Luca de Meo: "La Xina és un competidor, no ha de ser vist com a enemic"

Luca de Meo: "La Xina és un competidor, no ha de ser vist com a enemic"
2
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez
Xavier Pérez

Director de Motor de Prensa Ibérica

Especialista en Periodista de motor centrat en el sector de l'automòbil i la motocicleta, així com en totes les árees d'economía relacionades amb la industria de l'automoció, la movilitat sostenible i l'electrifcació.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿La Xina és un obstacle, un enemic o un soci?

És un competidor, però mai ha de ser vist com un enemic. Això és una cosa que solem fer molt, sobretot en política. No podem entrar en un debat antagonista. No es tracta d’anar contra la Xina ni contra ningú, són competidors però no enemics, i cal buscar l’acord perquè en els negocis només val això. No és tot o blanc o negre. Aquest és el problema. Els xinesos van desenvolupar fa 15 anys un pla que es diu Made in Xina 2025, i el resultat és allà. Han convertit el país no només en una plataforma de fabricació industrial, sinó també d’innovació, orquestrat pel Govern. Doncs és per treure’s el barret.

Tornem, doncs, a la hiperregulació....

Total. Mentrestant, aquí ens hem dedicat a regular-ho tot. Tenim unes cent regulacions en la indústria automòbil. En cinc anys. Increïble. Sabem que entre 2015 i 2030 un Clio haurà pujat un 40% de costos, i el 90% vindrà per temes de regulació. La gent no pot comprar cotxes nous. Perquè el poder adquisitiu de la classe mitjana a Europa se n’ha anat a fer punyetes. I la gent no arriba a final de mes.

¿I quin paper ha de jugar Europa?

No s’ha de subestimar la potència ni la capacitat de la indústria europea. Crec que els xinesos són excepcionals, perquè controlen el procés de la cadena de valor per dalt, però això no significa que nosaltres siguem una colla de tontos. ¿Entens el que et dic? Hi ha uns segments on encara ara tenim un avantatge. Hem de recuperar una mica el control i la competitivitat en la cadena del valor del cotxe i de bateria. Perquè ells s’hi han posat, s’han organitzat des de l’inici fins al final, amb tot el sistema. Però hi ha un lloc per a nosaltres, com en la robòtica, el software, les aplicacions. ¿Volen una part del nostre mercat? D’acord, però a canvi ens ajudeu en altres temes. Això és cooperar. Es tracta de treballar junts. No de ser antagonistes.

¿A favor dels aranzels?

No sé quina és la solució. Però idealment, intel·lectualment, per a nosaltres és millor quan hi ha un mercat obert i sense barreres. Però està clar que cal jugar amb les mateixes armes. No hi pot haver una competició distorsionada. Hi ha la World Trade Organization, que afecta fins i tot els xinesos. Hi ha unes regles de joc. No descobrim el secret de la pólvora, perquè tothom sap que la indústria xinesa ha tingut moltes ajudes. Jo crec que en 10 anys han invertit 250.000 milions de dòlars [uns 220.000 milions d’euros] en la indústria per transformar-la i ho han fet bé. Però cal observar una competència lleial.

Notícies relacionades

¿Comparable amb el que pretén Trump?

No. Aquest és un tema tècnic, no és un tema polític. No s’han de barrejar les decisions polítiques que pot prendre una administració com l’americana amb les decisions tècniques que ha pres Europa. És una decisió tècnica, de regulador, que no fa més que aplicar un sistema que tots han firmat, que tots han acceptat. Això de Trump no ens afecta gaire. Aquí juguem un altre tipus de joc.