El semàfor de la concentració bancària continua en groc en espera de l’opa

La institució presidida per Christine Lagarde mesura quin és el nivell de concentració de la banca del continent a partir de l’índex Herfindahl i Hirschman, que es dona més pes a les companyies més grans. Un valor màxim de 10.000 implica un monopoli. Com a regla general, el BCE estima que un nivell inferior a 1.000 suposa una baixa concentració, mentre que una cota d’entre 1.000 i 1.800 la considera de concentració mitjana, i per sobre de 1.800 la veu alta.

El 1999, primer any del qual el banc central ofereix dades, el sector financer espanyol presentava una molt baixa cota de 427, que amb prou feines va créixer a 459 el 2007, l’any previ a l’esclat de la gran crisi financera. La desaparició de desenes d’entitats absorbides per altres de més fortes va provocar que l’índex es disparés fins a superar la barrera de 1.000 el 2018 i va arribar a un màxim de 1.327 el 2022. Des d’aleshores, ha baixat lleugerament fins a tancar en una dada provisional de 1.296 el 2024.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en aquest sentit, va aprovar l’opa perquè va estimar que els compromisos que va pactar amb el BBVA per mitigar els seus impactes negatius són "adequats, suficients i proporcionats". De l’informe provisional sobre l’operació que va publicar divendres passat, així, es dedueix que la integració mantindria el semàfor de la concentració bancària a Espanya en el nivell groc. Però en el cas del mercat català passaria al grau vermell que indica un nivell potencialment perillós per al bon funcionament de la competència.

A l’esmentat informe, l’organisme va destacar que, en cas que l’opa tirés endavant i amb dades del tancament del 2023, l’índex de concentració "no supera els llindars establerts per la Comissió Europea" en el conjunt d’Espanya. La normativa de competència europea del 2004, en aquest sentit, és diferent de la del BCE i entén que un nivell inferior a 2.000 no és alarmant. Així, apunta que "és improbable que la Comissió trobi problemes de competència" en una fusió que doni lloc a un nivell d’entre 1.000 i 2.000 amb un increment de l’índex inferior a 250, o de més de 2.000 amb un augment de menys de 150.

Crèdits i dipòsits

En el cas del crèdit bancari, la integració BBVA-Sabadell portaria l’índex de concentració a 1.408 amb un increment de 222, segons la CNMC. No obstant, els llindars "problemàtics" a ulls de Brussel·les –també del BCE– sí que es traspassarien a Catalunya (2.271 amb alça de 610). Una cosa similar passaria al País Valencià (1.528 i 304). En el cas dels dipòsits passa una cosa semblant: la concentració espanyola no superaria els nivells de risc (1.508 amb alça de 187), però sí que ho faria en el conjunt de Catalunya (2.622 i 442) i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Notícies relacionades

Ja hi ha 400 treballadors al Campus Hipra, que s’inaugurarà al setembre

Hipra tanca el 2024 amb un benefici net de 32,7 milions

Un cas particular, tenint en compte la transcendència política i social que ha tingut, és el del crèdit a les pimes, on la concentració en el conjunt d’Espanya sí que superaria els llindars de la Comissió Europea, si bé no els del BCE. Així, l’operació suposaria que la concentració en aquest segment se situés en 1.656 amb un increment de 293. A més, la situació seria especialment problemàtica a Catalunya (2.334 i 570) i les Balears (3.180 i 550). Quant a les sucursals, l’evolució nacional és més positiva (índex de 1.063 amb alça de 136), però de nou és potencialment perillosa a Catalunya (2.658 i 555).

La CNMC va considerar que tots aquests riscos han quedat resolts amb els compromisos que va pactar amb el BBVA. Cal veure ara quina és la incidència pugui tenir la seva anàlisi en el Consell de Ministres.