Sector bancari

La Comissió Europea defensa davant Cuerpo les fusions bancàries en el moment clau de l'opa BBVA-Sabadell

El ministre no desvela si elevarà l'operació al Consell de Ministres, però dóna una possible pista en anunciar un informe sobre la consulta pública sobre la integració

La Comissió Europea defensa davant Cuerpo les fusions bancàries en el moment clau de l'opa BBVA-Sabadell

Matias Chiofalo - Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

El misteri segueix sense resoldre's: el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha evitat aquest dilluns desvelar si elevarà l'oferta de compra (opa) del BBVA sobre el Sabadell al Consell de Ministres, una decisió que ha de prendre aquest dimarts com a molt tard. Però potser de forma significativa, ha descartat desvelar els seus plans durant una compareixença conjunta a Madrid amb la comissària europea de Serveis Financers, Maria Luís Alburquerque, en la qual la representant de l'Executiu comunitari ha defensat la creació de bancs més grans a la UE, ja sigui a través de fusions nacionals (com la que pretén l'entitat d'origen basc amb la catalana) o d'integracions entre entitats de diferents països membres.

El ministre, en qualsevol cas, ha fet un anunci que podria apuntar a què té previst elevar l'opa perquè el Govern pugui pronunciar-se sobre la mateixa. Així, ha avançat la publicació d'un informe sobre la inèdita consulta pública que va obrir l'Executiu per recaptar opinions sobre l'operació. Es dóna per descomptat que la majoria de les aportacions de pes que va rebre en les gairebé dues setmanes en què va estar oberta aquesta consulta van ser d'associacions empresarials i sindicals contràries a la integració. No necessàriament, però el fet que vagi a fer públic aquest informe podria indicar que, com a mínim, l'operació podria arribar al Consell de Ministres.

La majoria dels agents involucrats en l'opa, de fet, esperen que Cuerpo elevi l'operació. Del que hi ha més dubtes i interpretacions és del marge legal que tindria el Govern per imposar-li unes condicions que fessin al BBVA desistir, com desitgen el Sabadell i bona part dels agents econòmics catalans. No està clar que l'Executiu pugui o desitgi fer-ho, malgrat necessitar el suport parlamentari dels partits nacionalistes catalans. D'aquí que tampoc sigui descartable un desenllaç positiu per al BBVA, com es comença a témer en l'entorn polític català.

Informació vàlida

Cuerpo s'ha mostrat prudent: "Igual que hem fet des del principi, la decisió que es prengui es farà en línia i respectuosa amb terminis i procediments de la normativa, tant domèstica com europea". No obstant això, també ha defensat el valor de la consulta com a "mecanisme addicional d'informació" per prendre una decisió. "És important, més enllà de la participació en termes quantitatius, la informació qualitativa que es recull. Això no és una consulta pública destinada a què els ciutadans donin la seva opinió sobre si opa sí o opa no. El que volem és recollir aquesta informació vàlida per a nosaltres sobre l'existència, tal com reflecteix la norma, de motius d'interès general diferents als de competència que puguin veure's afectats per aquesta operació", ha destacat.

És habitual que els Governs aprofitin els terminis dels quals disposen per prendre certes decisions com aquesta, amb la qual cosa no és d'estranyar que Cuerpo no hagi aclarit què farà. La compareixença conjunta amb la comissària europea tampoc sembla des de lluny l'escenari idoni per desvelar-ho, si el seu pla és finalment elevar l'operació. Alburquerque, així, ha fet una defensa tancada de les fusions bancàries a la UE: "Si això ve de fusions de bancs dins d'un Estat membre o transnacionals, no canvia els objectius".

Defensa de les fusions

Notícies relacionades

La política portuguesa, així, ha lamentat que la Unió Bancària creada el 2014 no hagi portat amb si la creació de bancs europeus de major mida, com s'esperava. En aquesta línia, ha defensat que l'important és que els bancs comunitaris siguin "prou grans com per competir en l'àmbit internacional" amb els d'altres àrees econòmiques, no buscar la competència entre països de la UE, pel que resulta "irrellevant" si les fusions es produeixen dins dels Estats membres o entre entitats de diferents països de la Unió.

"Volem que els bancs es consolidin i creixin, mitjançant operacions impulsades pel mercat, perquè volem que puguin fer les inversions necessàries i prestar millors serveis a millors costos per als ciutadans i les empreses, i que puguin donar suport a l'activitat econòmica a la Unió Europea i posicionar-se per competir en l'àmbit internacional", ha rematat.