El deute públic es va reduir el 2024 al 101,8% del PIB

Tot i que en import va augmentar fins a nivells rècord al créixer l’economia al ritme que ho va fer (3,2%), el deute públic va reduir el seu pes sobre la riquesa total del país l’any passat en 3,3 punts percentuals, fins al 101,8% del producte interior brut (PIB). Aquest nivell està més de 22 punts per sota del màxim assolit el març del 2021 (124,2% del PIB).

Segons el Protocol de Dèficit Excessiu (PDE), l’import total del passiu públic es va situar en 1,622 bilions d’euros al desembre, amb una taxa de creixement del 2,9% en termes interanuals. El deute de la Seguretat Social va ser el que més va créixer, amb el 8,6% interanual, fins als 126.173 milions. El van seguir el de l’Estat, amb un augment del 4,2% interanual, fins als 1,474 bilions d’euros; i les comunitats autònomes, amb un 3,4%, fins als 336.424 milions d’euros. Les corporacions locals, amb 22.958 milions, amb prou feines van augmentar el seu passiu un 1,5%.

Altres unitats dependents de l’Administració central són el banc dolent (Sareb), la matriu de l’antiga Bankia (l’Estat és el segon accionista després de la integració en CaixaBank), el Fons d’Amortització del Dèficit Elèctric i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària. Amb 37.000 milions, van registrar un descens interanual del 9%. La consolidació en el conjunt de les Administracions Públiques –el deute en poder dels diferents subsectors que componen l’esmentat sector– va augmentar un 8,7% respecte a l’any passat, fins als 374.626 milions.

El Govern es mostra convençut de poder complir l’objectiu compromès per a aquest any, situat en el 101,4% del PIB, moment en què les regles fiscals tornen a la Unió Europea (UE). Espanya ha reduït la ràtio d’endeutament sobre PIB 22,4 punts percentuals des del pic assolit en la pandèmia de la covid.

Notícies relacionades

KPMG reelegeix Juanjo Cano com a president per als pròxims 5 anys

Indra compra l’empresa especialitzada en trànsit de drons GuardianUTM

El retrocés del pes el deute espanyol s’explica pel fort creixement econòmic del país, 4,5 vegades més que la mitjana de la zona euro (0,7%). Aquesta dinàmica va permetre que els ingressos fiscals augmentessin i compensessin l’impacte de les despeses compromeses per l’Executiu per recolzar el poder adquisitiu de les llars des del començament de la guerra a Ucraïna fa tres anys.

Des del sostre a què es va arribar per la covid, el passiu no ha deixat de reduir-se. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha promès continuar amb els esforços de reduir el deute públic aquest any, fet que pot veure’s afavorit per un creixement esperat del 2,6%.