Criteria descarta definitivament entrar a Celsa com a soci de referència

El grup presidit per Isidre Fainé, amb Francisco Reynés com a primer executiu, ha decidit finalment no executar l’operació, segons va anunciar Criteria en un comunicat. De fet, dues setmanes després d’haver anunciat el preacord, Criteria va matisar que l’operació es trobava en "fase d’estudi". En la nota feta pública ahir, el braç inversor de La Caixa al·ludeix a raons d’"encaix" entre la compra de Celsa i el seu propi pla estratègic. En la mateixa nota, la siderúrgica catalana expressa el seu respecte per la decisió adoptada.

La voluntat de no seguir endavant es coneix abans que en els pròxims dies es faci públic el pla estratègic 2025-2030 de la Fundació La Caixa, primer accionista de CaixaBank, amb el 31,2% del capital. Un pla estratègic, que segons s’ha avançat, contempla arribar a un valor brut d’actius de 40.000 milions d’euros el 2030, amb uns retorns d’entre el 8% i el 10% anual.

Una vegada s’estableixi aquest full de ruta, s’espera que Criteria adapti el seu propi pla estratègic, que va presentar fa un any el seu llavors conseller delegat, Ángel Simón. De fet, va ser justament la seva intenció d’invertir en Celsa amb una quantitat pròxima als 300 milions d’euros el que va precipitar l’adeu de Simón.

Una inversió contracultural

Fonts del sector han explicat a EL PERIÓDICO que la inversió en Celsa era "contracultural" per a Criteria en primer lloc perquè no era una utility (companyia de serveis públics, com l’aigua o la llum, on els clients paguen mitjançant el rebut) i en segon lloc perquè es tractava d’un sector industrial en una empresa que no està en fase d’expansió del negoci, sinó de gestionar el seu deute i redimensionar la seva mida. De fet, el mes d’abril passat, Celsa va anunciar la venda de les seves filials al Regne Unit i els països nòrdics.

Entre les raons per frenar l’operació també s’ha estudiat la hipòtesi que es va anunciar de manera precipitada amb la intenció d’acontentar el Govern espanyol, amb qui Simón mantenia una estreta relació. I és que cal recordar que el president de Celsa, Rafael Villaseca, va ser nomenat a finals d’abril president de la filial espanyola de Veolia, gegant francès de la gestió d’aigües i històricament relacionat amb La Caixa.

La possible operació amb Celsa es notificava després que CriteriaCaixa anunciés una inversió de 300 milions d’euros a Europastry, fabricant de masses congelades per a fleca i brioixeria. En la seva primera incursió en l’univers alimentari, va prendre una participació del 20% mitjançant una ampliació de capital. Anteriorment, i fora també del que fins a la data havia sigut el seu marc habitual, Criteria va entrar en el capital de Puig (un 3,05% per 425 milions d’euros) i Colonial (un 17% per 622 milions amb aportacions dineràries i no dineràries, essencialment immobles).

Fons creditors

Notícies relacionades

Pimec celebra la seva entrega de premis a Barcelona

Jonathan Andic deixa les regnes de Mango Man per centrar-se en les patrimonials

La siderúrgica catalana busca un soci industrial des que els fons creditors van prendre el control de la companyia el novembre passat. Va rebre un total de cinc ofertes i va escollir la presentada per CriteriaCaixa, per apuntalar la nova etapa després de la sortida de la família Rubiralta.

L’acerera catalana compta amb 120 centres de treball, 7 acereries, 12 trens de laminació i 48 plantes de reciclatge, a més d’empreses de transformació, distribució i serveis. Ocupa 3.500 persones de manera directa a Espanya i ara mateix està en mans dels fons creditors –que lideren Deutsche Bank, Anchorage Capital o Attesor–, que van prendre el control de la companyia després de la resolució judicial amb què es va culminar la seva reestructuració.