Salari mínim i "cagades"

Utilitzaré l’expressió del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián: "Demano al PSOE que deixi de cagar-la". Alguna cosa així va dir quan li van preguntar pel fet que l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) tributi en l’impost de la renda (IRPF). I per les disputes en públic entre la facció socialista i la de Sumar en el Govern. Venuda per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com un cop baix de la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. ¿Conclusió? Una notícia que es podria presentar com un avenç social per a més de dos milions de treballadors és motiu de picabaralles. I també de carnassa per a l’oposició.

Fins aquest últim increment, el mínim exempt de l’IRPF s’havia adequat a la quantitat anual de l’SMI perquè una suma considerada de subsistència no tributés. L’objectiu és que aquesta quantitat, situada el 2025 en 1.184 euros mensuals (16.576 euros anuals), suposi el 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea. S’hi acosta.

Notícies relacionades

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

Fira de BCN arriba a un rècord d’ingressos de més de 350 milions

El problema ha sigut la manera de fer-ho, sense una revisió fiscal al complet, amb xou polític i la sensació que "el que et dono per un cantó t’ho trec per l’altre". Sense pedagogia. El cert és que eximir fins a una quantitat no només beneficia els que la perceben –evidentment és als que els va millor tenint en compte el seu nivell d’ingressos– sinó el conjunt dels contribuents, també els que guanyen més.

En tot cas no hauria costat gens arreglar les diferències de portes endins i plantejar una reforma fiscal de més abast. Tret que, tenint en compte els dots del president del Govern, Pedro Sánchez, de sortir airós de (gairebé) totes les situacions, es tracti d’una carta negociadora de cara a altres qüestions com els Pressupostos. En tot cas, a l’Executiu no li aniria gens bé que el Congrés el forcés a alliberar de l’IRPF el nou SMI i, d’aquesta manera, deixar sols els socialistes. No seria estrany que abans d’aquest revés s’arribés a un acord que el PSOE i Sumar poguessin vendre sense tornar-se vermells.