Resiliència climàtica i equilibri social

Amb més del 40% de la població espanyola i prop del 40% del PIB nacional, el litoral mediterrani concentra una enorme diversitat econòmica, social i territorial. Però també és un dels territoris més vulnerables davant la crisi climàtica, la pressió demogràfica, la sobrecàrrega de les seves infraestructures i els desequilibris en l’accés a la vivenda o a l’aigua. En aquest context, el II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani planteja un full de ruta per connectar esforços i generar solucions compartides des d’una visió que uneix sostenibilitat, innovació i governança.

CRISI DEL CLIMA: emergència i oportunitat

La regió mediterrània està considerada un punt calent; és un dels llocs del món més exposats a l’escalfament global i a les seves conseqüències. Les onades de calor, les sequeres prolongades, els incendis forestals de sisena generació o les pluges torrencials –com ara la devastadora dana que va assolar València a l’octubre, amb més de 200 víctimes– no són ja fenòmens excepcionals, sinó símptomes d’una crisi estructural.

Davant això, el fòrum proposa per reforçar les polítiques d’adaptació: desenvolupar plans locals contra el canvi climàtic, actualitzar la cartografia de risc, protegir el litoral, redissenyar la planificació urbanística i anticipar-se a la catàstrofe amb sistemes d’alerta primerenca i coordinació supramunicipal. A això s’hi suma la necessitat d’accelerar la transició energètica, amb renovables, millorant l’eficiència i apostant per una electrificació justa de l’economia i la mobilitat.

En paraules de diversos ponents, l’emergència climàtica s’ha de convertir en un motor de transformació. La digitalització, l’economia circular, la innovació aplicada a la gestió de recursos o les noves formes de producció energètica poden generar noves oportunitats d’ocupació i desenvolupament, si això s’acompanya d’inversió, governança eficaç i participació ciutadana.

HABITATGE: un dret ciutadà que s’encareix

Un dels reptes més apressants és l’accés a la vivenda. A moltes ciutats mediterrànies, el cost del lloguer supera el 50% dels ingressos familiars, cosa que expulsa la població local dels seus barris tradicionals i genera una pressió creixent sobre les àrees metropolitanes. L’auge del turisme, la demanda inversora i l’escassetat d’oferta han disparat els preus i alimentat un model urbà insostenible.

El fòrum assenyala la necessitat d’ampliar el parc de vivenda assequible, agilitzar els tràmits urbanístics, incentivar fórmules com el coliving, el senior living o la vivenda de protecció oficial, i promoure un model de ciutat més compacte, accessible i resilient. També s’advoca per aprofitar el potencial de la col·laboració publicoprivada per mobilitzar sòl, construir amb criteris de sostenibilitat i diversificar l’oferta residencial.

El cas de Màlaga i altres ciutats del litoral mostra que és possible avançar cap a una "ciutat intel·ligent", que combini creixement econòmic amb cohesió social, aprofitant exemples d’èxit com el Málaga TechPark o el districte 22@ de Barcelona. Aquests models integren tecnologia, serveis, vivenda i mobilitat en un entorn d’innovació compartida.

AIGUA: Infraestructures i un pla coherent

Un altre gran front és la gestió de l’aigua, especialment en zones com Múrcia, on les sequeres estructurals i l’envelliment de les infraestructures amenacen la seguretat hídrica. El pla de la conca del Segura, amb més de 3.300 milions d’euros en obres, reflecteix tant l’ambició com els límits financers i administratius de les actuacions actuals. El fòrum de Màlaga reclama a Europa i a l’Estat fons extraordinaris, i proposa impulsar un Pla Hidrològic Nacional més coherent, menys fragmentat i amb visió de llarg termini.

Es planteja també una xarxa nacional de dessalatge, modernitzar les infraestructures de reutilització i avançar cap a una gestió integrada del cicle de l’aigua, combinant solucions grises i verdes. A llarg termini, es proposa una política hídrica basada en criteris tècnics, cost-benefici i responsabilitat compartida.

MOBILITAT: Sostenibilitat i coordinació municipal

En paral·lel, la mobilitat urbana i regional requereix una transformació profunda. L’electrificació del transport, la millora del transport públic, la intermodalitat i la planificació metropolitana són eixos clau per descarbonitzar l’economia i millorar la qualitat de vida. Però per a això fa falta inversió, agilitat en la tramitació i un enfocament integrat. El fòrum remarca la necessitat de passar de les declaracions als fets: coordinar estratègies entre municipis, eliminar duplicitats, evitar solapaments i posar el ciutadà al centre de la política de mobilitat.

INVERSIÓ: ajudes apadtades al territori

Notícies relacionades

El repte d’atraure talent jove marca l’obertura del SIL

Bon Preu construirà un centre logístic a Parets del Vallès

El repte del finançament apareix transversal en tots aquests desafiaments. La necessitat de mobilitzar inversió –pública, privada o híbrida– és recurrent. Les ajudes europees han d’adaptar-se a les especificitats del Mediterrani, i la burocràcia no es pot convertir en un obstacle per a l’execució de projectes que ja compten amb consens tècnic i social.

El fòrum és també una crida urgent a l’acció. Connectar els territoris i actuar de manera coordinada és la via per transformar una de les regions més fràgils i valuoses en un model de resiliència, sostenibilitat i progrés. Perquè el futur del Mediterrani no és una qüestió llunyana: és el gran desafiament del present.