Les pimes reclamen coordinació: "Necessitem acompanyament"

"La indústria catalana té capacitats, talent i empreses amb recorregut: ara necessitem acompanyament institucional per fer el salt", va assenyalar Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, en una de les taules rodones d’ahir del Fòrum Prensa Ibérica per a la Pau i la Seguretat a Europa.

Catalunya compta amb alguns dels ingredients més sol·licitats a l’escenari que planteja la nova estratègia de seguretat llançada per la UE. El principal: un ecosistema tecnològic dinàmic, ja que lidera el rànquing estatal amb 2.351 empreses tecnològiques i innovadores, per davant de la Comunitat de Madrid (2.189), segons Ecosistema Start-up, i registra un creixement notable respecte al 2024, quan se’n comptabilitzaven 2.064. Un desenvolupament que no només es tradueix en volum: el sector genera 36.718 llocs de treball directes, amb una mitjana de 15 per empresa i una facturació conjunta de 4.857 milions d’euros. A la llista d’ingredients s’hi suma un context de transformació profunda. Amb el pla Rearm Europa, la UE va anunciar la creació d’un fons de 150.000 milions d’euros per enfortir la seva autonomia estratègica, amb la intenció de mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros entre inversió pública i privada. Un moviment que va més enllà de la despesa militar i que, segons els experts, pot convertir-se en un motor econòmic i tecnològic per als territoris que sàpiguen posicionar-se.

En aquest marc es va celebrar la taula rodona Com pot aprofitar Catalunya aquest escenari, moderada per Martí Saballs, director de continguts econòmics de Prensa Ibérica, amb representants del sector públic i privat.

"Hi ha potencial industrial i tecnològic. ¿Falta més coordinació institucional i agilitat administrativa?", va plantejar Saballs a l’obrir el debat. Sobre la taula, diverses debilitats estructurals: des de l’escassetat de personal tècnic qualificat fins a la necessitat de reconvertir infraestructures industrials tradicionals cap a noves línies vinculades a la defensa o la ciberseguretat. Lligat a això, també es va assenyalar el repte de retenir i atraure talent digital.

Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball, va reivindicar la feina feta en els últims anys: "A Catalunya hem fet una gran inversió en investigació i educació. Això, tot i que va ser en contra del meu propi departament". Gràcies a aquesta aposta en R+D, va remarcar, ara s’estan veient els resultats. Per nombre d’empreses, Saballs va assenyalar que hi ha més de 800 companyies vinculades directament o indirectament a aquest àmbit. Tot i que va matisar: "Massa per a la facturació que generen". Sàmper, per la seva banda, es va centrar en el valor afegit més que en la quantitat: "El mercat posa cadascú al seu lloc". Va insistir que ara és el moment d’aprofitar l’onada, reforçar l’autonomia estratègica europea –davant la incertesa geopolítica del continent americà– i créixer al màxim per assegurar la reinversió futura.

Internet de les coses

Sateliot és una d’aquestes 800 empreses en terres caatalanes. Des de monitoritzar un contenidor en un vaixell a seguir un vehicle defensiu en camp de batalla. La internet de les coses (IoT), àmbit en el qual l’empresa que dirigeix Sanpera, que desenvolupa connectivitat 5G per satèl·lit, juga un paper clau. Ho proven les seves previsions de creixement sobre la seva plantilla: dels 85 que tenen avui esperen arribar a més de 300 abans del 2050. Pedro Pablo Pérez, director general de TRC, firma especialitzada en infraestructures tecnològiques i comunicacions segures, preveu un horitzó similar: passar de les 12 persones actuals a 50 en 20 anys. La inversió és el secret per aprofitar aquesta oportunitat. "És un projecte de llarg recorregut", va afirmar Luis Furnells, president executiu del Grupo Oesía, que dissenya sistemes avançats de seguretat i defensa. Miguel Camino, CEO de Gutmar, va compartir l’exemple de la seva companyia: "Som una empresa petita, però tenim una solució hiperespecialitzada per servir a les prime". Gràcies al suport del fons de defensa Hyperion van poder tirar endavant part de la seva tecnologia en l’àmbit aeroespacial.

Notícies relacionades

El Corte Inglés guanya un 6,7% més el 2024, fins als 512 milions

Espanya vol ajornar la implantació del preu de la llum cada 15 minuts

L’estratègia de Gutmar, orientada a l’especialització i la col·laboració, també la va defensar Furnells: "Això va de sumar, no de comprar. El número no et diu res en aquesta carrera". El CEO d’Oesía creu que absorbir altres companyies diluiria el desenvolupament de tecnologies hiperespecialitzades. "Jo no li puc vendre a Lockheed Martin, però sí a algú que els ven a ells. I a això últim m’hi nego". Sateliot també va apostar per sumar. "Volem contribuir a la sobirania europea. I si per a això cal col·laborar, col·laborarem", va defensar Sanpera.

Les pimes tenen un paper en aquest procés, però necessiten seguretat: jurídica, legislativa i social. "El Govern central ha d’assegurar que les pimes formin part de la cadena des del principi", va reclamar Javier Escribano, d’EM&E. "Que ens deixin tenir veu".