El BCE abaixa els tipus al 2% i avança que el final de les retallades és a prop

"Amb la retallada d’avui i el nivell actual de tipus d’interès, estem arribant al final del cicle de política monetària que va respondre a una sèrie de xocs agreujats, incloent-hi la pandèmia, la il·legítima guerra d’Ucraïna i la crisi energètica", va anunciar la seva presidenta. Christine Lagarde, i en aquesta línia, va insistir una vegada i una altra que el BCE considera que està ja en una "bona posició per navegar les condicions d’incertesa que s’acosten". O dit d’una altra manera, l’autoritat monetària està còmoda amb els tipus al 2%, i per això no s’esperen gaires moviments en aquests a curt i mitjà termini.

Consens entre grups

El mercat donava per descomptada la rebaixa d’ahir i estima de manera majoritària, ara com ara, que el BCE aprovarà una reducció addicional en el que queda d’any, fins a l’1,75%. On hi ha més discrepàncies és quan podria aprovar aquesta baixada addicional, si a la reunió del consell de govern del 24 de juliol o la de l’11 de setembre. Lagarde no en va donar cap pista, a l’evitar a consciència confirmar si en la pròxima reunió les retallades podrien entrar en una "pausa" puntual. De fet, ni tan sols va descartar directament l’opció que no hi hagi més baixades, si bé sí que ho va fer implícitament a l’apuntar que el final del cicle de la política monetària és "a prop". És a dir, que no s’hi hauria arribat encara.

La clau és que el BCE no es vol lligar de mans sobre els seus pròxims passos perquè dependran en bona mesura de com es resolguin les negociacions entre els Estats Units i la Unió Europea sobre els aranzels i l’efecte que això pugui tenir en la inflació i l’activitat econòmica de la zona euro. "Som en un temps diferent, amb diferents actors, socis i polítiques", va remarcar Lagarde. A més, els tipus oficials es troben ja dins de la banda –entre el 2,25% i el 1,75%– en què els tècnics del BCE consideren que la seva política monetària és neutral. És a dir, que ni incentiva ni reprimeix l’activitat econòmica per aconseguir el seu objectiu que la inflació estigui en el 2% sostingut a mitjà termini.

Això ha provocat que en els últims mesos hagi tornat la tradicional pugna entre els consellers partidaris d’una actuació més estricta a la recerca de l’estabilitat de preus (els coneguts com a falcons en l’argot dels bancs centrals) i els que s’inclinen per una aproximació que tingui més en compte els efectes sobre el creixement (coloms). El mesurat i obert missatge de Lagarde sembla respondre també a un consens entre els dos grups, que ha permès que la retallada d’ahir rebés el suport de 20 dels 21 consellers que tenien dret a vot en aquesta reunió del BCE.

L’evolució de la inflació, a més, els va donar marge per aprovar la retallada. L’IPC de la zona euro va baixar al maig l’1,9% des del 2,2% d’abril, amb els serveis –el component que més preocupava el BCE– en clar descens (del 4% al 3,2%). A més, la inflació subjacent (sense els més volàtils preus de l’energia i els aliments no processats) va disminuir del 2,7% al 2,4%. Tot això, gràcies a l’abaratiment de l’energia, la moderació del creixement dels salaris i la pujada de l’euro (que abarateix les importacions). Paral·lelament, l’economia es va comportar en el primer trimestre millor de l’esperat (0,3% de creixement), però en bona mesura es va deure a un increment puntual de les exportacions i importacions per anticipar-se als aranzels.

Previsions macroeconòmiques

El BCE preveu ara que l’IPC de la zona euro se situarà de mitjana en el 2% aquest any i l’1,6% el 2026, mentre que el 2027 serà del 2%. Es tracta d’una notable retallada de 0,3 punts en els dos primers anys respecte a la seva previsió de març a causa dels "preus energètics i una apreciació de l’euro". La inflació subjacent, així mateix, la manté "pràcticament sense variació" respecte al març: 2,4%, 1,9% i 1,9%, davant el 2,3%, 1,9% i 1,9% anterior. Amb l’actual nivell de tipus, va destacar Largarde, la inflació estaria entorn del seu objectiu del 2% durant el pròxim trienni, ja que la caiguda de la general l’any que ve respondria a un efecte puntual per la fortalesa de la divisa davant el dòlar i un més gran abaratiment de l’energia de l’esperat.

Notícies relacionades

Catalunya aixeca la veu femenina: Forbes elegeix les seves 100 dones més influents del 2025

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

Aquest escenari justifica que el BCE no prevegi gaires retallades de tipus addicionals. Així, els seus economistes també van mantenir la seva previsió de creixement econòmic per a aquest any malgrat la guerra comercial (0,9%), cosa que "reflecteix un primer trimestre més vigorós de l’esperat juntament amb unes perspectives més febles per a la resta de l’any". Per al pròxim exercici s’ha retallat tot just una dècima (a l’1,1%), mentre que es manté per al 2027 (1,3%). El seu diagnòstic és que la incertesa aranzelària afectarà la inversió empresarial i les exportacions a curt termini, però això es veurà compensat a mitjà termini per l’augment de la inversió pública en defensa i infraestructures.

El BCE, amb tot, va advertir que aquestes previsions depenen molt de com es resolgui la negociació aranzelària amb els Estats Units, d’aquí ve la falta de claredat sobre els seus pròxims passos. "Si en els pròxims mesos es produís una escalada més gran de les tensions comercials amb l’Administració dels Estats Units, el creixement i la inflació se situarien per sota del previst en l’escenari de referència de les projeccions. En canvi, si les tensions comercials es resolguessin amb un resultat favorable, el creixement i, encara menys, la inflació se situarien per sobre del previst en aquest escenari", va apuntar.