La Generalitat vol potenciar Barcelona com a plaça financera
El projecte, inspirat en París, el gestionarà el Barcelona Centre Financer Europeu amb la col·laboració de la conselleria

El Govern ha decidit potenciar el projecte de fer de Barcelona una plaça financera. En el marc del pla Catalunya lidera, presentat fa uns dies pel president Salvador Illa, destinat que la comunitat autònoma recuperi el lideratge econòmic a Espanya, s’ha inclòs aquesta iniciativa que busca aprofitar l’ecosistema digital i tecnològic de la capital catalana per potenciar-la com a referent en innovació i sostenibilitat en l’àmbit financer.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, va presentar ahir a la Borsa de Barcelona davant empreses i representants del sector aquest projecte, batejat com a Barcelona Finance Cluster, desenvolupat fa més d’un any per l’empresa Cluster Development, el soci director del qual, Lluís Ramis, va participar en l’acte. De fet, els treballs van començar amb l’anterior Govern d’ERC i s’inspiren en els models de Montreal (Finance Montreal) i de França-París (Finance Innovation). Barcelona Centre Financer Europeu, el president de la qual, Luis Herrero, també va participar en l’acte, gestionarà aquest projecte amb la col·laboració de la Conselleria d’Economia. Romero va defensar el rol del sector financer en l’estratègia del Govern perquè Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya.
A Montreal, en els anys 90 del segle passat, es va celebrar un referèndum sobre la independència en el qual aquesta opció va perdre per escàs marge. Com a conseqüència d’això, la província del Quebec va patir una important fuga de seus d’empreses i d’entitats financeres. Aquest model, que es pren com a referència igual com el de França, aposta per una l’actuació publicoprivada en la qual les parts es divideixen els costos per meitats.
Més de 104.000 treballadors
A més de bancs, el sector financer a Catalunya compta amb companyies d’assegurances i altres serveis financers que sumen 650 empreses, 104.738 treballadors i una facturació d’uns 48.200 milions d’euros. El pla d’acció sorgit dels treballs es planteja com a objectius estratègics la innovació, la digitalització, el desenvolupament de nous mercats i finances sostenibles, l’educació financera, la connexió amb la demanda, l’atracció, la fidelització, la formació de talent, la visibilitat del sector, l’atracció d’inversions i la millora de l’ecosistema.
Notícies relacionadesBarcelona Finance Cluster incorporarà empreses de tota la cadena de valor del sector financer (companyies d’assegurances i mútues, bancs, sistemes de pagament, gestió d’actius, finances corporatives, capital risc, private equity, així com la indústria auxiliar i empreses fintech. També està previst que participin centres d’investigació i tecnològics, universitaris, centres formatius i d’altres. La intenció és arribar a una cinquantena de membres a finals d’aquest any i aconseguir els 90 en cinc anys.
Les empreses de serveis financers a Catalunya han passat de 450 l’any 2017 a 650 en l’actualitat. L’augment ha sigut especialment destacat en l’àmbit de les fintech i les insuretech, que han passat de 50 de registrades a 162 durant el mateix període.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos