Brussel·les insta els Vint-i-set a gastar 335.000 milions de les ajudes en un any

Brussel·les presumeix ara de l’execució del pla de recuperació, un instrument financer per valor de 800.000 milions d’euros que la UE va posar en marxa en resposta a la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid el 2020. Els desemborsaments es produeixen quan es compleixen una sèrie de reformes i plans d’inversió prèviament pactats. La capacitat d’absorció dels fons és notablement superior a altres instruments comunitaris i l’Executiu de la CE destaca la contribució del pla al creixement econòmic.

"El millor comportament [de les economies d’Espanya i Itàlia] es deu en part a aquestes reformes estructurals que s’han posat en marxa gràcies al pla de recuperació", asseguren fonts comunitàries. Brussel·les calcula que, en el cas d’Espanya, un 9,3% del producte interior brut del 2023 va estar vinculat a les inversions impulsades a través del pla de recuperació.

Tot i així, però, queda molt per fer. Brussel·les calcula que els governs s’han gastat entre el 2020 i el 2024 el 80% de les subvencions rebudes, un percentatge de s’enfila fins a uns 161.000 milions d’euros. En realitat, però, només han fet ús del 38% dels préstecs i el 57% de les subvencions. Si els països de la UE no compleixen els objectius de reformes i inversions pactades d’aquí a l’agost del 2026, aquests diners es perdran.

Emissió de deute

Hi ha quatre dates clau. La primera és el 31 d’agost del 2026. Aquesta és la data límit que tenen els països europeus per aconseguir complir les fites marcades en els seus plans de recuperació. La segona és el 30 de setembre. Aleshores els governs hauran d’haver sol·licitat els últims pagaments. La Comissió tindrà llavors fins al 30 de novembre per avaluar els plans i fins al 30 de desembre per efectuar pagaments.

La raó és que la UE va emetre deute conjunt per poder pagar el fons de recuperació, però només recorrerà als mercats en funció de la demanda. Segons assenyalen diverses fonts comunitàries, estendre la data límit és extremament costós i complicat a la pràctica i sobretot políticament gairebé impossible. Fer-ho requereix el vot unànime dels Vint-i-set i el vistiplau de bona part dels seus parlaments.

Notícies relacionades

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

El preu de l’habitatge es dispara el 12,2%, la pujada més marcada des del 2007

Països com Espanya, Polònia, Grècia, Croàcia, Romania i Itàlia encara tenen imports molt importants per gastar. I s’acaba el temps. "Això no canviarà, no es pot canviar", van assegurar fonts comunitàries, en cas que hi hagués cap dubte. "Si continuem al ritme que hem vist, en particular en el primer semestre del 2025, no ho aconseguirem mai", avisen les mateixes fonts: "El ritme s’ha de modificar".

Per donar suport als governs, la Comissió proposa diverses mesures. Entre d’altres, Brussel·les insta els governs que centrin els esforços a mirar de complir reformes i plans d’inversió que siguin factibles d’aconseguir abans del 31 d’agost del 2026; la resta, fora. "Tenim un bon nombre de països amb mesures on els Estats membres esperaven, potser, un miracle", van dir fonts comunitàries. "No passarà", van advertir.