Mango, gestió i família

Després del cop dur que va suposar la mort del fundador i president d’honor de Mango, Isak Andic, la nau segueix el seu rumb. A més de confirmar com a president qui continua sent conseller delegat, Toni Ruiz; el primogènit d’Andic, Jonathan, i les seves dues germanes, Judit i Sara, passen a ser president i vicepresidentes del hòlding amb el 95% del grup. L’altre 5% és de Ruiz.

D’una banda, la gestió està en mans de Ruiz, una persona de la màxima confiança del fundador i qui ha catapultat al grup. A més, s’ha incorporat al consell Manel Adell, el protagonista del boom de Desigual a principis dels 2000. I, d’altra banda, hi ha la família, que reté el control amb Jonathan Andic al consell de la societat, que gestiona la cadena com a vicepresident.

La separació entre gestió i propietat no es resol de la mateixa manera en totes les empreses familiars. Un colós com Puig, la multinacional de cosmètica, moda i perfumeria que cotitza a l’Ibex des de fa uns mesos, té dos membres de la saga propietària com a president i vicepresident: Marc i Manuel Puig, respectivament.

A Almirall es va optar perquè un membre de la família que té la majoria del capital, Carlos Gallardo, fos president en substitució del seu pare, Jorge. En canvi, a les altres farmacèutiques, Uriach i Esteve, que van obrir el seu capital a tercers, executius aliens a les famílies són els que en porten les regnes: Oriol Segarra i Staffan Schüberg, respectivament.

Notícies relacionades

La Generalitat recomana ara teletreballar qui visqui o treballi a Barcelona per la visita del Papa

Seat obre les portes al Govern per treballar junts en matèria de defensa

A Fluidra, en canvi, una altra de cotitzada de l’Ibex amb quatre famílies com a principals accionistes (Garrigós, Planes, Serra i Corbera), el president és membre d’una d’elles, Eloi Planes, fill del recentment finat Joan Planes, un pioner. I a Grifols, després dels vaivens a la borsa, es va optar per un executiu extern, Nacho Abia.

No hi ha una recepta vàlida per a totes les empreses. Cada una ha de provar el seu model perquè ser fill, net o nebot del fundador d’un negoci brillant no és una assegurança per a l’èxit. Hi ha companyies que fracassen pel mer fet d’aferrar-se a aquesta pràctica.