El 80% dels repartidors de Glovo no volen ser plantilla
Una enquesta interna feta per l'empresa el 2021 reflectia una àmplia preferència per mantenir la relació laboral de llavors
Segons asseguren fonts consultades de Glovo, quan la companyia va preguntar als seus repartidors el 2021 si volien continuar cotitzant com a autònoms o passar-se a un contracte laboral com a assalariats, al voltant del 80% va escollir la primera opció. En concret, dels 10.000 missatgers a qui es va remetre un formulari per veure com volien continuar vinculats a la firma, uns 8.000 van preferir continuar com a autònoms.
Fernando Roan Gómez, president de l’Associació Unificada de Riders (AUR), creu que els repartidors haurien de poder ser autònoms. No és l’únic. L’Associació Autònoma de Riders també aposta per aquest model i enyora els primers dies de la companyia, en què les remuneracions que s’emportaven els riders eren superiors. Davant ells, altres col·lectius organitzats, com Riders x Drets o la CGT, defensen els models laborals.
Roan fa anys que reparteix per a Glovo. Explica que l’any 2017, quan a l’aplicació hi havia pocs repartidors donats d’alta, el pagament per comanda era més alt. "Guanyaves cinc euros per enviament", recorda. A poc a poc, Glovo va anar introduint més riders a l’aplicació, tots autònoms i ells es pagaven el material i les quotes. Davant una oferta més elevada per repartir, el preu per enviament va anar disminuint. "Avui et pots treure uns tres euros nets per comanda", explica. "Això no és autonomia ni és res. Estem en una terra de ningú, ni som autònoms, ni el model de flotes subcontractades ens convenç", afirma.
Notícies relacionadesNo tots els repartidors comparteixen aquesta visió. "Senyor Pierre, ¿de veritat soc el meu propi cap?", pregunta el rider i portaveu de la CGT, Javier Martínez, al conseller delegat a través d’una carta, a què ha tingut accés aquest mitjà. "Vostè sap que Glovo i el seu algoritme ho organitzen tot. Decideixen a qui li arriben les comandes, quant temps tenim per acceptar-les, quant cobraré per cadascuna, i fins i tot ens imposa regles sobre com s’han d’entregar les comandes", es queixa. "Els diners que guanyo no venen del client que reparteixo, ni d’a qui rep el meu client, sinó de Glovo. Jo no tinc una llista de clients pròpia, ni decideixo quant cobrar-los ni com manejar els meus serveis. Tot passa per aquesta omnipresent app", afegeix.
Durant les compareixences que s’han anat succeint en aquests mesos pel Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona han passat repartidors que han defensat una i altra visió. Alguns, com Roan, que veuen en una promesa de més ingressos sota el model autònom. D’altres, com Martínez, que consideren que l’operativa de Glovo els ha privat durant anys de certs drets laborals. "Jo, com molts d’altres, no puc permetre’m deixar de treballar ni tinc una altra font d’ingressos. Així que segueixo aquí, amb la meva bici i sota les seves regles", afirma.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Celta ridiculitza el Reial Madrid en la tornada al Bernabéu
- El "sí" guanya a Gósol i passarà a ser província de Barcelona
- La cuina d’una obra mestra Rosalía, una cap que sap escoltar
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- LA CLAU En l'elefant de Manuel Valls
- Internacionalització Les TIC, el gran negoci exterior de les empreses catalanes
- Els agents rurals extremen el control de la zona zero
- Alerta veterinària Quatre experts independents i dos de l’IRTA investigaran l’origen del virus
- A l’escorxador. Animals d’engreixament Els porcs confinats podran sortir de la zona zero
- Alerta veterinària El sector de l’ibèric pressiona perquè el Japó i Mèxic no es tanquin als seus productes
