‘Bye, bye’, Bankia

A la banca i en altres negocis, el peix gros s’acostuma a menjar el petit, i el més fort al que, en principi, és més feble. I passa el mateix amb qui pren la iniciativa en una operació d’integració. El dominant acostuma a fer desaparèixer la marca de l’absorbit i, en general, sol acabar desfent-se dels directius d’aquest últim.

La renovació del consell d’administració de CaixaBank acaba definitivament amb qualsevol rastre de Bankia, l’absorció del qual va culminar el 2021. Després de la sortida del president, que també ho era de l’entitat absorbida, José Ignacio Goirigolzarri, estava cantat que l’òrgan de govern del banc acabaria reflectint un nou panorama, amb la Fundació La Caixa a través del seu braç inversor, Criteria, com a primer accionista, i l’Estat, com a segon i assegut en el consell per controlar els interessos públics, però amb un horitzó futur de sortida. Amb la desaparició definitiva de Bankia es tanca un període en què hem viscut tot un seguit de rescats bancaris dels quals els contribuents, ciutadans, amb prou feines n’hem recuperat una part.

Notícies relacionades

Poden els meus pares vendre la casa sense donar-me res? L’advocada Laura Lobo explica què diu la llei sobre l’herència

Els treballadors a mitja jornada podran sol·licitar el subsidi per a majors de 52 anys

Davant aquesta evolució en matèria d’integracions, no és estrany que hi hagi tanta oposició a Catalunya a l’oferta de compra (opa) del BBVA sobre el Banc Sabadell, el consell d’administració del qual rebutja completament l’operació. L’objectiu final del banc d’origen basc és una fusió en la qual ell és la part dominant, mentre que l’entitat catalana, que recentment ha decidit tornar la seu social a Catalunya i que el 20 de març celebrarà per primera vegada després de vuit anys la primera junta d’accionistes a la ciutat que la va veure néixer el 1881, acabaria quedant diluïda dins d’un grup molt més gran.

Els precedents de tota aquesta mena d’operacions són una bona guia: ¿on va acabar el Central Hispano, que s’afegia a la marca Santander? ¿Iel Banesto? I no cal dir res del Popular... És evident que la suma, encara que no doni com a resultat el doble, sí que produeix una entitat més gran, fa desaparèixer un dels protagonistes i, per tant, redueix el nombre de competidors en el mercat.