Les dones cobren menys de la meitat en hores extres que els homes

Parafrasejant la popular dita anglosaxona, si «el diable està en els detalls», la bretxa salarial resideix en els complements. Els homes cobren més del doble en hores extres que les dones, perceben amb més freqüència plusos de lliure disponibilitat o perillositat i ingressen més primes, entre moltes altres coses. Segons un recent informe del Departament de Treball de la Generalitat, la meitat de la diferència entre el que cobra de mitjana un treballador català i una treballadora catalana s’explica pels plusos.

Segons les últimes dades disponibles de l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, recollits per la Generalitat, un home cobra a Catalunya, de mitjana, 2.400 euros bruts al mes (en 12 pagues), davant els 1.929 euros que ingressa una dona. És a dir, 471 euros de diferència cada mes. El que equival a la meitat del lloguer d’un pis al barri de Sants de Barcelona, un telèfon mòbil de gamma mitjana o més o menys el que gasta en tot un mes una família de quatre membres per omplir la nevera. La qual cosa equival a una bretxa salarial del 19,7%.  

D’aquests 417 euros de diferència, 228 euros s’expliquen a través dels complements salarials, com els plusos de nocturnitat o treballar els caps de setmana. I és que si només s’observa el salari base, la diferència entre el que guanya un home i el que guanya una dona és del 13,5%. No obstant això, la diferència entre els complements és del 31,7% i arriba a l’extrem en les hores extraordinàries, del 57,9%.

A més, les dones realitzen en major proporció més hores extres no pagades que els homes. Segons la mitjana dels últims quatre trimestres de l’EPA, el 53% de les dones que realitzen hores extres no les cobren, davant el 42,6% dels homes.  

Des del Departament de Treball reconeixen, no obstant, que el frau horari està clarament infradiagnosticat en les estadístiques. «Cal tenir en compte que aquí es consideren les hores extraordinàries retribuïdes, però no sempre és així. Per exemple, en determinats grups ocupacionals es considera implícita una feina per sobre de la jornada establerta, com en el cas de directors i gerents. A més, la proliferació del teletreball després de la crisi covid i la dificultat tècnica d’aplicar un control horari en aquesta modalitat dificulta encara més la reducció d’aquest temps de treball no remunerat». 

Major control horari

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

Un control més gran del temps efectiu de treball és un dels objectius que s’ha marcat el Govern amb la seva llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Dins de l’avantprojecte de llei, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, pretén millorar el mecanisme de registre horari i obligar totes les empreses a computar de manera digital les hores que treballen cada dia els seus empleats.

La digitalització del registre busca habilitar la Inspecció de Treball perquè pugui accedir en remot i en qualsevol moment el sistema informàtic de còmput d’hores i poder verificar que realment els empleats realitzen les hores que l’empresa diu que estan treballant.