La venda d’habitatges a Espanya marca el millor primer trimestre des del 2007

"La comparativa interanual reflecteix un nou impuls al boom en la compravenda d’habitatge iniciat després de la pandèmia i que ja compleix quatre anys consecutius. Després del canvi de cicle hipotecari impulsat per la desescalada dels tipus d’interès, en la qual factors com l’optimisme i la confiança del comprador en el mercat, sumats a un augment pel que fa a la taxa d’estalvi de les llars i a les condicions hipotecàries més atractives amb un euríbor a la baixa, han fet que el 2025 tingui el vent a favor per mostrar una activitat dinàmica durant tot l’any. Es confirma que la reactivació de la demanda està estretament lligada al gir en la política monetària del BCE i que està actuant com a palanca per a molts ciutadans que, fins ara, s’havien mantingut fora del mercat", indica María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa.

En la mateixa línia, Francisco Iñareta, portaveu del portal Idealista, afegeix: "Les dades mostren que la fam compradora a Espanya es continua accelerant, ja que arriba gairebé als 63.000 habitatges venuts al mes de març, una xifra que està en línia amb les registrades l’any 2007. La xifra d’habitatges venuts durant els últims mesos, al voltant de 673.000, també supera els registres del 2022. És indubtable la fortalesa de la demanda, però no es veu corresposta amb una oferta a la seva altura, la qual cosa genera enormes tensions sobre els preus, que en algunes ciutats com Madrid ja creixen per sobre del 24% interanual".

La baixada de l’euríbor

El principal impulsor en la venda d’habitatges està sent la baixada de l’euríbor, índex que fixa l’interès de les hipoteques. "Veiem com la demanda escala cada dia. Ens trobem davant una pujada constant, no puntual: cada cop hi ha més gent interessada a sol·licitar un crèdit hipotecari, i la xifra de noves contractacions està pujant de manera espectacular", assenyala Ricard Garriga, conseller delegat i cofundador del broker hipotecari Trioteca. El tipus interbancari va tancar a l’abril en el 2,14%, el percentatge més baix des del setembre del 2022, en plena escalada per l’aparició de la inflació.

"La nova política econòmica de desescalada dels tipus i el consegüent descens de l’euríbor continua sent un dels principals dinamitzadors de la compra d’habitatge a Espanya. En concret, el 21% de la demanda actual està directament influït per les més bones condicions de finançament, un 7% dels compradors reconeixen haver comprat habitatge quan inicialment no ho tenien previst per l’actual abaratiment de les hipoteques i el 14% es torna a plantejar la compra d’habitatge si es consoliden aquestes condicions més atractives els pròxims mesos", afegeix Matos, de Fotocasa.

Les previsions amb què treballen els diversos experts és que el dinamisme del mercat residencial continuarà durant la resta de l’any, en el qual es preveu que s’arribi a un dels registres més alts de la sèrie històrica. Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, apunta: "Aquestes xifres ens continuen situant en un final de primer trimestre del 2025 que no es veia des de la passada bombolla immobiliària. Això s’explica per una demanda especialment activa que està interessada a aprofitar la conjuntura actual, amb la possibilitat d’hipotecar-se amb unes condicions molt atractives. D’altra banda, caldrà veure quines afectacions continua tenint en el mercat la situació geopolítica".

Precisament, l’única incògnita que es planteja és com afectarà la situació geopolítica els mercats i, per tant, l’economia real. "L’actual inestabilitat geopolítica està reforçant la percepció de l’habitatge com un valor refugi, cosa que es podria traduir en un repunt de la demanda i un increment en el nombre de compravendes durant els pròxims mesos", assenyala la portaveu de Fotocasa.

Castella-la Manxa i Astúries lideren les pujades

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

Castella-la Manxa i Astúries lideren la pujada en el nombre de compravendes immobiliàries, durant el primer trimestre de l’any, amb creixements del 30,65% i del 30,46%, respectivament, amb relació al mateix període del 2024. Totes les comunitats autònomes, incloent-hi Ceuta i Melilla, registren ascensos en les transaccions residencials exceptuant-ne una, Navarra, on la venda d’habitatges cau fins a un 12,43% en xifres interanuals.

Destaquen els augments d’Andalusia (29,39%), Castella i Lleó (25,98%), el País Basc (25,87%), Extremadura (25,81%), La Rioja (25,18%), Ceuta (24,06%), Catalunya (23,04%), Aragó (22,32%), les Balears (22,18%) i Múrcia (21,84%). En canvi, les pujades són més mesurades, tot i que igualment altes perquè superen el doble dígit, a Cantàbria (17,07%), Melilla (16,38%), la Comunitat de Madrid (16,11%), Galícia (15,25), les Canàries (10,97%) i la Comunitat Valenciana (10,91%).