa".

A més dels arguments relacionats amb l’operativitat o l’esforç previ fet, Sánchez posa damunt de la taula, com a raó per plantar-se en l’augment de la despesa militar, el sosteniment de l’Estat del benestar. Aquesta és precisament la línia vermella dels socis d’investidura de l’arc progressista i que, enmig dels casos de corrupció que esquitxen el Govern, podria acabar precipitant un final de la legislatura que el cap de l’Executiu no està disposat a firmar.

"Aquest nivell de despesa seria incompatible amb el nostre Estat del benestar i amb la nostra visió del món", diu Sánchez a la carta. "Les intencions són poderoses, però rares vegades prevalen sobre la realitat empírica. I la realitat empírica és que, per a Espanya, com per a altres països de l’OTAN, arribar a una despesa del 5% serà impossible tret que s’accepti augmentar els impostos a la classe mitjana, retallar serveis públics i prestacions socials als ciutadans i reduir el nostre compromís amb la transició ecològica i la cooperació internacional per al desenvolupament", contraposa.

El full de ruta de l’OTAN col·locava el PSOE en una molt difícil posició amb els seus socis, inclòs Sumar dins de la coalició. Davant aquest escenari, a la Moncloa ja es preparaven aquests dies per a un xoc a la cimera. Els col·laboradors del cap de l’Executiu avançaven que "la nostra posició serà pròpia, autònoma i valenta", però la missiva a Rutte és un cop en la línia de flotació de la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica, a més d’un xoc directe amb els EUA.

Mesura controvertida

Notícies relacionades

Sánchez ja va aprovar fa un mes i mig l’augment d’aquestes partides fins al 2% del PIB –xifra a què al seu dia es va comprometre el 2014 l’Executiu de Mariano Rajoy–, una controvertida mesura que va suscitar molt malestar en la majoria dels socis i que el president va evitar sotmetre a una votació del Congrés que no hauria prosperat sense el vot del PP.

Sánchez afirma que els actuals paquets d’objectius de capacitat "van ser aprovats el juny del 2025 i continuaran vigents almenys fins a finals de la dècada". Per tant, interpreta que diferents països necessitaran invertir diferents quantitats per complir-los. "Alguns hauran d’arribar al 5% del PIB. D’altres, menys. I aquesta asimetria ha de ser respectada per complet, entre altres raons, perquè està integrada en es mateixos principis operatius de l’OTAN i es deriva de factors econòmics (per exemple, costos laborals i de producció) que no tenen res a veure amb el nivell de compromís de cada aliat amb la nostra defensa col·lectiva".